Arxiu d'etiquetes: dames

Foixà i de Sarroca -germans-

1 Resposta

Eren fills d’Hug Benet de Foixà i de Sacirera.

Beatriu de Foixà i de Sarroca  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Senyora de Romanyà i d’Albons. Heretà Albons dels seu oncle Arnau de Foixà i de Boixadors.

Pere de Foixà i de Sarroca  (Catalunya, segle XV – abans 1520)  Senyor de Romanyà. Tingué tres fills naturals, un dels quals fou:

Pere de Foixà (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Procurador de la seva tia Beatriu de Foixà i de Sarroca. Arrendà les possessions de Romanyà i Albons a Pere Francesc de Sagarriga (1522). El seu nebot Arnau de Foixà i de Boixadors (Catalunya, segle XVI), heretà la senyoria d’Albons.

Foixà i de Santmiquel -germans-

7 Respostes

Eren fills de Lluís Benet de Foixà-Boixadors i de Cruïlles.

Aldonça de Foixà i de Santmiquel  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Muller de Miquel de Vilanova. També era germana d’Alemany de Foixà-Boixadors i de Santmiquel.

Joan de Foixà i de Santmiquel  (Catalunya, segle XV – 1507)  Senyor de Foixà. Successor del seu pare. Fou testament el 1507. Fou pare de Bernat Alemany de Foixà-Boixadors i de Cruïlles i de Galceran de Foixà i de Cruïlles.

Foix, Esclaramunda de

1 Resposta

(Occitània, segle XIII – Catalunya, segle XIII)

Dama. Era filla de Roger Bernat II de Foix i d’Ermessenda de Castellbó. Es casà amb Ramon Folc V, que seria vescomte de Cardona. En tingué una filla, Brunissenda, que es casaria amb Guerau de Cervelló.

Morí aviat, i el seu marit es mullerà en segones núpcies amb Sibil·la d’Empúries.

Foix, Constança de

Deixa un comentari

(Occitània, segle XIII)

Dama. Filla de Roger Bernat III de Foix. Al conveni d’Agramunt (1278), que posava fi a les lluites entre el seu pare i Pere II el Gran, fou estipulada la seva boda amb l’infant Jaume, el futur Jaume II de Catalunya.

Per no haver-se realitzat aquest enllaç tornà a encendre’s la guerra, que acabà amb la captura del seu pare i d’altres rebels a Balaguer (1280). Ella romangué sis anys tancada al monestir de Sixena (Aragó), fins que fou tornada al seu pare.

Ferrera i de Cordelles, Felip de

2 Respostes

(Barcelona, 1578 – després 1643)

Senyor de Vallferosa i Salomó. Fill de Josep de Ferrera i Amat i de Maria de Cordelles i d’Oms.

Obtingué el títol de noble i es casà el 1608 amb la seva cosina germana Altília d’Olzinelles i de Cordelles. Foren pares de:

Josep de Ferrera i d’Olzinelles (Barcelona, segle XVII)  Senyor de Vallferosa i Salomó. Josep fou el pare de:

Maria de Ferrera i de Massó (Barcelona, segle XVII)  Morí sense fills dels dos matrimonis que contragué, amb Joan de Vilalba i amb Lluís de Camporrells.

Fenollet i d’Urtx, Blanca de

2 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIII – Catalunya, segle XIII)

Filla d’Hug (I) de Fenollet, i germana de Pere (VI) de Fenollet.

Fou la segona muller del vescomte Dalmau VI de Rocabertí, l’hereu en els béns patrimonials del llinatge.

Fenollet i de Saportella, Andreu de

5 Respostes

(Rosselló, segle XIV – vers 1387)

Tercer vescomte d’Illa i quart de Canet, baró de la Portella i de Lluçà. Fill i successor de Pere de Fenollet i de Canet. El 1353 es casà amb Sibil·la de Narbona, filla d’Eimeric V, vescomte de Narbona.

El 1355 participà en la guerra de Sardenya, i després en la dels Dos Peres, en la qual fou fet presoner (1363) i passà el seu captiveri a Sevilla. Un cop alliberat, estigué al seguici d’Enric de Trastàmara. El 1371 era capità general de la frontera del Rosselló, on el 1373 rebutjà, a Panissars, l’intent d’invasió per part de Jaume IV de Mallorca.

Gràcies a la seva puixança, augmentà els seus dominis amb la baronia de Castellnou i el castell de Bellpuig (1372), i la baronia de Mosset (1374). Aquest mateix any passà al servei del duc de Gandia, de qui fou conseller i camarlenc, i fou nomenat capità general del Rosselló i la Cerdanya.

L’any 1375 Pere III el Cerimoniós li donà la total jurisdicció de les seves senyories. En relació amb el conflicte entre Pere III i Jaume de Mallorca, actuà d’ambaixador prop del legat del papa, l’arquebisbe de Narbona, per confirmar la sobirania de Pere III sobre l’illa.

Féu testament pel juliol de 1386, i finà poc després; deixà hereu el seu fill Pere VIII de Fenollet i de Narbona, i les baronies de Mosset i Paracolls, a Hug de Santapau.

Fou germana seva Marquesa de Fenollet i de Saportella  (Catalunya Nord, segle XIV)  Muller de Pere Galceran (II) de Pinós. Llur descendència recollí els vescomtats d’Illa i de Canet.

Fenollet i de Canet, Timbor de

3 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Muller del vescomte Bernat II de Cabrera (v 1321). Filla de Bertran de Fenollet i de Canet. Fou obligada a favor seu, com a dot, la baronia de Montclús.

Fills seus foren Ponç IV i Bernat III de Cabrera, el darrer dels quals fou també comte d’Osona.

Fenollet -varis/es bio-

8 Respostes

Ademar de Fenollet  (Rosselló, segle XIV)  Noble. Abandonà la causa del seu sobirà natural, Jaume III de Mallorca, per passar-se a Pere III el Cerimoniós. Aquest el tenia incorporat al consell reial de la segona campanya del Rosselló (1344). Fou un dels consellers que estipularen les condicions de capitulació de Cotlliure.

Antoni Vicent Fenollet  (Sogorb, Alt Palància, segle XVII – València, 1664)  Frare dominicà. És autor d’un llibret sobre la devoció del rosari, titulat Guirnalda de quince rosas (1657).

Bernat de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XIV)  Noble. Era conseller del rei Jaume II el Just. El 1320 fou encarregat de tractar amb el rei Sanç de Mallorca-Rosselló la debatuda qüestió de la successió de Sanç, mancat de fills barons, que Jaume II pretenia que li fos reconeguda. En aquesta missió, encara que no reeixida, mostrà una gran fermesa i una decisió coratjosa. El 1324, altra vegada com ambaixador del rei Jaume II, tornà a Perpinyà per insistir vanament sobre la qüestió, poc després d’haver mort el rei Sanç.

Constança de Fenollet  (Rosselló, segle XIV)  Dama. Segons alguns autors era filla de Pere de Fenollet, primer vescomte d’Illa, i d’Esclaramonda de Canet; d’acord amb les mateixes fonts, es casà amb Pere Galceran de Pinós.

Esclarmunda de Fenollet  (Mallorca, segle XIV)  Filla de Bertran de Fenollet i de Canet. Segona muller del vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí.

Esclarmunda de Fenollet (Rosselló, segle XV – Catalunya ?, segle XV)  Dama. Filla potser de Francesc de Fenollet, del llinatge de Perellós. Fou muller, sembla que la tercera, del vescomte Dalmau VIII de Rocabertí. Els fills d’aquest no ho foren, segurament, d’aquest matrimoni.

Francesc Ponç de Fenollet  (País Valencià, segle XIV)  Lloctinent del governador de València enllà Xúquer, el 1378.

Guillem de Fenollet  (Rosselló, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1405 fou ambaixador a Castella per compte del rei Martí I l’Humà.

Guillem Pere (I) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XI – segle XII)  Vescomte de Fenollet. Fill d’Amaltruda i segurament d’Arnau Guillem (I) de Fenollet, i germà d’Arnau Guillem (II), al qual succeí. Al seu torn, fou succeït pel seu fill Udalgar (II) de Fenollet.

Onofre Fenollet  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Filòleg. És autor d’unes Institutiones linguae hebraica (1605).

Pere Ponç de Fenollet  (València, segle XIV)  Draper i ciutadà (1334). És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València. Germà de Ramon Ponç.

Ramon Ponç de Fenollet  (Xàtiva, Costera, segle XIV)  Germà de Pere Ponç. És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València. Habitant a Xàtiva i casat amb una Guillemona, els quals podrien ésser els pares de Francesca de Fenollet.

Violant de Fenollet  (Rosselló, segle XIV)  Muller de Francesc de Perellós. Era filla de Pere de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i de Constança de Pròixita. El seu marit fou probablement el primer vescomte de Rueda.

Felícia d’Urgell

1 Resposta

(Catalunya, segle XI)

Filla del comte Ermengol III d’Urgell i de la primera muller d’aquest, Clemència.

Es casà amb Sanç Ramir d’Aragó.