Arxiu d'etiquetes: comtat Empúries

Gausfred I d’Empúries-Rosselló

9 Respostes

(Catalunya Nord, segle X – 991)

(o Jofre I)  Comte d’Empúries–Rosselló. Únic fill i successor de Gausbert I.

Tingué un llarg i pacífic govern, torbat només per les incursions dels pirates sarraïns, que l’obligaren a traslladar la capital a Castelló d’Empúries. Fou el primer comte català que encunyà moneda prescindint del nom del rei de França.

Féu copioses donacions al monestir de Sant Pere de Rodes, que des d’aleshores entrà en el seu període d’esplendor.

Instituí hereus els seus fills Hug I i Guislabert I, que preferiren repartir-se el govern territorialment i senyorejar el primer sobre Empúries i el segon sobre el Rosselló. Des d’aleshores els dos comtats apareixeran separats, per bé que associats en diversos aspectes tributaris i de mútua assistència.

La seva muller és deia Ava.

Gausbert I d’Empúries-Rosselló

5 Respostes

(Catalunya, segle IX – 931)

Comte d’Empúries-Peralada i del Rosselló (916-931). Fill del comte Sunyer II i d’Ermengarda. Es casà amb Trudegarda.

Pujà al tron a la mort del seu pare (915), fent costat al seu germà Benció. Mort aquest l’any següent, restà comte únic. També eren germans seus Elmerad i Guadall –bisbes d’Elna– i Arsenda -muller de Francó, vescomte de Narbona-.

Va lluitar contra les incursions dels pirates sarraïns i ajudà a Ramon III de Tolosa a rebutjar la invasió magiar de l’any 924; una inscripció de l’església de Sant Martí d’Empúries l’anomenà heroi triomfant.

A la seva mort fou succeït pel seu fill Gausfred I.

Foix i d’Artois, Joana de

Deixa un comentari

(Foix, Occitània, segle XIV – Catalunya, 1358)

Dama. Filla de Gastó I de Foix, i de la princesa Joana d’Artois.

Es casà amb l’infant Pere, fill del rei Jaume II el Just i germà d’Alfons III el Benigne. El seu marit, que fou gran figura durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, era en casar-se comte d’Empúries, però canvià després aquesta possessió per la del comtat de Prades (1341).

N’hagué quatre fills: Alfons I de Gandia, primer comte de Dénia i duc de Gandia; Joan de Prades, que seria comte de Prades; Jaume de Prades, bisbe de Tortosa i de València, després cardenal; i Elionor de Prades, muller del rei Pere I de Xipre.

A la seva mort, el seu marit prengué l’hàbit franciscà el 1358.

Fernández de Lara, Teresa

Deixa un comentari

(Aragó, segle XIII – Catalunya, segle XIII)

Comtessa d’Empúries. Sembla que era filla del comte Fernando Núñez de Lara, senyor de Lara i Castrogeriz i alferes major de Castella, i de la seva muller, Major.

Fou la segona muller del comte Ponç IV d’Empúries, vidu de la seva germana Beneta Fernández de Lara (Aragó, segle XII – Catalunya, segle XIII)  Dama del casal del poderosos senyors d’Albarrasí. Fou la primera muller del comte Ponç IV d’Empúries.

Enric “Fortuna”

14 Respostes

(Calataiud, Aragó, 25 juliol 1445 – Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 2 juliol 1522)

(Enric d’Aragó i Pimentel)  Fill d’Enric d’Aragó i de Caterina de Castella.

A les paus d’Agreda i d’Almazan (1454), on trobaven punt final les guerres entre Aragó i Castella, hom estipulava que aquesta es quedava el gran patrimoni de la branca aragonesa dels Trastàmara a canvi d’unes indemnitzacions en forma de pensió anual, 500.000 maravedisos l’any correspondrien a Enric.

Rebé el títol de comte d’Empúries. Es casà amb Guiomar de Portugal. Durant la guerra de Joan II contra el Principat fou partidari del primer. Les autoritats catalanes el declaraven enemic de la terra en 1462.

Tres anys després manava una ala de l’avantguarda joanista a la batalla de Calaf. En 1467 resultà ferit assetjant Roses, a les ordres de l’infant Ferran, el futur rei Catòlic, i la reina Joana Enríquez.

En 1472-73, emparat pel marquès de Villena, tractà de convenir el seu matrimoni amb Joana de Castella, dita “la Beltraneja”, però triomfà al país veí la tendència pro-aragonesa basada a l’enllaç entre Isabel i Ferran, aquest cosí germà d’Enric. Els dos cosins, després d’un distanciament, es reconciliaren.

Ja regnant Ferran i consumada la unió de les dues corones, Enric fou nomenat lloctinent general al Principat (1481). Tractà amb mà dura els remences, que s’acabaren rebel·lant en una veritable guerra. Tot i el triomf final de les armes reials, Ferran aconsellà severament Enric perquè prengués amb els remences una actitud més diplomàtica.

D’altres fets sobresortints de la seva lloctinència foren: l’entrada de l’Inquisició a Barcelona (1487), el nomenament de consellers de la capital per designació reial (1490-91) i l’expulsió dels jueus (1492). Fou substituït com a lloctinent per Joan d’Aragó, comte de Ribagorça.

En 1516 restà vidu. En 1522 morí ell, deixant hereu principal el seu fill Alfons. Fou enterrat, com la seva muller, al monestir de Poblet.

Tot i haver-se format a Castella, l’infant Enric es vinculà totalment a la vida catalana, fins al punt que en el seu testament disposà que els seus descendents visquessin a Catalunya i que el comtat no fos “regit ni governat per castellans”.

Delà I d’Empúries

3 Respostes

(Catalunya, segle IX – 894/5)

Comte d’Empúries (862-894/5?).

Germà de Sunyer II d’Empúries, al qual assistí amb el govern també amb el títol de comte. Aquest fou el primer cas de govern plural indivís en un comtat català.

La seva filla Ranlo d’Empúries, fou abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Una altra filla, Virgília, fou amistançada de Miró II el Jove de Cerdanya-Besalú.

Cardona, Francesc de

2 Respostes

(Catalunya, segle XVI – 1572)

Duc de Cardona. Fill d’Alfons d’Aragó, del casal de Trastàmara, i de Joana I de Cardona, pubilla del casal d’aquest nom.

Heretà dels seus pares els títols de duc de Cardona i de Sogorb, marquès de Pallars, comte d’Empúries i de Prades i vescomte de Vilamur. Morí sense successió.

Els títols passaren a la seva germana gran Joana Folc, muller de Diego Fernández de Còrdova. Entre els successors d’aquella prevalgué sobre els altres el cognom de Cardona, a vegades sota la variant de Folc de Cardona.

Sembla que és aquest personatge el qui, en la seva joventut, destacà a la defensa del Rosselló contra els francesos quan encara vivia el seu avi Ferran I de Cardona.

Cabrera, Marquesa de

6 Respostes

(Catalunya, segle XIII – 1328)

Pubilla de Guerau VI. Als pocs anys, fou posada sota la tutela del seu oncle Ramon, senyor d’Anglès i de Brunyola.

Fou l’única hereva del vescomtat de Cabrera, es casaria amb el comte Ponç V d’Empúries.

Sobreviuria aquest i també el seu fill Ponç VI, i acabaria deixant el vescomtat a Bernat, fill de Ramon i nebot, per tant, de Guerau VI de Cabrera.

Berenguer I de Tolosa

2 Respostes

(França, segle VIII – 835)

Comte i duc de Tolosa i comte de Pallars i de Ribagorça (817-833), de Rosselló, d’Empúries, de Girona i de Barcelona (832-35).

Fou un personatge notable per la prudència i la fidelitat a la casa reial carolíngia, que li valgué d’ésser conseller del rei Pipí d’Aquitània.

A Pallars i a Ribagorça exercí drets sobirans, com ho mostra el precepte que concedí al monestir d’Alaó; aquests dos comtats li foren arrabassats el 833 pel comte Asnar Galí d’Urgell.

No sembla pas que tingués bones relacions amb el bisbe d’Urgell, Possedoni, d’origen franc.

Benció I d’Empúries-Rosselló

2 Respostes

(Catalunya, segle IX – 916)

Comte d’Empúries i de Rosselló (915-916). Fill de Sunyer II, el succeí juntament amb el seu germà Gausbert.

Morí sense tenir descendència de la seva esposa Godlana.