Arxiu d'etiquetes: diplomàtics/ques

Jafudà Bonsenyor

2 Respostes

(Barcelona, vers 1250 – 1330)

Metge i traductor jueu. Era nét de Jafuda de Cavalleria i fill d’Astruc Bonsenyor, tots dos amb càrrecs a la cort de Jaume I de Catalunya. El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II el Just.

El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab. El 1333 traduí de l’àrab al català, a sou de Jaume II, un llibre de medicina d’al-Zahräwï, avui perdut.

Als vint anys havia compost, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e de filòsofs, recull de 753 proverbis i sentències morals i pràctiques, traduïdes de llibres en àrab. Llur agrupació en capítols temàtics molt desiguals (De mort, D’enveja, De fembres, etc) fa pensar que hi elaborà una antologia personal, intercalant-hi dites populars.

Gurb, Arnau de

6 Respostes

(Gurb de la Plana, Osona, 1210 ? – Barcelona, 23 setembre 1284)

Bisbe de Barcelona (1252-84). Home actiu i d’una gran cultura, fou ambaixador i conseller de Jaume I el Conqueridor. L’acompanyà en els preparatius i en la conquesta de Múrcia (1265-66) i el dissuadí de la projectada croada a Terra Santa (1269).

Sostingué una controvèrsia teològica a Barcelona amb el rabí Bonastruc de Porta, a conseqüència de la qual es produïren nombroses conversions entre els jueus.

Féu construir la capella de Santa Llúcia i segurament inicià la del palau episcopal. Publicà un bon nombre de Constitucions.

Guimerà i de Tamarit, Ramon de

5 Respostes

(Catalunya, vers 1584 – 1653)

Baró d’Abella, senyor de Ciutadilla i Sant Romà. Fou figura destacada del bàndol dels nyerros.

En 1639 assistí al setge de Salses. En desertà, la qual cosa li valgué una acusació del virrei, comte de Santa Coloma.

En 1640, durant el període inicial de la Guerra de Separació, fou un dels primers caps militars de les incipients forces armades. Guarní la vila de Xerta, però no pogué evitar-ne la caiguda davant forces molt superiors.

Poc després fou delegat de la Generalitat a la conferència de Ceret, celebrada entre catalans i francesos, per decidir la intervenció bèl·lica d’aquests. Col·laboraria amb les autoritats franceses, especialment amb d’Argenson.

Grevalosa, Francesc de

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVII)

Polític (òlim d’Amat i de Grevalosa). Baró de Castellar.

El 1640 anà a París juntament amb Llorenç de Barutell i amb Jaume de Bru com a ambaixador de la generalitat de Catalunya.

Foren rebuts per Richelieu el 3 de gener de 1641; aquest els prometé la protecció francesa a una república catalana independent; més tard, però, fou decidida la submissió del Principat a l’autoritat de Lluís XIII de França.

Grau i Delgado, Jacint

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 abril 1877 – Buenos Aires, Argentina, 14 agost 1958)

Dramaturg en castellà. Es féu conèixer amb un llibre de narracions, Trasuntos (1893). Però ben aviat es lliurà plenament a l’activitat dramàtica i mirà d’enlairar el nivell de l’escena hispànica.

El seu teatre, transcendent i amb un marcat simbolisme, s’inspirà en mites clàssics: Las bodas de Camacho (1903, escrita en col·laboració amb Adrià Gual), El tercer demonio (1908), Don Juan de Carillana (1913), Entre llamas (1915), El conde de Alarcos (1917), El hijo pródigo (1918), El señor de Pigmalión (1921) i El burlador que no se burla (1930).

Fou ambaixador de la República i s’exilià a Buenos Aires el 1939.

Gelida, Eunyec de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle X – després 1002)

(dit Bonfill)  Diplomàtic i conseller. Senyor de Gelida, Cervelló i Masquefa. Fill de Sendred de Gurb.

Els historiadors islàmics li donen el títol de comte, però devia ésser només vescomte o, en tot cas, veguer de Borrell II, pels seus castells fronterers.

Era conseller íntim del seu cosí Borrell, que el 971 l’envià d’ambaixador al califa de Còrdova al-Hakan II, juntament amb legats del vescomte de Barcelona, Guitard, per tal de refermar les paus signades el 966 i oferir-li esclaus i presents com a mostra de vassallatge per part del comte.

Retornà a Barcelona carregat de regals i amb un missatge d’amistat del califa per al comte Borrell.

Gavella, Guillem

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Diplomàtic. En 1411-12 fou un dels ambaixadors a Sicília del Parlament de Catalunya. Informà de la seva missió amb una correspondència molt estimable.

De tornada, comparegué a Tortosa davant el Parlament, per informar, el 28 de juny de 1412.

Garrius, Julià

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Tresorer de Joan I el Caçador. Col·locà a la cort el seu germà i el seu fill.

En 1392 anà a Sardenya per tractar d’obtenir una treva amb els rebels. No tingué èxit.

En 1396 figurà entre els cortesans subjectes a procés després de la mort del rei. Fou acusat principalment d’haver intervingut al contracte desavantatjós de les rendes de Mallorca, per bé que li foren imputats d’altres delictes.

Així i tot, s’acollí, com els altres processats, al perdó general atorgat pel rei Martí I l’Humà.

Fou el pare de Joan Garrius  (Rosselló, segle XIV – segle XV)  Funcionari reial. Fou nomenat procurador reial el 1393. Fou, també, senyor de Formigueres i de Matamala. Estigué implicat en el procés anomenat del procés del Consell de Joan, a la mort de Joan I de Catalunya.

Garí, Bartomeu

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Estigué al servei de Pere IV el Conestable de Portugal, proclamat rei dels catalans per la Generalitat durant la guerra contra Joan II.

Fou ambaixador a les Corts de França, Anglaterra i Borgonya (1464). Tornà l’any 1465 a Anglaterra (a la cort d’Eduard VI) per cercar l’aliança i intentar el casament entre Pere i Margarida de York.

Foixà i de Sacirera, Arnau de

4 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Fill d’Arnau de Foixà i d’Orriols i germà consanguini de Bernat Guillem de Foixà i de Boixadors.

Heretà del seu pare la senyoria d’Albons. Fou un dels ambaixadors enviats a Joan II el Sense Fe per a demanar l’alliberament del príncep de Viana.

Oposat el rei (1461), aquest donà Albons a l’infant Enric “Fortuna”, comte d’Empúries (1463).

Un altre germà seu fou Hug Benet de Foixà i de Sacirera  (Catalunya, segle XV)  Senyor de Romanyà. Fou l’iniciador d’aquesta línia. Es casà amb Beatriu de Sarroca, senyora de Romanyà. Llurs fills foren Beatriu i Pere de Foixà i de Sarroca.