(Barcelona, 16 abril 1914 – 29 novembre 1997)
Dibuixant i decoradora. Filla del pintor Joan Llimona i Bruguera, i germana de Núria.
Formada a Barcelona, es donà a conèixer col·laborant, com a il·lustradora, en revistes i llibres infantils: Blanca Neus, L’Àngel de la Guarda, etc.
Excel·lí també en el camp de la pintura mural: és seva la decoració d’una de les sales de la clínica Corachan, de Barcelona.
(Reus, Baix Camp, 15 agost 1871 – Barcelona, 19 abril 1954)
Pintor i decorador. Estudià a Barcelona i a Madrid. Es presentà a l’Exposició General de Belles Arts de Barcelona del 1894.
La seva obra, composta principalment de quadres de gènere i paisatges de tonalitats molt delicades, fou premiada en exposicions internacionals (Bodapest i Filadèlfia).
Fou, també, decorador d’interiors, i el 1909 restaurà la sala d’espectacles del Liceu.
(Girona, 1905 – 5 octubre 1974)
Pintor paisatgista autodidacte. Participà molt en l’activitat artística gironina dels anys 1920 i 1930.
Decorador, projectà el monument a Fidel Aguilar (1930), organitzà la Fira de Mostres de Girona (1932-35) i exposà (individualment o col·lectivament) les seves pintures, cosa que continuà fent durant els anys que residí a França (1939-50) i en haver retornat a Girona.
(Barcelona, 5 desembre 1927 – 1 setembre 2011)
Grafista, pintor i decorador. Es va formar a l’Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i va obtenir una beca per a ampliar estudis a París.
Després va participar en algunes exposicions col·lectives, fins que es va donar a conèixer individualment el 1953 a Barcelona.
De la seva copiosa producció com a grafista destaquen especialment les col·laboracions durant anys amb Edicions 62, la revista “Serra d’Or” i la discogràfica Edigsa, els productes de les quals renovà estèticament fins al punt de dotar-los d’una inconfusible marca d’identitat.
(Mataró, Maresme, 26 juliol 1893 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 17 setembre 1972)
Escenògraf i decorador. Fill de l’ebenista Tomàs Fontanals i Sivilla i germà de Francesc. Residí a París fins al 1914. Fou deixeble de l’acadèmia de Francesc Galí a Barcelona.
Començà treballant com a decorador i realitzà nombroses pintures amb aquest fi. Degut a la seva preparació al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch i el seu viatge a Alemanya (1919), el menaren vers l’escenografia.
Home d’una gran cultura, fou mestre de teatres de Madrid. A Barcelona intervingué en els treballs de muntatge de l’Exposició Internacional del 1929 i en la realització del Poble Espanyol de Montjuïc.
En esclatar la guerra civil, se n’anà a Mèxic, on aconseguí molt d’èxit amb la decoració d’establiments de luxe i s’especialitzà en el muntatge de decorats per al cinema.
(Mataró, Maresme, 20 gener 1900 – Barcelona, 2 juliol 1968)
Dibuixant, pintor, escenògraf i decorador. Fill de Tomàs Fontanals i Sivilla, i germà de Manuel, amb el qual s’inicià en treballs pictòrics.
Format a l’Escola de Llotja de Barcelona. Viatjà a París, Nova York, Itàlia i Mèxic.
Amb diferents pseudònims dibuixà pel “Virolet”, “El Be Negre” i “Destino”.
Féu escenografies originals i de molt èxit per a obres de J. M. de Sagarra i per a la companyia de revistes Els Vienesos, en col·laboració amb Emili Ferrer, i per a diverses companyies italianes, per les quals obtingué la Maschera d’Argento (1948-49).
(Barcelona, 4 octubre 1899 – 15 juny 1970)
Dibuixant, decorador i escenògraf.
Amic del caricaturista i pintor Lluís Bagaria, conreà un dibuix de traços sobris i elegants, d’un estil semblant al d’aquell. Col·laborà a les revistes “D’Ací i d’Allà” (des del 1918) i “La Veu de Catalunya” (des del 1924) i a diaris i revistes de Madrid.
Fou un dels primers decoradors que és dedicaren al cinema.
A la postguerra decorà molts dels espectacles de la companyia de revistes dels Vienesos, en col·laboració amb Francesc Fontanals.
(Barcelona, 1874 – 1957)
Decorador i pintor. Format a Alemanya. Fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc.
Cofundador de la casa J. Esteva i Companyia de Barcelona, que fou una de les primeres firmes de la decoració modernista.
Entre les seves obres sobresurt, a Barcelona, la decoració de la casa Pérez-Samanillo -actual Cercle Eqüestre- i la de la porta del Trentenari de la Casa de la Ciutat (1929), aquesta amb un esperit renaixentista.
Estigué associat als seus parents Hoyos.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 2 febrer 1874 – Barcelona, 4 maig 1957)
Escultor, decorador i comediògraf.
Tot i que escriví algunes comèdies (Una poma per la set, Homenots), és conegut per les seves personals escultures de terra cuita policromada de gust modernista, un dels símbols més divulgats d’aquest moviment artístic. Deixeble de Josep Campeny.
També treballà en el disseny de diorames i realitzà els capgrossos de la processó de Vilanova i la Geltrú (1949).
(Sabadell, Vallès Occidental, 13 gener 1892 – Reus, Baix Camp, 27 gener 1991)
Ceramista, dibuixant i decorador de vidre. Germà de Feliu i de Lluís. Es formà com a ceramista a França i al Brasil.
Es dedicà amb el temps a l’esmaltat sobre vidre, especialitat en la qual destacà molt. Posteriorment es limità a la producció industrial.
Treballà en diverses poblacions fins que obrí un taller de ceràmica a Cornellà de Llobregat (1945), que després traslladà a Sant Just Desvern (1960).
Fou el pare de Núria Elias i Ubach.
Dades dels Països Catalans 