Arxiu d'etiquetes: dramaturgs/gues

Ferrer i Codina, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 1837 – 11 octubre 1905)

Dramaturg i periodista. Fou director de les revistes “Barcelona Alegre” i “La Tomasa”.

Publicà amb èxit irregular obres truculentes, plenament vuitcentistes, entre les quals Les relíquies d’una mare (1866), El pagès de l’Empordà (1875), La casa pairal (1875) i L’escolanet de la Pobla (1902), i obres d’exaltació nacional, com Un manresà l’any vuit (1879) i Otger (1885).

És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona (1868), Tenorios (1900), etc.

Falguera i Jutglà, Lluís

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 24 setembre 1866 – 27 setembre 1930)

Religiós escolapi, orador i dramaturg.

Escriví en castellà nombroses obres per a infants, algunes de les quals foren musicades.

Col·laborà a la premsa castellana de Barcelona, on passà a residir.

Estremera i Cuenca, Josep

Deixa un comentari

(Lleida, 7 novembre 1852 – Madrid, 31 gener 1895)

Autor dramàtic i poeta. Residí a Madrid, on cursà la carrera de dret civil i canònic i la d’administració.

El 1873 estrenà Pruebas de fidelidad, i a partir del 1876 inicià la col·laboració amb Vital Aza (Noticia Fresca), Campos Arana (Los trapos de cristianar, 1879), Chueca, i sobretot Chapí (Música clásica, 1880; La serenata, 1881, etc). Com a poeta deixà el volum Fábulas y cuentos.

Col·laborà activament a “Madrid Cómico”.

Algunes obres seves foren traduïdes al francès, l’italià i el portuguès.

Escudé i Gallés, Beth

Deixa un comentari

(Barcelona, 1963 – )

Directora i dramaturga. Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre, on impartí escriptura dramàtica, amplià estudis a Londres (Royal Court), San Miniato i Pisa.

Sovint dirigides per ella mateix, estrenà obres a importants teatres de l’estat espanyol i d’Europa.

dida, La

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 octubre 1872)

Drama de Frederic Soler “Pitarra”, estrenat al Teatre Romea, amb Francesca Soler en el paper de Paula, la protagonista.

Mostra els efectismes postromàntics aplicats al drama rural autòcton. Constitueix, tot i els greus defectes formals, l’exemple més representatiu de l’intent de Soler de dramatitzar els tipus de la pagesia benestant, que proposa com a model a la burgesia ciutadana.

Criado i Aguirre, Eduard

1 Resposta

(Barcelona, 25 novembre 1926 – Sitges, Garraf, 2 març 2007)

Dramaturg. Llicenciat en ciències econòmiques i professor; s’ha dedicat a la publicitat.

Ha actuat en teatre i a estrenat obres en castellà (Cuando las nubes cambian de nariz, premi Ciutat de Barcelona, 1958), bilingües (Los blancos dientes del perro, 1957) i en català (Fang, 1963).

Crehuet i Pardas, Pompeu

3 Respostes

(Barcelona, 11 març 1881 – 28 agost 1941)

Dramaturg i comediògraf. Es féu conèixer amb La morta (1904), obra dramàtica de tendències simbolistes que obtingué un èxit extraordinari. Durant molts anys l’escena catalana en representà l’obra, que, dins el tipus d’alta comèdia o comèdia ciutadana, descriuen, sense relleus marcats ni estudis psicològics profunds, la classe mitjana.

L’any 1927, el consistori dels Jocs Florals de Barcelona li atorgà el premi Fastenrath per la seva obra Bromes i veres (1926.

Cal esmentar-ne a més: Boca d’infern (1905), Comèdia d’amor (1905), Claror de posta (1905), L’encís dels divuit anys (1907), La família Rocamora (1909), Flors i violes (1909), Palmes i llorers (1922), El Pare Pedaç (1924) i La vall de Josafat (1927), entre altres.

Dirigí les revistes “De Tots Colors” i “Revista Catalana”.

Coscolla i Plana, Felip

1 Resposta

(Graus, Aragó, 17 agost 1880 – Barcelona, 10 juliol 1940)

Escultor. Deixeble de l’escultor Josep Llimona, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on s’establí després d’una llarga estada a Xile.

Destacat imatger, esculpí, entre altres obres, una imatge de Crist, un pas monumental de Jesús pres i lligat, encàrrec de la ciutat d’Osca, i la imatge de Sant Joan de Déu per a l’hospital d’aquest nom, de Barcelona.

També fou autor teatral: El pes de la raça (1922), La pubilla (1936).

Fou el pare de l’actriu Roser Coscolla i Ferrer.

Cortiella i Ferrer, Felip

1 Resposta

(Barcelona, 9 novembre 1871 – 31 juliol 1937)

Dramaturg i tipògraf. Milità en l’anarquisme i es manifestà nacionalista català.

Treballà a “L’Avenç” i donà a conèixer autors teatrals nòrdics.

Influït per les teories àcrates, publicà els versos Anarquines (1908), de vegades de to virulent.

Com a autor teatral, barreja de costumista, ideòleg i modernista, publicà Els artistes de la vida (1898), Els mals pastors (1901), Dolora (1903), El morenet (1904) i un volum miscel·lani: La vida gloriosa (1933).

Cornet i Colomer, Florenci

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2 desembre 1879 – Barcelona, 19 octubre 1953)

Dramaturg. Autor de drames com El llop (1916), La fosca (1918), El fill (1921) i Fortitud (1935), alguns dels quals foren editats sovint.

Col·laborà també a revistes com “Teatre Català” (1932) i “ATS” publicació de l’Associació de Teatre Selecte (1934).