(Catalunya, 1923 – 1934)
Entitat periodística. Fundada per iniciativa de l’Associació de la Premsa Diària de Barcelona. Tingué més de vint associacions adherides.
Pretenia de representar professionalment tots els periodistes que actuaven a Catalunya i a les Balears.
Creà uns serveis assistencials, celebrà congressos i edità un butlletí.
(Catalunya, 1920 – 1942)
(FCC) Entitat. Aplegà les diferents societats cooperatives de Catalunya, i que fou creada quan Eladi Gardó reorganitzà l’anterior Cambra Regional de Cooperatives constituïda el 1899. El séu òrgan de premsa fou “Acción Cooperativista”.
El 1926 tenia 4.800 famílies associades i algunes de les societats federals havien aconseguit una força notable, fins i tot diverses indústries eren propietat de les cooperatives de consum.
Poc abans de la guerra civil aplegava ja 230 entitats i unes 28.000 famílies. Fou dissolta el 1942 per la legislació franquista.
Des del 1977, s’ha iniciat un lent procés de reconstrucció de les antigues federacions voluntàries.
(Catalunya, 1978 – )
(FCC) Entitat. Constituïda per tal de coordinar els cine-clubs de Catalunya.
És la resultant de la segregació de la Vocalia Catalano-Balear de la Federación Nacional de Cine-Clubs, creada el 1957.
La xarxa federativa s’estructura en deu àrees i, al final del 1986, hi havia 71 membres.
Des del 1983 convoca el concurs anual de treballs sobre la història cinematogràfica de Catalunya.
Enllaç web: Federació Catalana de Cineclubs
(Sabadell, Vallès Occidental, 18 setembre 1947 – )
Entitat. Dedicada a la promoció de l’esbarjo infantil, especialment espectacles teatrals, i coneguda també com a Joventut de La Faràndula.
El 1956 va inaugurar un local propi (Teatre de La Faràndula), de més de mil localitats, que a partir del 1972 va esdevenir municipal; programà tota mena d’espectacles, com les activitats de la societat Amics de l’Òpera de Sabadell i els concerts de l’Orquestra Simfònica del Vallès.
Enllaç web: Joventut de La Faràndula
(Barcelona, 1917 – 1932)
(o Saló dels Evolucionistes) Agrupació artística. Formada per Joan Cortès -que en fou el guia estètic-, els pintors Joan Serra, Alfred Sisquella, Francesc Elias, Ernest Enguiu, Antoni Canadell i Eduard Vergés, l’escultor Josep Viladomat i el músic Juli Pons. Posteriorment se’ls afegiren, més o menys esporàdicament, altres artistes.
Exposaren per primer cop a les galeries Dalmau (1918), presentats per Francesc Pujols, i, més endavant, a les Exposicions Oficials de Belles Arts de Barcelona, on tingueren sala pròpia.
Els unia una gran admiració per Cézanne i un gust per les tonalitats terroses; representaren una reacció contra el luminisme ja estereotipat dels sorollistes i contra el noucentisme classicitzant i constituïren la promoció jove de l’ala realista del noucentisme.
Tot i que el grup es dissolgué abans, el seu darrer acte fou l’exposició de l’any 1932 a l’Ateneo de Madrid, on sota el seu nom exposaren els artistes més significatius de l’art figuratiu català de la seva generació.
(Barcelona, 6 febrer 1888 – 3 agost 1958)
Col·leccionista d’art i bibliòfil. Regidor de l’ajuntament de Barcelona i membre actiu de la Junta de Museus.
Fou un dels promotors de la restauració del monestir de Sant Joan de les Abadesses, on establí la Fundació Espona per a l’assistència de malalts necessitats, a la qual cedí la seva fàbrica de filats; i patrocinà les escoles de Sant Joan de les Abadesses.
La seva col·lecció d’art actualment està repartida en diversos museus.
(Catalunya, segle XIX)
Grup de pensadors encapçalat per Joaquim Roca i Cornet.
Va publicar la primera revista apologètica de l’Estat espanyol, “La Religión” (1837-41), continuada per “La Civilización” (1841-43).
La influència posterior de Jaume Balmes va ésser decisiva en l’evolució filosòfica i teològica del grup.
(Vic, Osona, 1867 – 1879)
Grup de joves poetes.
Fundat per Jacint Verdaguer i Jaume Collell, entre altres, per tal de donar continuïtat a les sessions de lectura de poemes que tenien lloc a la font del Desmai de Folgueroles.
El 1879 va publicar La garba muntanyesa, recull de poesies de l’Esbart de Vic (antologia poètica del grup).
(Catalunya, 1961 – )
Entitat que promou les bones relacions entre els jueus i els cristians.
Després de la Segona Guerra Mundial, a Catalunya, intel·lectuals, polítics i cristians compromesos començaren a interessar-se pels jueus i per Israel. En nasqueren unes esporàdiques manifestacions públiques que feren que la gent preocupada pels estralls de l’antisemitisme, però més encara pel seu possible reviscolament, es conegués.
Aquests, jueus i cristians, ajudats per unes monges de Nostra Senyora de Sió, s’agruparen vers l’any 1961, i el 1967 es constituïren en filial, però amb vida independent, de l’Amistad Judeo-Cristiana, de Madrid, autoritzada l’any anterior. El 1969, el grup català pogué estructurar-se oficialment.
El seu objectiu se centra a fomentar el coneixement i el respecte mutus, superant tots els prejudicis, entre jueus i cristians, mitjançant una acció cultural, no proselitista, de profunditat i continuada, basada, de preferència, en l’estudi del patrimoni comú: Déu, la Bíblia, la història compartida, etc.
(Catalunya, 1965 – )
(DEC) Entitat. Creada al si d’Òmnium Cultural, s’ha dedicat preferentment a l’ensenyament i a la formació de mestres de català i a l’organització de classes de català a les escoles.
A partir del 1975 ha promogut un equip pedagògic permanent per a atendre la formació de professorat.
Publica, des del 1985, “Escola Catalana”, revista continuadora del “Butlletí”, el qual començà a publicar-se el 1965.
Dades dels Països Catalans 