Arxiu d'etiquetes: dames

Entença, Berenguer V d’

10 Respostes

(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, segle XIII – 1294/1300)

Senyor de la baronia d’Entença i Xiva i també de Móra, Tivissa, Pratdip, Falset i Marçà. Fill de Berenguer IV d’Entença.

Fou un dels jutges de les bregues entre el comte d’Empúries i el vescomte de Cardona (1268), i testimoni de l’arbitratge de l’infant Pere entre Jaume I el Conqueridor i els nobles rebels. Tingué també el domini del Puig, a València, i també el del castell d’Olèrdola i el de Montornès, que vengué a Guillema de Montcada (1291) i després recuperà.

Signà com a testimoni la confirmació dels Recognoverunt proceres (1284). Guerrejà contra els sarraïns (1276) i contra els francesos (1285) i participà en la conquesta de Menorca (1286-87). Lluità contra els Montcada, els quals assetjaren Móra i Falset mentre ell era a la Cerdanya per impedir l’entrada de les tropes del rei de Mallorca (1289). Fou conseller de Jaume II el Just.

Es casà amb Galbors de Montcada i foren els pares de Guillem, Berenguer i de:

Saurina d’Entença i de Montcada (Catalunya, segle XIII – 1325)  Segona muller de l’almirall Roger de Lloria (1291). Vídua el 1305, volgué (1306) que el seu parent Gombau d’Entença, procurador de València, fos tutor dels seus fills. Per afers que concernien el seu fill Rogeró, anà a la cort pontifícia (1319).

Engúncia

6 Respostes

(Catalunya, segle X – segle XI)

Dama. Fou muller de Ramon de Cardona, el primer dels vescomtes d’Osona que prengueren el nom de la seva vila patrimonial.

Fills seus foren Bremond I i Folc I, successivament vescomtes de Cardona, i Eribau, bisbe d’Urgell i també vescomte al costat de Folc I i encara, per uns mesos, ell tot sol.

Elisabet d’Urgell i d’Àger

7 Respostes

(Catalunya, segle XII)

Filla del comte Ermengol VI d’Urgell i d’Arsenda d’Àger. Es casà amb Ramon Folc III de Cardona, el qual intervingué en la política del comtat urgellenc.

Tingué només una filla, Anglesa, la qual es casaria amb Ramon V de Pallars i vincularia a aquest casal el de Cardona.

Elisabet d’Urgell

3 Respostes

(Catalunya, segle XI – segle XII)

Filla d’Ermengol IV d’Urgell. Fou la tercera muller del comte Guillem I de Cerdanya.

Elisabet de Sicília

3 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIV – 1341)

Filla natural de Frederic II de Sicília, rei català de l’illa. El 1310 fou convingut el seu matrimoni amb Malgaulí, fill segon però hereu del comte Ponç V d’Empúries.

El nuvi i el comte feren estada a Sicília, on Hug d’Empúries, germà de Ponç, era gran conseller del rei. Aquest donà a la núvia l’esplèndid dot de 4.633 unces i 10 tarins. La boda no es realitzà fins al 1313, any en que morí el comte i passà a ser-ho Malgaulí, conegut també per Ponç VI d’Empúries.

La parella visqué al comtat, fins que quedà vídua (1322). Tingué una filla pòstuma, Marquesa, que no visqué ni un any.

Es tornà a casar amb Ramon de Peralta, almirall d’Aragó i de Sicília, i comte de Caltabellotta. Fills seus foren Guillem de Peralta, que morí al setge de Catània, i Joana de Peralta, primera muller de Mateu de Montcada, comte d’Agosta.

Elisabet I de Foix

Deixa un comentari

(Foix, França, 1361 – 1426)

Comtessa de Foix i de Bearn i vescomtessa de Castellbó (1339-1412).

En morir el seu germà Mateu I de Foix (1398) sense fills, heretà els seus dominis i els catalans, que li havien estat confiscats en gran part des de la seva revolta.

A partir d’aleshores el vescomtat català de Castellbó, restà minimitzat dins dels dominis dels Foix.

Elionor d’Urgell i de Montcada

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Filla del comte Àlvar d’Urgell i de Constança de Montcada. Fruit de l’any en què els seus pares visqueren junts, en un breu parèntesi dels accidentats amors del comte i la seva segona muller Cecília de Foix.

Es casà amb el cavaller aragonès Sanç d’Antillon. La seva filla Constança es casà amb Gombau d’Entença.

Elionor d’Urgell i de Giron

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Dama. Era filla gran del comte Ponç I d’Urgell i de la castellana Maria Giron. Es casà amb Ramon III de Montcada.

El 1243, a la mort del seu pare, era citada a la successió del comtat d’Urgell en defecte dels seus germans.

Elionor de Villena

3 Respostes

(País Valencià, segle XIV – Sicília, Itàlia, segle XV)

Filla de Pere de Villena, marquès de Villena, i de Joana, filla natural d’Enric II de Castella. Era per tant, neta i neboda, respectivament, dels ducs Alfons I i Alfons II de Gandia.

Probablement per gestions del seu avi, i ja mort el seu pare, es casà amb Antoni de Cardona i de Luna, fill del comte Hug Folc II i de Beatriu de Luna. Les esposalles foren convingudes el 1414. Dugué de dot la vall d’Aiora. La seva germana Joana era casada amb el seu cunyat, el comte Joan Ramon Folc I de Cardona.

El seu marit i ella es traslladaren a Sicília, on arrelà una nova branca dels Cardona. A la seva mort, el seu marit tornà a casar-se, amb Margarida de Peralta.

Fills seus foren Alfons i Pere de Cardona i de Villena.

Elionor de Randazzo

3 Respostes

(Sicília, Itàlia, 1346 – d 1369)

Filla de Joan de Sicília, duc d’Atenes, germà de Pere II de Sicília. Era titulada duquesa d’Atenes.

Pretesa (1366) en matrimoni pel seu cosí Frederic III de Sicília, aspirant al ducat d’Atenes vacant en morir (1355) Frederic, germà d’Elionor, aquesta s’hi oposà, i es casà en secret (1367) amb Aimon de Gebennis, nebot del futur papa Climent VII, per la qual cosa fou empresonada a Aversa.

Alliberada finalment, es casà amb Guillem de Peralta, comte de Caltabellotta, capitost del partit català de Sicília i germà de Mateu de Peralta, governador general dels ducats d’Atenes i Neopàtria (1370-74) pel rei Frederic III.