Arxiu d'etiquetes: estanys

Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

54 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 65,93 km2, 31 m alt, 11.516 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la Costa Brava, en un terreny pla que fou dessecat a partir del segle XVIII (antic estany de Torroella), a la desembocadura del riu Ter, accidentat pel massís de Montgrí al nord. La costa és baixa i sorrenca al sector meridional (platja de Pals) i abrupta i escarpada al septentrional.

Alternen els conreus de cereals, vinya i olivera amb els conreus hortícoles i de fruiters, a més d’un petit sector, el mas Pla, dedicat al conreu de l’arròs. Predominen les explotacions agràries petites. Ramaderia porcina; aviram. Indústria derivada de l’agricultura, de la fusta i de la construcció. Gran activitat hotelera con a nucli turístic, sobretot a l’Estartit, que n’ha desplaçat la tradicional activitat pesquera. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

La vila és a l’esquerra del Ter; el nucli antic es formà al voltant de l’església parroquial de Sant Genís, gòtica (segle XV), amb façana del segle XVIII, i del castell o palau de Torroella, dit el Mirador; notables casals gòtics i renaixentistes i restes de la muralla medieval, amb una porta d’entrada. Fou centre de la baronia de Torroella.

El terme comprèn, a més, els pobles de Sobrestany, la caseria de la Bolleria, el santuari de Santa Caterina, l’antic monestir de Càrcer, els antics castells de Montgrí (començament del segle XIV), inacabat i de Rocamaura i el jaciment arqueològic de la Fonollera. Davant la costa, hi ha les illes Medes, conjunt natural protegit.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Teià (Maresme)

13 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 6,63 km2, 128 m alt, 6.333 h (2017)

0maresme(o Taià)  Situat al sector interior de la comarca; accidentat pels vessants sud-occidentals de la serra de Sant Mateu i pels vessants de la serralada de Marina, al nord-est de la ciutat de Barcelona. Comprèn gairebé tota la vall de la riera de Teià i la petita serra de Teià (254 m alt).

Agricultura amb conreus de secà (vinya, cereals), que dominen sobre els de regadiu (patates, hortalisses i flors). Indústria tèxtil tradicional. Nucli tradicional d’estiueig, d’ençà que a principi del segle XX es convertí en centre d’atracció turística. Àrea comercial de Barcelona. Població en ascens.

La vila és a la vora de la riera de Teià; església parroquial de Sant Martí, de finals del segle XVI; es conserven algunes cases pairals.

Dins del terme hi ha diverses urbanitzacions i molts nuclis de població com les Delícies, les Nogueres, el Paradís o Santa Fe.

A la marina de Teià es formà el nucli del Masnou, que s’independitzà municipalment el 1825.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Siurana d’Empordà (Alt Empordà)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 10,53 km2, 33 m alt, 159 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la depressió empordanesa, en una plana al·luvial entre la Muga i el Fluvià, a les vores del canal Sirvent, al nord-est de la ciutat de Girona. Les antigues llacunes, com els estanys de Siurana, han estat dessecades.

L’agricultura ocupa tot el territori, amb predomini de la trilogia cereals, blat de moro i userda; havien tingut importància els conreus d’oliveres i vinyes. Complementen l’economia les activitats derivades del sector agrícola i la ramaderia. Àrea comercial de Figueres. Població en descens.

El poble és a la vora del rec Sirvent. Església parroquial de Santa Coloma. Restes de l’antic castell de Siurana.

El municipi comprèn, a més, el lloc de Baseia.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sils (Selva)

13 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 29,91 km2, 76 m alt, 5.910 hab (2017)

0selvaSituat al centre de la depressió selvatana, on hi havia l’estany de Sils, dessecat a mitjan segle XIX, a les vores de la riera de Malavella i drenat també per la riera de Sils, afluent per l’esquerra de la riera de Santa Coloma. La meitat del terme municipal és ocupat per la vegetació natural (pins, alzines i sureres).

Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu; aquesta aprofita aigua de pous i produeix hortalisses, farratge i moresc; el secà dóna cereals i vinya. Ramaderia bovina i porcina; granges d’aviram. Les activitats industrials són força diversificades: tèxtil, pasta de paper, alimentària (embotits), de la construcció i derivada de la fusta (serradores). Població en ascens.

El poble és a la dreta de la riera de Sils. Església parroquial de Santa Maria (esmentada ja el 1246). Hostal del Rolls (amb un museu de cotxes antics).

El municipi comprèn, a més, el poble de Vallcanera i les caseries de les Mallorquines, de la Barceloneta i de la Granota.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Institut

Serinyà (Pla de l’Estany)

27 Respostes

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 17,38 km2, 188 m alt, 1.117 hab (2017)

0pla_estanySituat a la rodalia de Banyoles, al vessant meridional de la serra de la Mare de Déu del Mont, al nord-oest de la comarca, al límit amb la Garrotxa, vora el Ser, a la seva confluència amb el Fluvià (on hi ha la presa de Serinyà). Drenen també el terme la riera de Serinyà i la de Rodeja.

La base econòmica fonamental és l’agricultura, quasi totalment de secà: es conreen cereals, patates i farratges. Ramaderia ovina. Extracció de guix. Àrea comercial de Banyoles.

El poble és a la plana de la dreta del Ser. Església parroquial de Sant Andreu, notable exemplar romànic (segle XII).

El municipi comprèn, a més, el veïnat Casals (amb l’església de Sant Miquel Sesvinyes) i els de Maixella, Bosquerós, Valldebaió, la Cellera d’Amont i Llavanera, la masia i antic poble de Reixac i l’antic castell de Taià. Jaciments prehistòrics a les coves de la bora gran d’en Carreres, el reclau Viver, la d’En Pau, Mollet, cova dels Encantats i de l’Arbreda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Puigcerdà (Baixa Cerdanya)

157 Respostes

Municipi i capital de la comarca de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 18,92 km2, 1.202 m alt, 8.839 hab (2017)

0baixa_cerdanyaSituat a la frontera franco-espanyola, entre les conques de l’Aravó i del Segre, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb l’Alta Cerdanya.

Agricultura amb conreus de secà (cereals i patates); i al regadiu, possibles gràcies als regatges de la sèquia de Puigcerdà (que embassa l’aigua de l’estany de Puigcerdà), es dediquen a hortalisses, fruiters (peres de Puigcerdà) i, sobretot, prats per a bestiar. La ramaderia té una certa importància, especialment el bestiar boví (amb aprofitament de la llet i productes derivats) i el porcí. El sector industrial és limita als subsectors  alimentaris, de la fusta, de la construcció, de la confecció i del metall. És un important centre turístic (especialment a l’hivern), i compta amb una destacada indústria hotelera i dels serveis. La població ha augmentat prop del 150% d’ençà del 1940.

pobl_puigcerdaLa vila, localitzada sobre el puig Cerdà, és centre comercial d’una àrea que comprèn una vintena de municipis, i tingué una destacada funció fronterera abans de la supressió de la duana franco-espanyola el 1995. Antiga plaça fortificada, conserva restes de les seves muralles i el primitiu aspecte medieval en els seus estrets carrerons (raval de la Baronia). Destaca el campanar gòtic i la bella portalada de marbre (segle XIV) de l’antiga església de Santa Maria (fundada el segle XII); església gòtica de l’antic convent de Sant Domènec amb una blanca portalada de marbre del segle XV; plaça major amb cases renaixentistes i amb l’edifici de l’Ajuntament (segle XV). Llac artificial.

Des del segle XIV fou centre de la vegueria de Puigcerdà i capital efectiva de tota la Cerdanya, i després de la guerra de Successió passà a ésser centre del corregiment de Puigcerdà; el 1812, durant l’ocupació napoleònica, fou cap del departament francès del Segre.

Dins el terme hi ha, també, els pobles de Vilallobent, Ventajola, Rigolisa i Age.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Vedruna

Porqueres (Pla de l’Estany)

8 Respostes

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 33,52 km², 148 m alt, 4.594 hab (2017)

0pla_estanySituat al pla de Banyoles, al peu de Rocacorba, que accidenta el terme, i vora la riba sud-occidental de l’estany de Banyoles, on hi ha el petit estanyol de Porqueres, al nord-oest de Girona.

Agricultura de secà: cereals (blat, blat de moro; aquest darrer gràcies a la quantitat d’aigua que reté el subsòl), llegums i farratges. Ramaderia (bovina i porcina); avicultura. Bòbiles i petits tallers metal·lúrgics i de mobles. Àrea comercial de Banyoles. Des del 1960, la població s’ha triplicat.

Al poble destaca l’església romànica de Santa Maria, consagrada el 1182, d’una sola nau, de la qual destaca la portada, decorada amb medallons, i les escultures dels capitells.

El terme comprèn, a més, el mas Castell (on hi ha el castell de Porqueres), els pobles de Pujarnol, Merlant, Usall, Miànigues i Mata, els veïnats del Calç i de la Formiga, les ermites de Sant Patllari i de Sant Bartomeu de Matamala, així com restes ibèriques i romanes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cobla La Principal – Bàsquet

Pals (Baix Empordà)

22 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 25,83 km2, 55 m alt, 2.469 hab (2017)

0baix_empordaSituat entre el massís de Begur i el Daró, el qual desemboca a l’extensa platja de Pals, al nord-est de la Bisbal d’Empordà. Al nord del terme hi ha els antics estanys de Pals, zona pantanosa dessecada modernament.

El sector primari ha anat perdent importància en favor del terciari. Els conreus de regadiu, propers al Ter i al Daró, se centren en les hortalisses, els arbres fruiters i l’arròs; al secà predominen els cereals i la vinya. Ramaderia de bestiar porcí, boví i oví; aviram. El turisme és el motor de l’economia i ha beneficiat a d’altres sectors com ara el de la construcció i el de serveis. Des del punt de vista demogràfic ha experimentat un increment del 37,6 % d’ençà del 1900. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

La vila està aturonada i voltada en part per les antigues muralles, restaurades el 1478, any que fou enderrocat l’antic castell de Pals, del qual resta però la torre de l’homenatge, dita Torre de les Hores.

Dins el terme hi ha, a més, els barris de Samària i Trassamària, el poble dels Masos de Pals i la caseria de Vinyoles dels Masos.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Estats, pica d’

12 Respostes

(Lladorre, Pallars Sobirà)

Cim (3.143 m alt), situat al sector central dels Pirineus axials, entre el riu de Lladorre i la Noguera de Vallferrera (regada per l’estany d’Estats, que omple el fons de la coma d’Estats), a la frontera amb França i no lluny d’Andorra.

És el pic de més altitud de Catalunya, i està envoltat per dos cims menors que també superen els 3.000 m, com el de Sotllo (3.115 m), separat pel port d’Estats o de Sotllo. Les pissarres apareixen plegades verticalment a conseqüència del contacte amb el granit. L’erosió glacial ha deixat l’empremta característica: circs amb estanys, comes, etc.

La vegetació és de tipus alpí. Les primeres ascensions conegudes són les de Henry Russell (1870), la de Lluís Marià Vidal (1897), primera des del vessant català, i la de Lluís Estasen (1924), primera a l’hivern.

Dosrius (Maresme)

12 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 40,73 km², 147 m alt, 5.154 hab (2016)

0maresme

Situat als vessants de la serralada de Marina, a la capçalera de la riera d’Argentona, a la confluència amb la riera de Dosrius, que formaren una zona d’aiguamolls anomenada l’estany de Dosrius desecades el 1872, al límit amb el Vallès Oriental. El relleu, accidentat per la Serralada Litoral, és boscat.

L’agricultura hi és en regressió, en benefici de la indústria (molt diversificada i subsidiària de la de Mataró), l’estiueig (tradicional al municipi) i el turisme. Àrea comercial de Mataró.

El poble és a la confluència de les dues rieres; dominat per les ruïnes de l’antic castell de Dosrius, bastit a l’indret d’un antic poblat ibèric; hi destaca també l’església parroquial de Sant Iscle, gòtica. Fou el centre de la baronia de Dosrius, que el 1690 fou del marquesat de Castelldosrius.

Dins el terme hi ha, també, els pobles de Canyamars (centre d’estiueig) i de Sant Andreu del Far, el veïnat de Rimbles i el santuari del Corredor.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques