(Barcelona, segle XIII)
Ciutadà. A les corts de Barcelona de desembre de 1228, en nom del braç popular, féu el parlament inicial de salutació al rei Jaume I el Conqueridor.
En aquella ocasió serien proclamades definitives constitucions de Pau i Treva per a la pacificació interior, i seria aprovat el projecte de l’expedició a Mallorca.
Ambrós Gallart (Catalunya, segle XVII – Barcelona, gener 1648) Noble. El 1641 es destacà a la batalla de Montjuïc contra l’exèrcit del marquès de Los Vélez, on resultà ferit. Pel seu heroisme rebé el nomenament vitalici de lloctinent del batlle general. Morí exercint el càrrec.
Antoni Gallart (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Geògraf. El 1813 enllestí un notable mapa del corregiment de Talarn, amb un estudi estadístic remarcable.
Cristòfol Gallart (Catalunya, segle XVI) Llatinista. Era catedràtic de la universitat de Barcelona, on gaudí de gran prestigi. Hi pronuncià el discurs inaugural de curs el 1580.
Joan Gallart (Catalunya, segle XVIII – Saragossa, Aragó, 1808) Ciutadà. Germà de Vicenç, amb el qual vivia a Saragossa, on fou un dels paisans que més es destacaren als setges francesos de 1808. Morí als darrers dies del segon, lluitant a la plaça de la Magdalena. Escrivia un diari dels setges, que es perdé.
Vicenç Gallart (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Ciutadà. Germà de Joan. Fou company d’aquest, i destacat com ell, a les dues defenses de Saragossa, el 1808. En sortí amb vida.
(Barcelona, segle XV)
Ciutadà i cavaller. El 1462 seguí la causa de la Generalitat a la guerra contra Joan II.
L’11 de gener de 1463 fou elegit membre de la junta de Guerra del Principat.
Ademar de Fenollet (Rosselló, segle XIV) Noble. Abandonà la causa del seu sobirà natural, Jaume III de Mallorca, per passar-se a Pere III el Cerimoniós. Aquest el tenia incorporat al consell reial de la segona campanya del Rosselló (1344). Fou un dels consellers que estipularen les condicions de capitulació de Cotlliure.
Antoni Vicent Fenollet (Sogorb, Alt Palància, segle XVII – València, 1664) Frare dominicà. És autor d’un llibret sobre la devoció del rosari, titulat Guirnalda de quince rosas (1657).
Bernat de Fenollet (Catalunya Nord, segle XIV) Noble. Era conseller del rei Jaume II el Just. El 1320 fou encarregat de tractar amb el rei Sanç de Mallorca-Rosselló la debatuda qüestió de la successió de Sanç, mancat de fills barons, que Jaume II pretenia que li fos reconeguda. En aquesta missió, encara que no reeixida, mostrà una gran fermesa i una decisió coratjosa. El 1324, altra vegada com ambaixador del rei Jaume II, tornà a Perpinyà per insistir vanament sobre la qüestió, poc després d’haver mort el rei Sanç.
Constança de Fenollet (Rosselló, segle XIV) Dama. Segons alguns autors era filla de Pere de Fenollet, primer vescomte d’Illa, i d’Esclaramonda de Canet; d’acord amb les mateixes fonts, es casà amb Pere Galceran de Pinós.
Esclarmunda de Fenollet (Mallorca, segle XIV) Filla de Bertran de Fenollet i de Canet. Segona muller del vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí.
Esclarmunda de Fenollet (Rosselló, segle XV – Catalunya ?, segle XV) Dama. Filla potser de Francesc de Fenollet, del llinatge de Perellós. Fou muller, sembla que la tercera, del vescomte Dalmau VIII de Rocabertí. Els fills d’aquest no ho foren, segurament, d’aquest matrimoni.
Francesc Ponç de Fenollet (País Valencià, segle XIV) Lloctinent del governador de València enllà Xúquer, el 1378.
Guillem de Fenollet (Rosselló, segle XIV – segle XV) Cavaller. El 1405 fou ambaixador a Castella per compte del rei Martí I l’Humà.
Guillem Pere (I) de Fenollet (Catalunya Nord, segle XI – segle XII) Vescomte de Fenollet. Fill d’Amaltruda i segurament d’Arnau Guillem (I) de Fenollet, i germà d’Arnau Guillem (II), al qual succeí. Al seu torn, fou succeït pel seu fill Udalgar (II) de Fenollet.
Onofre Fenollet (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Filòleg. És autor d’unes Institutiones linguae hebraica (1605).
Pere Ponç de Fenollet (València, segle XIV) Draper i ciutadà (1334). És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València. Germà de Ramon Ponç.
Ramon Ponç de Fenollet (Xàtiva, Costera, segle XIV) Germà de Pere Ponç. És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València. Habitant a Xàtiva i casat amb una Guillemona, els quals podrien ésser els pares de Francesca de Fenollet.
Violant de Fenollet (Rosselló, segle XIV) Muller de Francesc de Perellós. Era filla de Pere de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i de Constança de Pròixita. El seu marit fou probablement el primer vescomte de Rueda.
(Valls, Alt Camp, segle XIV – 1383)
Ciutadà. Morí lluitant contra els homes del comte de Prades, que imposaven a la vila el poder d’Elionor de Prades, ex-reina de Xipre i germana del comte.
(Catalunya, segle XIII – Barcelona, segle XIII)
Iniciador del llinatge. S’establí al carrer de Montcada de Barcelona i es casà amb una germana (Maria?) de l’almirall Bernat Marquet, i foren pares d’Arnau Dusai i Marquet i de:
Guillem Durfort (Llenguadoc, França, segle XII – Catalunya ?, segle XII) Cavaller. Fou cortesà influent en temps d’Alfons I el Cast i un dels més assenyats consellers de Pere I el Catòlic, que acompanyava quasi sempre. Tingué el càrrec de cap de la cuina reial.
Guillem Durfort (Illes Balears, segle XIV) Militar al servei de Jaume III de Mallorca. El 1343 era un dels castellans de Montuïri. Envaïda Mallorca per Pere III el Cerimoniós, reté la fortalesa al delegat del rei Felip Boïl i de La Scala. Prestà homenatge a Pere III.
Ramon Durfort (Catalunya, segle XII) Marí. El 1150 comandava dues galeres, construïdes a la drassana vella de Barcelona per compte de Berenguer Ramon de Montcada, que foren cedides a Ramon Berenguer IV de Barcelona en ocasió de l’expedició a Arles per tal de sufocar-hi la revolta dels Baus.
Ramon Durfort (Barcelona, segle XIV) Frare dominicà. Sembla haver estat l’inquisidor més antic de Mallorca.
Romeu Durfort (Barcelona, segle XIII – Catalunya, segle XIII) Ciutadà. El 1244, a València, fou un dels signants, com a testimoni, de l’acta de renúncia de Pere de Portugal als seus drets sobre l’Urgell i sobre Mallorca.
Arnau Desvilar (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de Mallorca (1229). Era un dels caps principals de les forces trameses pel bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou.
Jaume Desvilar (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Germà de Pere Desvilar. Fou l’administrador de l’hospital dit d’En Pere Desvilar, que el seu germà fundà (1308).
Pere Desvilar (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Ciutadà de Barcelona. Probablement espaser. Fou conseller de la ciutat el 1290, conseller segon el 1296, i conseller en cap el 1303 i el 1309. El 1308 fundà prop de la font de Sant Daniel l’hospital dit d’En Pere Desvilar, administrat pel seu germà Jaume Desvilar després pels consellers i cònsols de mar, fins a ésser refós amb el de la Santa Creu (1401).
Ponç Desvilar (Catalunya, segle XII – Barcelona, 1195) Prelat. Fou elegit bisbe de Barcelona el 1193, com a successor de Ramon. La seva governació fou encara més breu que la del seu antecessor, ja que morí al cap de dos anys. Fou succeït, després d’una anyada de seu vacant, per Ramon de Castellvell.
Arnau Desplà (Catalunya ?, segle XIV – Sicília ?, segle XIV) Cavaller. Serví Frederic III de Sicília. El 1326 fou ambaixador seu prop de Jaume II el Just.
Bernat Desplà (Catalunya, s XIII) Arquitecte. El 1298 fou nomenat per Jaume II el Just, de València estant, mestre d’obres reial tant per a les construccions civils com per a les militars.
Francesca Desplà (Catalunya, segle XIV – després 1382) Priora de Jonqueres. Germana d’un Ramon Desplà.
Guerau Desplà (Barcelona, segle XV) Fill de Francesc. Secunda el seu pare en la formació d’un partit afrancesat a Catalunya durant la guerra contra Joan II.
Jaume Desplà (Catalunya, segle XV) Cavaller. Fou cònsol a Xipre. El 1478 era membre de l’ambaixada tramesa a Gènova per concertar-hi treves i per impedir que hi fossin organitzats auxilis al rebel Lleonard Alagó d’Oristany.
Pere Joan Desplà (Catalunya, segle XV – després 1443) Cavaller de Sant Joan. Fill de Ramon Desplà i Cavaller i germà de Miquel Desplà i de Ramon Desplà i Bussot.
Pericó Desplà (Catalunya, segle XIV) Fill de Bartomeu de Vilafranca. Donzell. Pere Desplà (mort a 1383) el féu el seu hereu.
Ramon Desplà (Barcelona, segle XIV) Ciutadà de Barcelona. Es casà amb Elisabet, i foren pares de Ramon (nat 1412), Pere i Francesc Desplà.
Gregori Codina (Martorell, Baix Llobregat, segle XVII – Montserrat, Bages, 1679) Compositor i frare benedictí. Deixà una producció abundant de música sacra.
Joan Codina (Barcelona, 1823 – segle XIX) Historiador i eclesiàstic. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, així com a d’altres corporacions doctes. Publicà Las guerras de Navarra y Catalunya desde 1451 hasta 1476.
Joan Francesc Codina (Barcelona, segle XVII) Ciutadà honrat. Fou ambaixador del Consell de Cent prop de la cort espanyola, durant el conflicte dit dels quints. Aquestes incidències l’obligaren a una gran activitat durant els anys 1634 i 1635 desplegant un gran zel diplomàtic.
Dades dels Països Catalans 