Guillem I de Ribagorça (Catalunya, segle X – després 975) Comte de Ribagorça (947-975). Fill de Miró I i de Gemona. Governà sempre amb el seu pare i, a la mort d’aquest, amb el seu cosí germà, Ramon III de Ribagorça. S’encarregà de la part oriental del comtat.
Guillem II de Ribagorça (Ribagorça, segle X – Vall d’Aran, 1017) Comte de Ribagorça (1011-17). Fill natural del comte Isarn I. Governà el comtat en quedar vídua la seva tia Toda. Morí assassinat pels aranesos.
(Còrdova, Andalusia, 975 – Lleida, 1036)
Darrer califa d’al-Andalus (1029-31).
Deixà el govern en mans del seu primer ministre Häkam ibn Said, que amb les seves mesures econòmiques sembrà el descontentament entre les grans famílies.
Després de l’assassinat del primer ministre, Hisäm III fou destituït i es refugià a Lleida.
Amb l’abolició del califat començà l’era dels regnes de taifes.
(Catalunya, abans 975 – després 1009)
Jurista i bisbe auxiliar de Barcelona (vers 1002). Conegut també amb el nom simple de Marc. Potser d’origen foraster, el 975 era escriptor notari i sacerdot.
Actuà d’assessor jurídic dels bisbes Vives i Aeci. Redactà un gran nombre de documents notarials i alguns de caire litigiós, més en consonància amb el títol de jutge, que emprà sempre a partir del 988.
Gaudí de la confiança de les famílies comtals, especialment d’Oliba Cabreta, que el reclamà la vetlla de partir cap a Montecassino (987/988).
Jutge benigne segons un contemporani, contribuí a la formació científica del famós jurista Ponç Bonfill Marc, suposat fill seu sense prou fonament.
(Catalunya, 975 – Castillo de Bacar, Còrdova, Andalusia, 2 juny 1010)
“el de Còrdova” Comte d’Urgell (992-1010). Fill segon de Borrell II de Barcelona, al qual succeí en el comtat d’Urgell i inicià la dinastia privativa d’aquest comtat.
Va menar una política d’obertura a Europa, tot combinant-la amb una intensa lluità contra els musulmans de Lleida. Va emprendre personalment llargs viatges a Roma (998 i 1001) i en va estimular d’altres dels seus nobles vers Santiago, Le Puy, Santa Fe de Conques i Monte Gargano.
Fou fet presoner pels sarraïns a la batalla d’Albesa (1004) i acompanyà el seu germà Ramon Borrell I de Barcelona a l’expedició de Còrdova, on morí.
Casat amb Tedberga, foren pares d’Ermengol II d’Urgell.
El seu testament conté la primera referència a la possessió d’un joc d’escacs a terres catalanes.
Dades dels Països Catalans 