(Madrid, 1896 – 1922)
Edició de documents relatius a les corts dels tres regnes i a les generals de tots tres estats, acordada per l’Academia de la Historia.
Només n’han estat publicats 25 volums, corresponents a les del Principat, des de les primeres disposicions constitucionals fins a la cort de Perpinyà–Barcelona de 1473-79.
Malgrat alguns defectes de criteri en la selecció dels texts, la quantitat de documentació aportada en fa una obra de consulta imprescindible.
(Barcelona, segle XIV – )
Compilació de disposicions de dret marítim i mercantil, d’autor anònim i privat, per les quals es regiren els Consolats de Mar dels Països Catalans, redactats sobre els costums marítims de la ciutat de Barcelona, i que constitueixen la culminació d’un procés jurídic que s’havia obert amb els Usatges (1056-68).
Entre els textos inclosos, n’hi ha de caràcter substantiu i de caràcter processal, i entre els primers, excel·leixen els Costumes de la mar (segle XIII).
Redactada en català, esdevingué el codi de la legislació marítima i comercial de la Mediterrània i aconseguí arreu un enorme prestigi, essent traduït, ja en el segle XVI, a la majoria de llengües europees.
(Catalunya, 1847 – 1910)
(CODOIN-ACA) Sèrie documental històrica. La seva publicació fou iniciada per Pròsper de Bofarull, continuada per Manuel de Bofarull el 1859 i acabada per Francesc de Bofarull, amb un total de 41 volums.
El 1958, Jesús Ernest Martínez i Ferrando inicià la publicació dels índexs (volum 42), i el 1971, Frederic Udina reprengué la sèrie amb l’edició del volum 43, dedicat als privilegis reials concedits a la ciutat de Barcelona, en doble edició en català i en castellà.
És un conjunt fonamental per a la història dels Països Catalans, especialment pel que fa referència als processos com els de Bernat de Cabrera, de Jaume III de Mallorca, del comte Jaume II d’Urgell, cartes de poblament, repartiments i censos (cens de Pere III de Catalunya), la unió de Catalunya i Aragó, el regnat de Pere III, el Compromís de Casp i la guerra contra Joan II.
Inclou també texts particulars, com la Historia de los condes de Urgel, de Dídac Monfar, i escrits de Pere Miquel Carbonell.
(Catalunya, 1984 – )
(CHCC) Institució. Creada amb l’objectiu de promoure la recollida de documentació escrita i fomentar la investigació històrica, especialment de Catalunya.
En fou nomenat director l’advocat i historiador Josep Benet i Morell, el qual fou rellevat en el càrrec per Albert Manent el 2000.
Té també com a objectius formar una biblioteca hemeroteca especialitzada, sobretot en història del catalanisme, i donar suport a la publicació d’obres referides a la història de Catalunya, que fins al desembre de 2000 han estat 212.
Des de la seva creació fins a l’any 1992, tingué la seu al Palau Moja de Barcelona, i després fou traslladat a la seu de la Biblioteca Bergnes de les Cases, fins que al novembre de 1997 s’instal·là, compartint-hi edifici i serveis, al Museu d’Història de Catalunya.
(Catalunya, febrer 1926)
Imatge ideal de la unitat entre els intel·lectuals de les comarques del Principat i de Barcelona, d’inspiració noucentista.
La fórmula fou encunyada per Gabriel Alomar a “El Poble Català”, i després fou explanada i completada mitjançant una llarga enquesta entre intel·lectuals no barcelonins, que inicià la “Revista de Catalunya”.
(Catalunya, 1996 – )
(CCUC) Base de dades multidisciplinària. Conté més d’un milió de notícies bibliogràfiques dels documents que integren les biblioteques de les entitats que composen el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya.
Es format per la Biblioteca de Catalunya i les biblioteques de les universitats públiques catalanes.
La seva consulta remota facilita el coneixement i el préstec dels fons inclosos i possibilita l’estalvi de recursos en catalogació per mitjà de la còpia de registres.
(Catalunya, 1420 – 1430)
Recull poètic, avui fraccionat en dos còdexs, ambdós existents a la Biblioteca de Catalunya (manuscrits 7 i 8).
Conté unes 200 peces i en certa manera constitueix una antologia que s’estén des dels trobadors clàssics als poetes catalans del final del segle XIV i primers anys del regnat d’Alfons IV el Magnànim.
Hi foren copiades obres de Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona, el Capellà de Bolquera, Gilabert de Pròixida, Andreu Febrer, Gabriel Ferrús, Joan Basset, Lluís Icard, Arnau Marc, Francesc de la Via i d’altres.
(Barcelona, 1530)
Col·lecció de composicions poètico-musicals en forma manuscrita que data aproximadament del 1530, conservada a la Biblioteca de Catalunya (manuscrit 454).
Comprèn 122 obres, de les quals 98 tenen text llatí i les restants, castellà. Els villancicos de tema religiós són en part obra d’autors hispànics i en part obra de neerlandesos.
Aquest recull conté part del repertori del duc de Calàbria.
(Catalunya, 1842)
Himne revolucionari, patriòtic i català. Escrit en català per Abdó Terradas, repartit en fulls volants pel periòdic barceloní “El Republicano”; la música ha estat atribuïda a Anselm Clavé.
Incita al poble ha agafar les armes en nom de la república i a abolir qualsevol poder aliè a la voluntat popular, tot al·ludint als drets perduts dels catalans (bandera, sometent).
Adoptat pels republicans, esdevingué aviat popular fins al punt d’ésser repetidament prohibit per les autoritats. La seva vigència com a cançó política es mantingué al llarg de tot el segle XIX.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, darreria del segle X)
Manuscrit miniat anònim de la catedral d’Urgell.
Sembla derivat del Beatus de Valcavado (Universidad de Valladolid) o del Beatus primer de la Biblioteca Nacional de Madrid.
El tret més característic de les seves miniatures és l’estilització.
Dades dels Països Catalans 