Arxiu d'etiquetes: empresaris/es

Bausili i Sanromà, Andreu

1 Resposta

(Barcelona, 24 agost 1898 – Buenos Aires, Argentina, 10 setembre 1992)

Comptable, home d’empresa i polític. Professor dels Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, president de l’Associació de Comptables de Catalunya i professor i secretari de la Institució d’Estudis Comercials de la Generalitat.

El 1920 passà, com a assidu col·laborador de Francesc Cambó, a la Compañía Hispano-Americana de Electricidad. Fou regidor (1931) i tinent d’alcalde (1935) de Barcelona per la Lliga Catalana.

El 1936 s’exilià a Buenos Aires, on arribà a ésser director general de la CADE i on va escriure Cambó y el desarrollo (1974).

Balañà i Espinós, Pere

Deixa un comentari

(Sants, Barcelona, 9 desembre 1883 – Barcelona, 26 febrer 1965)

Empresari de cinema. Fou promotor de les principals places de toros del Principat i Mallorca i creà una xarxa de sales de cinema d’estrena a Barcelona.

Fou repetidament regidor de l’ajuntament de Barcelona entre 1915 i 1963.

Baiges i Miralles, Antoni

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 15 juny 1796 – Barcelona, 4 setembre 1843)

Home d’empresa i militar liberal. Entrà a l’exèrcit el 1811.

Tingué una intervenció activa en les files liberals durant el trienni constitucional (1820-23). Durant deu anys residí a l’exili.

El 1843 prengué la direcció de la revolta barcelonina de la Jamància, i fou el primer president de la Junta Suprema de Barcelona.

Morí en el bombardeig que les forces del govern feren sobre la ciutat des de la Ciutadella.

Tenia el grau de coronel.

Yáñez Jiménez, Matías

1 Resposta

(Madrid, vers 1911 – Gavà, Baix Llobregat, 23 març 2000)

“Matías Colsada”  Empresari teatral. De jove creà les seves orquestres i companyies de teatre, i durant la República fundà el Circ Alegria, amb el qual estigué de gira per l’Estat espanyol durant set anys.

Durant la guerra civil féu actuacions musicals pels cafès i participà en una companyia de teatre d’aficionats. Posteriorment assumí la gestió del Teatre Principal de Saragossa.

L’any 1946 fundà la primera companyia de revistes, i fou quan popularitzà, a través d’una falca radiofònica, la frase las alegres chicas de Colsada.

L’any 1954 s’instal·là a Barcelona, on comprà el Teatre Apolo i regentà, entre d’altres, el Ramblas i l’Español.

Dins el gènere de revista arribà a tenir onze companyies amb vedets com Maruja Tomás, Trudi Bora, Gracia Imperio, Carmen de Lirio, Lina Morgan o Tania Doris.

Xifré i Casas, Josep

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 15 octubre 1777 – Barcelona, 7 agost 1856)

Home de negocis. Provenia d’una família d’armadors que tenia moltes relacions amb Amèrica.

A 21 anys anà a Cuba, on començà a treballar en una tintoreria d’un oncle seu; la prengué al seu càrrec i l’amplià considerablement, amb el tràfic de pells i de canya sucrera es relacionà amb el món dels negocis de Nova York.

Tornà a Catalunya cap al 1830 amb un bon capital; abans d’establir-s’hi, recorregué una bona part d’Europa.

A Arenys de Mar féu moltíssimes obres de beneficència i, a Barcelona, invertí una gran quantitat de diners en immobles.

Vilaseca i Marcet, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 juliol 1919 – 13 abril 1995)

Advocat, jurista, empresari i mecenes. Impulsor de nombroses entitats culturals, com les Edicions Catalanes de París, el 1969 creà la Fundació Jaume Bofill.

Presidí la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat i fou director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, president dels consells d’administració de les editorials Laia i Estela i conseller d’Edicions 62.

Professor de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona, impulsà l’elaboració del Diccionari jurídic català el 1986.

Vila i Codina, Pere

1 Resposta

(les Oluges, Segarra, 1860 – Rosario de Santa Fe, Argentina, 26 juliol 1916)

Comerciant i filantrop. Sense instrucció, hagué de cercar feina a Barcelona (1875), i poc després emigrà a l’Argentina, on s’enriquí amb el comerç de cereals i s’instruí. S’establí a Rosario de Santa Fe, on creà importants plantacions.

En morir, féu diverses deixes a les Oluges, Cervera, Lleida i Barcelona per a l’instrucció d’infants. L’ajuntament de Barcelona creà, amb aquesta donació, el Grup Escolar Pere Vila (1920) i una biblioteca popular del mateix nom.

Vancells i Vieta, Joaquim

1 Resposta

(Barcelona, 28 juny 1866 – 26 desembre 1942)

Pintor. Traslladat aviat amb la seva família a Terrassa, estudià dibuix i pintura (1882-83) al Cercle Artístic terrassenc amb el marinista Sivilla i el pintor de gènere Martínez i Altés, que practicava un art molt fidel al subfortunyisme en voga, i del qual ell aprengué el virtuosisme pintoresquista dels seus primers dibuixos.

Tanmateix, la influència més forta que rebé fou del paisatgisme de Joaquim Vayreda, amb la seva harmonia de colors i el seu lirisme. Anà després a Llotja, on no congenià amb Antoni Caba, i deixà l’ensenyament acadèmic per la pintura a l’aire lliure. Es perfeccionà sol, pintant a les rodalies de Terrassa.

L’any 1891 presentà un paisatge del Vallès a la Sala Parés, i obtingué pel seu quadre Febrer una menció honorífica a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona. A la del 1894 guanyà una segona medalla amb Sant Llorenç del Munt, i a la del 1896 una primera medalla amb Riera de la Barata.

Del 1890 al 1896 són els seus millors quadres en gris, dels quals traspua un lirisme pictòric que l’apropa a la pintura idealista coetània, i on aconsegueix una gran poesia gràcies als vels misteriosos de boira que envolten i matisen els contorns de les serres de Sant Llorenç.

La seva amistat amb Alexandre de Riquer i Modest Urgell contribuí segurament a donar a les seves obres aquest caire sentimental, alhora que la influència del primer es féu notar en el camp de la decoració modernista que ell introduí a Terrassa: acabà la decoració de l’Institut Industrial -començada per Riquer-, decorà la casa Amat Pagès, les sales de l’Agrupació Regionalista, el cafè Comdal, la botiga Vídua Carner, en un estil modernista d’arrels britàniques.

Fou empresari i director dels espectacles d’arts Ars Lucis desenvolupats a Terrassa en 1906-07, amb la col·laboració de Joan Llongueras. Membre fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc, pintà els paisatges de dos plafons del presbiteri de Montserrat, les figuretes dels quals són de Dionís Baixeras. És responsable de molts dels paisatges dels quadres de Josep Cusachs.

Mentre continuava conreant un paisatgisme líric i boirós de forma ja estandarditzada i comercial, la seva obra original evolucionà vers una pintura més viva de colors, amb una matèria pictòrica més vigorosa, un art més objectiu, més realista, desenvolupat en els mateixos paisatges naturals de Llavaneres i de Terrassa.

Seras i Isern, Pere

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 1892 – Lima, Perú, 22 gener 1985)

Polític i empresari. Milità a les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana. Emigrà a l’Argentina per evitar el servei militar (1913) i s’instal·là a Buenos Aires, i, en arribar-hi, es féu soci del Casal Català de la ciutat, del qual més tard fou president.

Col·laborà al setmanari “Nación Catalana” i a les revistes “Ressorgiment” i “Galeuzca”. Fou president i fundador del Comitè Llibertat, grup polític creat durant la Dictadura de Primo de Rivera; el 1928 féu entrar Francesc Macià i Ventura Gassol clandestinament de l’Uruguai a l’Argentina.

Home emprenedor en el camp econòmic, el 1931 creà una indústria de joguines, i es dedicà a la importació; fou fundador de la cambra argentina de la Indústria de la Joguina.

Arran de la guerra civil espanyola, fou un dels organitzadors de les trameses de queviures que el Casal Català de Buenos Aires enviava a Catalunya.

Els seus fills -Núria, Fiveller, Manelic i Guifré- han estat, tot i ésser súbdits argentins, fundadors del Grup Joventut Catalana de Buenos Aires, políticament molt radical.

El 1984 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Rusiñol i Prats, Albert

3 Respostes

(Barcelona, 5 agost 1862 – 13 març 1928)

Fabricant i polític. Fill d’una família d’industrials i germà de Santiago Rusiñol. Treballà des de jove en una fàbrica de filatura i poc després organitzà a Manlleu la fàbrica de Rusiñol Germans, de la qual fou director gerent. Fou fundador i president de l’Associació de Fabricants del Ter i contribuí al desenvolupament econòmic d’aquella regió.

Partidari del proteccionisme, fou contrari a l’autonomia de Cuba. El 1899 fou elegit president del Foment del Treball Nacional, i el 1900 fou el delegat d’Espanya a l’Exposició Universal de París.

Milità a la Lliga Regionalista, de la qual fou elegit president, però dimití el 1904 com a protesta contra el discurs de Cambó a Alfons XIII de Borbó en la seva visita a l’ajuntament de Barcelona, malgrat el retraïment acordat.

Fou diputat a les corts per Barcelona el 1901 i el 1903, i senador en diverses legislatures; les seves intervencions foren sobre la qüestió catalana, especialment quan tingué lloc la formació de la Solidaritat. Fou també president de la Societat Econòmica d’Amics del País i del Banc Vitalici d’Espanya (1926).