(Mataró, Maresme, segle XVII)
Prohom. El 1688, arran de la revolta de paisans per protestar pels excessos comesos en l’allotjament de tropes, els alçats volien obligar-lo a sortir de casa seva i a venir amb ells. En atenció als seus anys, hi renunciaren.
S’endugueren el seu gendre Josep Feu i Feliu de la Penya.
(Barcelona, segle XIII – segle XIV)
Ciutadà de Barcelona. Tingué una llarga i intensa actuació a la vida política municipal.
Accedí nou vegades al Consell executiu barceloní, xifra no aconseguida per cap altra dels nombrosos membres de la família, que passaren també pel consistori.
Fou conseller cinquè en 1315, 1319 i 1322, tercer en 1325, 1328 i 1331, segon en 1334 i 1341, i primer o en Cap en 1347.
(Barcelona, segle XV – 1467)
Fill de Pere Dusai i de Pol (Barcelona, segle XV). Fou membre destacat del partit de la Biga, tant a la generalitat com a la casa de la ciutat, on ocupà els més alts càrrecs (fou diputat en 1449-52 i conseller en cap el 1446).
Es casà amb la seva cosina germana Constança (o Contesina) Durall i Casa-saja, germana de Galceran Durall, conseller primer de Barcelona (1477). Durant la guerra contra Joan II romangué a Barcelona.
Foren fills seus:
(Barcelona, segle XIII – 1854)
Llinatge de ciutadans honrats de la ciutat. Conegut també sota les formes de Durai, Durall, d’Usai o d’Esall.
Probablement originari de Sant Cristòfol d’Usall (Besalú), s’establí al barri de Santa Maria del Mar, i formà part, des de la fi del segle XIII, de l’oligarquia dominant de la ciutat lligada als negocis, fins a la darreria del segle XV, que ascendí a l’estament militar.
La seva filiació ininterrompuda s’inicià amb Guillem Pere Dusai.
(Barcelona, segle XIII – Besalú, Garrotxa, 1285)
Ciutadà. Potser fill de Guillem, conseller de la ciutat.
Era molt jove i anomenat pel diminutiu de Romicó quan s’incorporà a les forces contra la gran croada de França (1285). Era molt distingit per l’afecte de Pere II el Gran, que el tenia al seu seguici.
Fou ferit de mort a la batalla de Santa Maria d’Agost. El rei, en veure’l agonitzant sota l’escut, encara tractà d’auxiliar-lo i de posar-lo sobre el seu propi cavall.
(Barcelona, segle XIII)
Ciutadà. Lloctinent de batlle de Barcelona (1227).
Durant la conquesta de Mallorca (1229), Jaume I de Catalunya el nomenà per a un dels dos delicats càrrecs de batlle de l’illa amb residència en territori sarraí abans de la rendició de la ciutat. Posteriorment fou batlle general de Mallorca (1239-42).
Prengué també part en la conquesta de València (1238) i el 1249 era probablement conseller tercer de Barcelona.
Es troba documentat fins a l’any 1269 a la ciutat de Barcelona.
(Barcelona, segle XIII – segle XV)
Família de ciutadans honrats, cavallers i mercaders.
El primer membre conegut és un Pere Destorrent.
Altres membres del llinatge són:
Francesc Destorrent (Barcelona, segle XV) Germà de Pere, amb el qual col·laborà en els seus negocis. Comprà la castellania de Mataró i esdevingué cavaller.
Pere Destorrent (Barcelona, segle XV – 1462) Ciutadà honrat i partidari de la Busca, fou conseller en cap (1460) i cònsol de Llotja. Fou pare de Jaume i Pere Destorrent i Casa-saja.
(Barcelona, segle XV)
Ciutadà de Barcelona. Fou conseller cinquè (1438-39) i quart (1449-50) i membre del Consell de Cent (1461-62) de Barcelona i, durant el trienni 1446-49, batlle.
En esclatar la guerra contra Joan II, es posà al costat del Consell del Principat. Acomplí accions de caire militar i diplomàtic: participació en el setge de la força de Girona (1462) i en la defensa del Baix Llobregat (1464).
Fou un dels vuit membres de l’ambaixada enviada per Catalunya a Lluís XI de França (1463-64).
(Itàlia, segle III – Àfrica ?, segle IV)
Personatge romà llegendari. Enviat a Hispània per perseguir els cristians, segons la llegenda, recorregué les ciutats de la costa catalana, entre d’altres territoris.
Apareix per primera vegada en la passió de sant Vicenç de València (s IV) i en d’altres passions llegendàries, com les dels màrtirs Cugat, Eulàlia i Sever de Barcelona, de Feliu de Girona i de Vicenç de Cotlliure, i a d’altres de l’estat espanyol.
(Catalunya, 18 desembre 1981 – )
Distinció que atorga la Generalitat de Catalunya per a distingir, segons el seu criteri, a personalitats i entitats que han sobresortit en els camps cultural, científic, professional o empresarial.
Dades dels Països Catalans 