Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Margarit -varis bio-

2 Respostes

Berenguer Margarit  (Catalunya, segle XII)  Cavaller de l’Hospital. Probable membre del llinatge.

Berenguer Margarit  (Catalunya, segle XIV)  Probable germà de Bernat (I). Fou tresorer de Pere III el Cerimoniós (1351-63).

Bernat Margarit  (Catalunya, segle XV)  Probable fill de Joan (II) i germà de Miquel i Francesc (o Franci). Fou abat de Sant Pere de Rodes i bisbe de Catània.

Bernat de Margarit  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Frare cartoixà. Professà a Scala Dei el 1500. Fou prior d’aquest establiment i més tard de les cartoixes de Valldecrist i de Montalegre. Pertanyia al llinatge noble del seu cognom.

Francesc Margarit  (Catalunya, segle XV)  (o Franci) Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Miquel.

Francesc de Margarit  (Catalunya, segle XV)  Noble. Com altres familiars seus, figurà entre els qui reteren Girona a Joan de Lorena, el 1469, i els qui lliuraren la plaça a Joan II el Sense Fe, el 1471. Fou nomenat veguer de la ciutat.

Guillem Guerau Margarit  (Catalunya, segle XII)  Templer (1150). Membre del llinatge.

Llàtzer de Margarit  (Girona, segle XVI)  Fill de Jeroni de Margarit i de Requesens.

Lluís de Margarit  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Marí. Senyor de Castell-Empordà, successor de Pere. Serví amb honor als exèrcits de l’emperador Carles I de Catalunya i a les guerres d’Hongria. Era el pare de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart.

Miquel Margarit  (Catalunya, segle XV)  Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Francesc (o Franci). Fou capità de Llançà.

Pere Margarit  (Catalunya, segle XII)  Templer (1145). Membre del llinatge.

Vicenç Margarit  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Un dels primers membres d’aquest llinatge. Acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de València.

Maiques i Pérez, Miquel

Deixa un comentari

(Bocairent, Vall d’Albaida, 29 octubre 1489 – Sàsser, Sardenya, 18 novembre 1576)

Eclesiàstic augustinià. Format a les universitats de València i Lleida, hi ensenyà posteriorment filosofia i teologia.

Prior del convent de València i definidor provincial, el 1536 va ésser nomenat bisbe auxiliar a Sogorb (titular de Tarso) i a Lleida (titular d’Ales, Sardenya), i passà a arquebisbe de Sàsser el 1573.

Magre i Tolrà, Jaume

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, segle XVI – Madrid, 7 desembre 1640)

Eclesiàstic. Era doctor en ambdós drets. Ocupà el càrrec de capellà del rei Felip IV. Més tard fou degà del capítol de Vic (1625) i mestrescola a Lleida (1639).

Treballà com a cronista del noble llinatge dels Queralt.

Macià, Joan

Deixa un comentari

(Canet de Mar, Maresme, segle XVII – Vic, Osona, 1725)

Eclesiàstic. Fou canonge degà del capítol vigatà.

És autor de diverses obres religioses, escrites en llatí.

Luís i Pérez, Joan

Deixa un comentari

(Borriana, Plana Baixa, 1874 – Madrid, 1934)

Eclesiàstic. Estudià al seminari de Tortosa i a Roma, on es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic. En tornar a la Península el 1891, fou nomenat professor de dret públic de la Universitat Pontifícia de Tarragona.

El 1903 ocupà la canongia doctoral de Múrcia, on fundà i dirigí “La Verdad”. El 1907 passà a formar part del capítol de València, on, per encàrrec de l’arquebisbe, dirigí “La Voz”, i ocupà la càtedra de dret administratiu de la Facultat Pontifícia Valenciana. El 1914 es traslladà a Toledo com a bisbe auxiliar i el 1921 fou nomenat bisbe d’Oviedo.

De la seva obra, cal esmentar Cursus iuris publici eclesiastici i La personalidad de la mujer.

Lluís de Prades

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – Mallorca, segle XV)

Prelat. Era fill del comte Joan de Prades i de Sança Eiximenis d’Arenós.

Fou bisbe de Mallorca.

Lluçà, Berenguer de *

Deixa un comentari

Altre nom del bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona, Berenguer Sunifred (segle XI-1099).

Llompart i Jaume, Gabriel

Deixa un comentari

(Inca, Mallorca, 16 novembre 1862 – Palma de Mallorca, 9 desembre 1928)

Prelat. Era llicenciat en teologia i en dret canònic. Fou professor del seminari de Palma i canonge dels capítols d’Oriola i Mallorca.

Fou successivament bisbe de Tenerife (1918-22), de Girona (27 juny 1922 – 30 abril 1925) i de Mallorca i Eivissa (1925-28).

Llocer, Climent

1 Resposta

(Ribes de Freser, Ripollès, 25 juliol 1742 – Sentfores, Osona, 24 agost 1804)

Prelat. Fou catedràtic del seminari de Barcelona i ardiaca de la mateixa ciutat. Fou nomenat bisbe d’Eivissa el 1795.

Morí en una estada de repòs tractant de refer la seva salut.

Lanuza i d’Oms, Bonaventura de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – 4 agost 1743)

Eclesiàstic. Fou canonge degà del capítol de Tarragona i membre de la comissió nomenada per la Generalitat i el Consell de Barcelona (1703-04), que es negà a acceptar les esmenes a les còpies del testament de Carles II de Catalunya.

Partidari de Carles III d’Àustria, fou membre de la Reial Junta d’Estat que governà el país fins a la reunió de Corts (1705).