(Portugal, segle XIV)
Marquesa de Tortosa. Filla del rei Pere I de Portugal i de Constança Manuel i muller de l’infant Ferran d’Aragó, marquès de Tortosa, fill d’Alfons III de Catalunya, amb qui es casà el 1349.
A la mort de Ferran (1363), intentà de fugir a Navarra, però fou retinguda un quant temps per Pere III el Cerimoniós, fins que, alliberada, retornà a Portugal.
No tingué fills.
(França, vers 1145 – 1173)
Vescomtessa de Bearn i de Gabardà (vers 1170-73). Filla del vescomte Pere I i germana de Gastó V, a qui succeí.
En morir el seu pare, ella i el seu germà restaren sota la tutoria de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
El 1170 es casà amb Guillem de Montcada, fill del gran senescal Guillem Ramon, del qual tingué Gastó VI de Bearn, Guillem Ramon I i Saurina. Restà vídua el 1172.
A desgrat de l’oposició dels bearnesos, instaurà al Bearn la dinastia dels Montcada, posada de primer sota la tutoria d’Alfons I de Catalunya i sempre més vinculada a la política catalana.
(Catalunya, segle XII)
Filla gran de Ramon Berenguer III de Barcelona i de la seva segona muller, Maria Roderic, filla del Cid.
El 1107, quan devia tenir uns set anys, fou concertat el seu matrimoni amb el vell Bernat III de Besalú.
Mort aquest (1111), el comtat de Besalú passava a la sobirania de Barcelona per falta d’hereus directes.
(Catalunya, segle XIII – Saragossa, Aragó, gener 1268)
Filla de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria.
El papa Climent IV volia casar-la amb Carles I d’Anjou, llavors vidu de Beatriu de Provença. Abans que el projecte passés endavant Maria morí.
(Catalunya, 1297 – Barcelona, 1347)
Infanta de Castella. Filla de Jaume II de Catalunya i de Blanca de Nàpols.
El 1312 fou casada, a Calataiud, amb l’infant Pere, senyor de Cameros, germà de Ferran IV de Castella. El seu marit morí el 1319, i li deixà una filla, pòstuma, de nom Blanca.
El seu caràcter, difícil i impulsiu, i l’enemistat de Castella envers la casa de Catalunya-Aragó, a causa del repudi d’Elionor de Castella per part de l’infant Jaume, germà de Maria, la feren decidir a abandonar Castella i a refugiar-se a Barcelona (1320).
Ingressà com a monja a Sixena (1322), però després tornà a Barcelona, on fundà el monestir de Montsió (1374). Fou soterrada al convent de Santa Caterina.
(Catalunya, segle XVIII)
Néta de Joan de Margarit i de Biure. Darrera representant de la línia secundària dels senyors del Castell d’Empordà.
Fou marquesa d’Aguilar, comtessa de Montagut, baronessa de Castellfollit de la Roca i de Mosset, senyora de Sant Joan les Fonts, Castellar de la Muntanya i Castellar de la Selva, que aportà aquests béns als seus descendents i als del seu marit Pere Francesc Bou i Pujol (mort l’any 1792).
Eren fills de Lluís Margarit i Bertran i de Joana de Requesens.
Jeroni Margarit i de Requesens (Girona, segle XVI) Fou el pare de Llàtzer de Margarit.
Joan Margarit i de Requesens (Girona, segle XVI) Eclesiàstic. Fou bisbe de Girona (1534-54).
Lluís Margarit i de Requesens (Girona, segle XVI) Successor del seu pare. Ell, o un fill homònim (mort vers 1580), es casà amb Elisabet i foren pares de:
Elisabet de Margarit i d’Espés (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Muller de Joaquim de Reguer i de Ferrer, al qual aportà els béns d’aquest línia, i a llurs descendents, que també és cognominaren Margarit.
Eren fills de Bernat (II) Margarit.
Bernat Margarit i de Peguera (Catalunya, vers 1395 – vers 1480) (dit el Vell) Fou l’iniciador de la línia secundària dels senyors del Castell d’Empordà. Es casà amb la pubilla Francesca de Santfeliu-Vilaragut, senyora del Castell d’Empordà, Ullastret, Monells i Sant Iscle. Fou veguer de Barcelona i combaté com a mercenari (1426-28) en la guerra dels Cent Anys, i durant la guerra contra Joan II (1462-72) on participà en la defensa de Girona contra les tropes de la Generalitat, i, un cop presa la ciutat, col·laborà en el lliurament d’aquesta als reialistes (1471). La seva filla i hereva fou Constança Margarit i de Santfeliu (Catalunya, segle XV) la qual fou muller de Joan Bertran, i els pares de Pere Margarit.
Joan Margarit i de Peguera (Catalunya, segle XV – Girona, segle XV) Fou l’iniciador de la línia primogènita dels senyors de Sant Gregori. Probable veguer de Girona (1440-42). Es casà amb Caterina de Pau i foren pares de Joan, Berenguer, Francesc i Bernat (III) Margarit i de Pau.
(Girona, 1445 – segle XV)
Fill i successor de Francesc Margarit i de Pau.
Es casà (1477) amb Joana de Requesens, i foren pares de Joan, Jeroni i Lluís Margarit i de Requesens.
La seva germana fou:
Violant Margarit i Bertran (Girona, segle XV – Catalunya, segle XV) Es casà amb Joan Sarriera, senyor de Vulpellac.
(Falset, Priorat, 1387 – Riudoms, Baix Camp, 23 juliol 1429)
Reina de Catalunya-Aragó (1409-24). Filla del comte Pere de Prades i de Joana de Cabrera i descendent de Jaume II d’Urgell.
La infanta Margarida es crià a la cort protegida per Martí I l’Humà i Maria de Luna. Quan el rei quedà vidu (1406) i després d’haver mort el seu hereu Martí el Jove (1409), li aconsellaren que es casés de nou amb l’objectiu de cercar successor.
El rei escollí Margarida de Prades, que llavors devia tenir uns vint-i-un anys, amb la qual es casà el 17 de setembre de 1409. Margarida no donà cap successor a la corona, potser a causa de l’avançada edat del monarca.
El 1424 professà al monestir de Valldonzella, de Barcelona i després passà al monestir de Bonrepòs (Priorat).
Va morir d’un brot de pesta a Riudoms, i fou traslladada i enterrada al Bonrepòs.
Dades dels Països Catalans 