Arxiu d'etiquetes: diplomàtics/ques

Codina -varis bio-

Gregori Codina  (Martorell, Baix Llobregat, segle XVII – Montserrat, Bages, 1679)  Compositor i frare benedictí. Deixà una producció abundant de música sacra.

Joan Codina  (Barcelona, 1823 – segle XIX)  Historiador i eclesiàstic. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, així com a d’altres corporacions doctes. Publicà Las guerras de Navarra y Catalunya desde 1451 hasta 1476.

Joan Francesc Codina  (Barcelona, segle XVII)  Ciutadà honrat. Fou ambaixador del Consell de Cent prop de la cort espanyola, durant el conflicte dit dels quints. Aquestes incidències l’obligaren a una gran activitat durant els anys 1634 i 1635 desplegant un gran zel diplomàtic.

Cervelló i de Queralt -germans-

Eren fills de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona, i germà de Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt.

Dalmau de Cervelló i de Queralt  (Catalunya, segle XIV – Castella, abans 1401)  Cambrer de l’infant Martí, de qui rebé el castell de Xèrica (1375) i que fou enviat amb gent d’armes a ajudar el rei de Castella (1381); absolt, més tard, de l’acusació d’homicidi de Castelló de Mallorques (1383), fou nomenat governador d’Oriola (1387).

Guillem Ramon Alemany de Cervelló i de Queralt  (Catalunya, segle XV – 1441)  Eclesiàstic. Comanador major d’Alcanyís, de l’orde de Calatrava.

Hug Alemany de Cervelló i de Queralt  (Catalunya, segle XIV – després 1392)  Fou senyor de Subirats, cambrer reial i uixer d’armes, procurador de l’infant Joan al ducat de Girona (1379) i després enviat a Vic per reprimir les bandositats (1388), a la cort pontifícia (1390-92) i a França, i fet governador de València (1392).

Borràs i de Bofarull, Josep

(Reus, Baix Camp, 1784 – Manila, Filipines, 1845)

Escriptor i diplomàtic. Tingué el consolat dels Estats Units a Barcelona.

És autor d’un diccionari de màximes d’autors clàssics i moderns.

Bònia, Pere de

(Catalunya ?, segle XV)

Diplomàtic.

Presidí, juntament amb Felip Fajadell, l’ambaixada que Alfons IV el Magnànim envià a Etiòpia per tal de respondre a les propostes d’aliança contra Egipte i d’ajut tècnic que li havia fet (1428) el negus Isaac -dit Preste Joan– a través d’una ambaixada que envià a València. No fou realitzat cap d’aquests projectes.

Biert, Dalmau de

(Rosselló ?, segle XIV – segle XV)

Diplomàtic. Ambaixador (1404) de Martí I l’Humà a la cort de Martí el Jove de Sicília. Posteriorment fou procurador de Rosselló i Cerdanya.

Escriví unes Memòries o Llibre ordenat… de les coses patrimonials dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, en el qual detalla els actes de concessió i alienació de béns, jurisdiccions i rendes fets des de Jaume I el Conqueridor.

Fou nomenat batlle general de Catalunya per Ferran I de Catalunya.

Bastida, Arnau

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Diplomàtic. Serví el rei Jaume II de Catalunya. El 1314 fou ambaixador seu a Egipte.

Baldoví, Peiri de

(França ?, segle XIV – Catalunya ?, segle XIV)

Diplomàtic. Al servei de Jaume II de Catalunya. Fou ambaixador d’aquest rei al Marroc.

Napolió, fill natural del monarca, que servia amb les armes el sobirà marroquí, confià a Baldoví un escrit en que sol·licitava a Jaume II la seva admissió a la cort catalana. La gestió no donà resultat.

Aranda, Francesc d’

(Terol, Aragó, 1346 – cartoixa de Portaceli, Camp de Túria, 11 novembre 1438)

Cavaller. Visqué a la cort de Pere III el Cerimoniós, i fou conseller de Joan I i de Martí I. Fou procurador general de la reina Violant de Bar i preceptor de l’infant Ferran.

El comte de Prades l’acusà, falsament, d’haver emmetzinat l’infant Ferran (1389) a fi que la successió recaigués en l’infant Martí, al qual acompanyà en la seva expedició a Sicília, d’on tornà el 1395 en ambaixada prop de Joan I, i trameté socors a l’illa. Administrà també els béns de Maria de Luna.

El 1398 ingressà com a donat a la cartoixa de Portaceli. Des que, el 1402, el rei Martí l’envià com a ambaixador prop de Benet XIII, residí a la cort papal i es convertí en l’home de confiança del papa; l’acompanyà a Itàlia i no l’abandonà fins després de la seva deposició el 1417.

Mort Martí I l’Humà, se significà com a partidari de Frederic de Luna, però més tard, com el mateix papa, adoptà el partit de Ferran d’Antequera. Benet XIII l’envià al parlament d’Alcanyís, el 1412, per tal d’encaminar definitivament el plet successori favorable al pretendent castellà.

Fou nomenat compromissari per Aragó. A Casp, el juny de 1412, donà el seu vot a Ferran. Fou conseller del nou rei, del rei Alfons IV el Magnànim i de la reina lloctinent Maria de Castella.

Aragall, Pere d’

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Exercí missions diplomàtiques al servei de Pere III el Cerimoniós.

El 1373, com a ambaixador d’aquest, anà a Bordeus per entrevistar-se amb el duc de Lancaster.

Alerig, Jaume d’ *

Veure> Jaume d’Alarig (diplomàtic català del segle XIII).