Arxiu d'etiquetes: dames

Margarida de Montferrat

(Montferrat, Itàlia, vers 1360 – Morella, Ports, 1420)

Comtessa d’Urgell. Filla de Joan II Paleòleg i d’Elisabet de Mallorca. Esposa del comte Pere II i mare de Jaume II d’Urgell el Dissortat.

Dona enèrgica i ambiciosa, quan morí Martí I l’Humà i fou elegit per succeir-lo Ferran I d’Antequera, incità el seu fill a la rebel·lió que tan funestes conseqüències havia de tenir per als Urgell.

Estigué tancada amb el seu fill al setge de Balaguer (1413), tot els béns li foren confiscats i quedà reduïda a la misèria. Alfons IV el Magnànim millorà la seva situació.

Margarida de Foix-Castellbó

(Catalunya, segle XIV)

Vescomtessa de Cabrera i comtessa d’Osona, pel seu casament amb Bernat III de Cabrera (1350).

Era filla del vescomte Roger Bernat III de Castellbó i de Constança de Luna.

Aportà al seu matrimoni una part de la ciutat de Vic i altres dominis dels Montcada a Osona.

La seva vida va lligada a les vicissituds de la casa vescomtal de Cabrera. Com aquesta, el 1364 fou desposseïda dels béns, que vengué després al seu nebot Mateu I de Foix.

Major de Castella

(Castella, segle X – després 1035)

Comtessa de Pallars. Filla del comte Garcia I de Castella i d’Ava de Ribagorça.

Fou la primera muller del comte Ramon IV de Pallars Jussà, matrimoni que fou anul·lat, sembla que per raó de parentiu (Ramon era cosí segon de la mare de Major), el 1026.

Es retirà al monestir comtal de San Miguel de Pedroso, a Castella, del qual fou abadessa.

Mafalda de Pulla-Calàbria

(Salern ?, Sicília, 1059/60 – Girona, 1108)

Comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona. Filla de Robert Giscard, duc normand de Pulla i Calàbria.

Seguint, segons sembla, la política de pontificat, es casà (1078) amb Ramon Berenguer II, el Cap d’Estopes. Uns quants dies abans de morir aquest, el 1082, nasqué a Rodés llur fill Ramon Berenguer III.

L’any següent infeudà els comtats de Carcassona i Rasès a favor de Bernat Ató de Besiers, mentre que la tutela de l’infant hereu passava (1085) al comte Guillem I de Cerdanya, i després (1086) a Berenguer Ramon II de Barcelona.

Es tornà a casar (1085) amb Eimeric I, vescomte de Narbona i, un cop mort aquest, tornà (1106) a Catalunya, i fixà la seva residència a Girona.

Mafalda de Barcelona i de Provença

(Barcelona, vers 1119 – 1157)

Filla de Ramon Berenguer III de Barcelona i de la seva tercera muller, Dolça de Provença.

Segons Pròsper de Bofarull, es casà amb Guillem Ramon de Castellvell, senyor de les fortaleses de Castellvell, Pontons, Òdena, Benviure i el Far.

Luna, Beatriu de

(Aragó, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Dama. Filla de Pere de Luna i d’Elfa de Xèrica.

Fou la segona muller del comte Hug II de Cardona, amb el qual tingué cinc fills: Joan Ramon Folc I, hereu del comtat, Beatriu, muller de Roger Bernat I de Pallars, Hug, senyor de Bellpuig, Pere, bisbe de Lleida, i Antoni, virrei de Sicília.

A la seva mort, el seu marit es tornà a casar amb Isabel d’Urgell.

Lucrècia d’Alagno *

Veure> Alagno, Lucrèzia d’  (amant napolitana d’Alfons IV el Magnànim).

Lucrècia -amant Jaume II-

(Mazzara, Sicília, segle XIII – segle XIV)

Amant de Jaume II el Just. Tingué una unió circumstancial amb el rei, en el temps en què governava a Sicília.

Fruit de l’enllaç fou un infant, anomenat també Jaume. En comunicà la naixença a Jaume II, quan aquest ja vivia a Catalunya, per mitjà d’un frare dominicà.

El rei féu donar a Lucrècia un marit en la persona de Vanno de Bonavita, veí de Mazzara.

Molts anys després, el 1324, el fill Jaume intentaria de ser admés a la cort del monarca.

Llupià, Gaspar de

(Catalunya, segle XV – Barcelona, 1518)

Noble. Estigué al servei del duc de Borgonya per lluitar contra França.

El 1477 el duc el trameté com a ambaixador a Joan II de Catalunya, tractant que aquest l’ajudés contra França a la defensa de Borgonya i de Flandes.

Es casà amb Constança de Gualbes i foren pares de:

Margarida de Llupià i de Gualbes  (Rosselló, segle XVI – Barcelona, 1568)  Muller de Joan (II) de Llupià i de Vallgonera, foren fills seus: Tomàs, Lluïsa, Pere (I) i Carles (I) de Llupià i de Llupià.

Joan (I) de Llupià i de Gualbes  (Rosselló, segle XVI)  Senyor de Llupià i de Vilarmilà. Lluís XI de França li confiscà els béns. Fou el pare de:

  • Bernat de Llupià  (Rosselló, segle XV)  Escriptor. És autor d’un Nobiliari (1480).
  • Francesc de Llupià  (Rosselló, segle XV)  Fou l’iniciador de la línia dels barons de Corbera. Fou avi de Lluís de Llupià.

Llull i Sestrada, Elisabet Joana

(Barcelona, segle XVI – 1601)

Filla de Joan Llull i Llull. Fou l’hereva d’aquesta línia, per mort sense fills del seu germà Galceran Pau.

Es casà amb Francesc de Boixadors i d’Avinyó, senyor de Sant Miquel de Pontons.

Alguns de llurs descendents es cognomenaren, per vinculació hereditària, Llull.

Fou la germana de:

Llull i Sestrada, Galceran Pau  (Barcelona, segle XVI) Donzell. Conseller en cap de Barcelona (1573).