Arxiu d'etiquetes: comtat Empúries

Jussiana d’Empúries

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Filla de Ponç Hug d’Entença, que era un fill del comte Ponç II i germà del comte Hug IV. La seva mare fou una Entença. És possible que Jussiana, potser per raons d’heretatge, n’adoptés el cognom.

Per gestions del rei Jaume I el Conqueridor, es casà amb l’oncle del monarca, Bernat Guillem, fill il·legítim de Guillem VIII de Montpeller i germanastre de la reina Maria I de Montpeller. El seu marit prengué certament el nom d’Entença i fou el gran defensor del Puig de Santa Maria, on morí el 1237.

Fills del matrimoni foren un altre Bernat Guillem d’Entença, i Sibil·la d’Entença, futura muller de Fortún de Bergua.

Rocabertí i de Fenollet, Joana de

2 Respostes

(Catalunya, vers 1358 – 1416)

Comtessa d’Empúries. Filla de Felip Dalmau I de Rocabertí i de Montcada i de la seva segona muller, Esclaramunda de Fenollet.

Es casà amb Pere, fill segon del comte Joan I d’Empúries i germà de Joan II, també comte. Mort Joan II d’Empúries (1401), sense successió, el títol no reconegut passà a Pere (II), que morí a la darreria del mateix any. S’extingí així el segon casal d’Empúries, ja que Joana tampoc no havia tingut fills.

Els Rocabertí feren algunes reivindicacions no gaire insistents sobre el comtat d’Empúries, valent-se dels possibles drets de Joana. Aquesta conservà en propietat la baronia de Verges, que havia d’heretar el seu nebot, el vescomte Dalmau VIII de Rocabertí i Ferrandis d’Híxar.

Joana de Foix i d’Artois

4 Respostes

(Foix, França, després 1305 – Catalunya, 1358)

Comtessa d’Empúries, Ribagorça i Prades. Filla del comte Gastó I de Foix i de Joana d’Artois.

Es casà a Castelló (1331) amb un fill del rei Jaume II el Just, el comte Pere I d’Empúries.

Dels seus quatre fills, Alfons fou duc de Gandia i marquès de Villena, i Joan comte de Prades.

Joana d’Aragó i de Navarra

8 Respostes

(Barcelona, 7 novembre 1344 – Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1384)

Comtessa d’Empúries. Filla de Pere III el Cerimoniós i de Maria de Navarra.

A causa d’interessos dinàstics va ésser objecte de tractes matrimonials amb Enric de Trastàmara, Joan II de França i Pere I de Castella, entre d’altres. Finalment, es casà a Barcelona (1373) amb el comte Joan I d’Empúries, cosí del seu pare.

Sembla que morí a conseqüència d’un mal tracte que rebé de Pere III davant la Cort quan intercedia a favor del seu marit, Joan I, en rebel·lia i perseguit pel rei. Fou enterrada a Poblet.

Joan II d’Empúries

3 Respostes

(Catalunya, 1375 ? – Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1401)

Comte d’Empúries (1396-1401). Fill de Joan I i de Joana d’Aragó.

Es casà amb Elfa de Cardona de la qual no tingué descendència.

Heretà el comtat en morir el seu pare, si bé el rei Martí I l’Humà no el reconegué mai com a successor.

Joan I d’Empúries

9 Respostes

(Catalunya, 1338 ? – Castellví de Rosanes, Baix Llobregat, 1398)

“el Vell”  Comte d’Empúries (1364-96). Darrer comte efectiu de la segona dinastia comtal. Fill de l’infant Ramon Berenguer I d’Empúries i de Maria Álvarez de Xèrica.

Es casà amb Blanca de Sicília (1364). En accedir al comtat tenia una vasta cultura, brillantor i ambició, les quals el mostren com un príncep del Renaixement. Embellí Castelló d’Empúries, n’acabà la catedral i intentà, sense èxit, d’erigir-la en seu episcopal.

Ajudà Pere III el Cerimoniós, el 1364, a València i Aragó, contra la invasió castellana. El 1373 estrenyé les seves relacions amb aquest, en casar-se, en segones noces, amb Joana d’Aragó, filla del rei; però aviat s’enemistà amb ell, portat pel seu esperit independentista.

El 1381, en la lluita amb el seu vassall Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres, parent de la reina Sibil·la de Fortià, el rei l’obligà a una treva forçosa, i, represes les hostilitats (1384), que desembocaren en una veritable guerra civil, el comtat fou envaït per les tropes reials. La seva muller Joana intentà, a Figueres, una reconciliació del comte amb el rei, però no fou atesa i morí, diuen, de l’afront rebut.

Una hàbil política del comte amb els reis de França, Anglaterra i Castella i amb el poderós duc de Borgonya i el comte d’Armanyac (de la qual ha romàs un ric epistolari, que és un testimoniatge més de la seva formació literària) féu que obtingués reforços gascons -uns 500 genets- i s’afermés en les seves ambicions independentistes.

Encesa de nou una forta guerra civil, intentà d’atreure’s el príncep hereu Joan, enemistat amb la reina Sibil·la. Però aviat el rei i el príncep, units, el derrotaren, i hagué de cercar refugi a Avinyó. El comtat fou ocupat i incorporat a la corona (1386), bé que li fou tornat poc després, a precs del papa d’Avinyó (1387).

Mort el rei, el seu fill i successor, Joan I, instruí un nou procés contra ell, que es negà a comparèixer a judici; però la sentència li fou favorable (1389). Llavors col·laborà amb el rei a rebutjar la invasió dels armanyaguesos i a preparar l’avortada expedició contra Sardenya (1392).

El 1395 tornà a enemistar-se amb el rei, i, en produir-se la invasió del comte Mateu I de Foix (1396), per sospita de complicitat amb els invasors, fou tancat a Castellví de Rosanes, on morí. Fou enterrat a Castelló d’Empúries.

Hug VI d’Empúries

18 Respostes

(Catalunya, vers 1305 – 25 agost 1334)

Comte d’Empúries (1322-25) i vescomte de Cardona (Hug I) (1332-34). Fill del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i hereu del seu germà Ramon Folc VII.

Heretà el comtat d’Empúries del seu cosí segon Ponç VI, però el rei Jaume II el Just l’obligà a permutar el comtat amb l’infant Pere en canvi de les baronies valencianes d’aquest (Pego, Xaló i Laguar).

El 1331 participà en l’expedició de Granada.

Hug V d’Empúries

9 Respostes

(Catalunya, vers 1240 – 1277)

Comte d’Empúries (1269-77). Fill de Ponç IV d’Empordà.

Ajudà Jaume I el Conqueridor en la submissió dels sarraïns de Múrcia (1265-66), però el 1274 entrà en el moviment nobiliari contrari al rei que encapçalava Ferran Sanxis de Castre. Mort el capitost (1275), les tropes reials el sotmeteren.

El 1262 es casà amb Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas, i foren pares de Ponç V d’Empúries.

Hug IV d’Empúries

11 Respostes

(Catalunya, vers 1170 – Illes Balears, abril 1230)

Comte d’Empúries (1200-30). Fill de Ponç III d’Empúries.

Va participar en la III Croada (1190) i acompanyà Pere I el Catòlic en la victòria de Las Navas de Tolosa (1212) i possiblement en el desastre de Muret (1213).

En la conquesta de Mallorca tingué un paper destacat (1229) i en el repartiment va rebre 849 cavalleries i tres molins.

Hug I d’Empúries

10 Respostes

(Catalunya, vers 965 – 1040)

Comte d’Empúries i de Peralada (991-1040). Fill de Gausfred I d’Empúries-Rosselló.

A la mort del seu germà Guislabert (1014) intentà prendre el Rosselló al seu nebot Gausfred II, que es defensà amb l’ajut del comte Bernat I de Besalú i l’abat Oliba de Ripoll (1020).

Prengué l’alou d’Ullastret al comte Berenguer Ramon I de Barcelona, però una assemblea judicial promoguda per la comtessa Ermessenda de Carcassona l’obligà a restituir-lo.