Bertran Desvall (Catalunya, segle XIV) Escrivà reial del rei Pere III el Cerimoniós. El 1337 formà part de l’ambaixada reial tramesa al noble rebel Pere de Xèrica. Aquest féu presoners els ambaixadors, tramesos a Utiel, i els tingué empresonats en aquesta vila fins que obtingué del monarca una concòrdia avantatjosa.
Joan Desvall (Catalunya, segle XIV – segle XV) Il·luminador. És possible autor, o només copista, d’un tractat sobre els set sagraments escrit en llatí.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Notari reial de Jaume II el Just. Li foren confiades gestions especials de caràcter diplomàtic.
El 1314 participà a les negociacions celebrades a València amb els ambaixadors de Xipre, per tal de convenir el matrimoni del rei català amb Maria de Lusignan.
(Xàtiva, Costera, vers 1410 – València, 1482)
Cavaller. Mestre de l’orde de Montesa (1453). Fou ambaixador d’Alfons IV el Magnànim a Castella (1443-46) i a diversos estats italians: Milà (1447), Ferrara (1451), els Estats Pontificis (1445) i Venècia. Després serví Ferran I de Nàpols (gestionant el reconeixement papal) i Joan II de Catalunya, a França (1459).
Durant la guerra civil contra Joan II figurà en el bàndol reialista, i va ésser conseller de l’esmentat rei, el qual li encarregà la defensa de Girona (1462) contra l’exèrcit de la Generalitat comandat pel comte de Pallars. Malgrat que aquest ocupà una gran part de la ciutat, Despuig pogué resistir fins que arribaren tropes franceses comandades pel comte de Foix, que feren aixecar el setge.
Dirigí la presa d’Ulldecona (1465) i la de Tortosa (1466). Posteriorment fou nomenat capità general de València.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós com a diplomàtic.
El 1367, amb Francesc de Sant Climent, anà d’ambaixador prop del príncep de Gal·les.
(Fraga, Baix Cinca, segle XIII – Tarragona, 13 novembre 1312)
Eclesiàstic. Era bisbe de València. el 1294 fou un dels nuncis del papa Celestí V als territoris de la corona catalano-aragonesa. Jaume II el Just el nomenà canceller seu.
Amb Guillem de Na Montaguda anà d’ambaixador a Sicília a la primeria del 1297. L’ambaixada arribà a Messina, amb escorta de quatre galeres, l’11 de febrer. No fou possible d’evitar el penós trencament entre el rei Jaume i el germà d’aquest, Frederic II de Sicília.
El 1303 fou nunci apostòlic a Sardenya i Còrsega, per tal que aquestes illes acceptessin Jaume II com a rei, en virtut de la investidura papal que li havia estat atorgada. L’any següent fou un dels jutges de les sentències de concòrdia pronunciades a Torrelles per resoldre els conflictes amb Castella, endegats pacíficament a les vistes de Campillo d’aquest any.
Acompanyà el monarca a l’expedició de croada a Almeria del 1309.
Bernat Despont (Barcelona ?, abans 1350 – abans 1428) Doctor en lleis, diplomàtic i polític. Des del 1376 exercí diverses funcions diplomàtiques, i intervingué en el compromís matrimonial entre Violant de Bar i l’infant Joan (1379). Posteriorment fou conseller dels reis Joan I el Caçador, Martí I l’Humà i Ferran I d’Antequera.
Joan Despont (Catalunya, segle XIV) Cortesà. Germà de Bernat. Com ell, fou home de confiança del príncep Joan, duc de Girona i, com ell també, fou destituït de la cort ducal per ordre de Pere III el Cerimoniós.
Francesc Desplà (Catalunya, segle XV) Fill de Ramon i d’Elisabet, i germà de Ramon (nat 1412) i de Pere. Podia ésser l’homònim que ocupà cinc cops la conselleria de Barcelona entre el 1424 i el 1451. Fou el capità de l’armada barcelonina durant l’atac d’Alfons IV de Catalunya contra Marsella (1431).
Francesc Desplà (Catalunya, segle XV – després 1488) Senyor de Vinçà (Conflent) i de la casa d’Alella. Fou ambaixador de Barcelona a Nàpols (1444). Es casà amb Elionor d’Oms i foren pares de Lluís i de Guerau Desplà i d’Oms.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Funcionari reial. Fou secretari del rei Jaume II el Just.
El 1304 anà al Marroc investit de missions diplomàtiques i també per conduir-hi un grup de cavallers que s’incorporava a la milícia catalana que es formava en aquell país a les ordres de Bernat Seguí.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Cavaller. Féu serveis diplomàtics per compte del rei Jaume II de Catalunya.
El 1308, en unió d’Artau Desllor, havia de dur una ambaixada al Marroc, que en acabat fou suspesa.
(Nàpols ?, Itàlia, segle XV – ?, segle XVI)
(Michele Desiderio?) Diplomàtic. Fou enviat per Alfons IV de Catalunya, com a ambaixador seu, als emperadors de Bizanci i de Trebisonda Constantí XII Paleòleg i Joan IV Comnè, i el negus Jacob d’Etiòpia (on es traslladà per la via del golf Pèrsic), per tal d’acordar una aliança antiislàmica, davant la puixança turca.
Dades dels Països Catalans 