(Reus, Baix Camp, 17 octubre 1921 – Madrid, 26 juny 1989)
Empresari i polític. Lluità a la guerra civil de 1936-39 amb el terç de requetès.
Es llicencià en dret i regentà un important negoci familiar d’oli.
Entre altres càrrecs, durant el franquisme fou procurador a corts, conseller del regne i ministre de comerç (1969-73).
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 22 gener 1797 – 2 octubre 1854)
Polític proteccionista. Intervingué en diversos projectes sobre comunicacions (diligències i navegació per l’Ebre) i formà, a Sevilla, el 1833, una companyia d’assegurances mútues contra incendis i, a Barcelona, el 1845, la Companyia Ibèrica d’assegurances sobre collites i altres.
Residí a Madrid, on fou portaveu del proteccionisme català. L’any 1841 fou nomenat cònsol d’Espanya a Yucatan (Mèxic).
D’ideologia progressista i partidari radical del proteccionisme, col·laborà a “El Vapor” (1834) i fundà els periòdics “El Nacional” (1834) i “Semanario Catalán” (1851).
Publicà, entre altres obres, Tratado elemental teórico-práctico de relaciones comerciales (1833), La España liberal y D. Carlos (1838), Proyecto para regularizar las pesas, medidas y monedas de España (1833) i Cartas históricas filosóficas, estadísticas, agrícolas, industriales y mercantiles (1846).
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 19 octubre 1925 – 6 novembre 2024)
Empresari. Començà a treballar a l’empresa familiar, Freixenet, durant la segona meitat dels anys 1940, quan la seva mare hagué de fer-se càrrec de la companyia després de la mort del seu marit i del seu fill gran durant la guerra civil.
Sota la seva direcció, el grup Freixenet ha esdevingut capdavanter de l’exportació, impulsada per la marca Carta Nevada, creada el 1941, i consolidada amb el cava Cordón Negro, nascut el 1974.
Rebé, al juliol de 1998, el premi Joan Lladó al suport a la cultura; al març de 1999 deixà al seu nebot, Josep Lluís Bonet, la presidència de la firma, i ell passà a ésser-ne president d’honor.
(Hostalric, Selva, 1929 – )
Dissenyador i empresari. Fou aprenent d’un sastre, la qual cosa influí fortament la seva creació posterior.
Instal·lat a Barcelona (1945), treballà com a dissenyador de diverses empreses fins que el 1959 fundà la seva pròpia casa. Conreà el prêt-à-porter d’un acuradíssim disseny.
Creador d’un línia sastre molt característica en la indumentària femenina ha imposat l’ús del pantaló per a tota mena de vestits.
Fou un dels més importants introductors de la moda avançada dels anys 1960 a Barcelona.
(Reus, Baix Camp, 11 febrer 1868 – Barcelona, 18 setembre 1938)
Empresari. Agent de duanes a Tarragona i a Reus, s’instal·là després a Barcelona, on va fundar, amb Eduard Recasens i Mercadé, la banca Fàbregas i Recasens (1917), la qual, tres anys després, passà a ésser el Banc de Catalunya. Fàbregas en fou president i director.
Regalà l’edifici social al Centre de Lectura de Reus i finançà els inicis del grup teatral de Josep Canals (1917).
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1832 – Barcelona, 26 març 1902)
Empresari teatral. El 1862 posà en funcionament un teatret als Jardins del Tívoli de Barcelona; el 1864 millorà el local, on representà gatades de Frederic Soler i un gran nombre d’obres catalanes.
El 1875 inaugurà el nou teatre Tívoli. Féu construir els teatres del Prat Català (1864) i Novetats (1885), dels quals fou empresari.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 27 febrer 1921 – Barcelona, 11 juliol 1999)
Enginyer de camins i empresari. Executiu del Banco Urquijo a Catalunya, presidí i dirigí un gran nombre d’empreses de projecció pública (Hidroelèctrica de Catalunya, Maquinista Terrestre y Marítima, Hispano-Francesa de Energía Nuclear, Catalana de Gas), les quals sotmeté a un important procés de modernització.
Promotor de la introducció de l’energia nuclear (central de Vandellòs) i del gas natural, fou president del holding Gas Natural (1992-97).
Fou una figura capdavantera en l’evolució industrial de Catalunya des de la dècada 1940-50.
(Barcelona, 1 novembre 1822 – 1901)
Empresari i autor teatral.
Féu la primera temptativa d’autor amb La nit de Sant Joan (1848). El 1851 passà, amb l’obra Una nit de Carnestoltes, al teatre Odeón, del qual fou empresari durant 22 anys.
Fundà, amb M. Angelon i Víctor Balaguer, el Conservatori Barcelonès, primer centre d’art dramàtic a Barcelona, i, amb Frederic Soler, la societat La Gata.
El seu teatre en llengua catalana, en un moment en que la burgesia secundava el teatre castellà, representà el corrent popular de l’escena catalana, amb l’acceptació d’un públic d’obrers i menestrals.
En són obres conegudes: Les tres roses (1855), La festa dels Ignoscents (1856), En Pauet i la Pepeta o la reixa de la llibertat (1857), Set morts i cap enterro (1860), La festa major (1869), De rebot (1877).
Moltes de les seves obres són bilingües, per imposició del govern (1867), que prohibia les escrites estrictament en català.
(Barcelona, 1958 – )
Entitat. Fundada per un grup de joves empresaris, amb l’ajut de l’historiador Jaume Vicens i Vives.
Des del primer moment entrà en contacte amb economistes i professors d’universitat (especialment amb Fabià Estapé) que també s’hi incorporaren. També es mantingué un contacte permanent amb tècnics de l’administració central, amb la qual s’establí sempre un diàleg sobre la situació i perspectives de l’economia espanyola.
A través de les seves publicacions de conferències-col·loqui i de l’organització de les Reunions Costa Brava, té influència, des d’un punt de vista europeista i avançat, sobre el conjunt de la societat espanyola.
Han participat activament en les seves juntes directives importants personalitats polítiques i econòmiques dels Països Catalans.
Enllaç web: Cercle d’Economia
(Barcelona, 22 juny 1916 – 9 juliol 1986)
Empresari, polític i promotor cultural.
Va ser clau en el finançament de l’Institut d’Estudis Catalans i participà en la creació de Banca Catalana (1960), d’Òmnium Cultural (1961), de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1980), a més de diversos premis literaris (Sant Jordi, Carles Riba).
Va crear el partit Llibertat i Democràcia Social, origen d’Esquerra Democràtica de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 