(Cervera, Segarra, 1739 – 1805)
Impressora. Filla de Manuel Ibarra i Marín i de Maria Antònia Cous i Benedicto.
A la mort de la seva mare (1770) continuà la impremta familiar de la Universitat de Cervera, fins al 1788.
(Cervera, Segarra, segle XV – segle XVI)
Pintor. Era de religió jueva, i es convertí al cristianisme el 1482. Fou anomenat el Mut, ja que ho era de naixença. Possible descendent dels Querci.
Col·laborà amb Pere Alegret en el retaule de les Ànimes de l’església parroquial de Cervera (1500). Pintà el retaule de Sant Isidre per a Santa Maria de Cervera (1507).
Treballà a Castellnou d’Oluges (1518) i a la Seu d’Urgell (1536), on ja seguí esquemes renaixentistes (retaule de Sant Joan i Sant Ot).
No és conservada cap obra seva.
(Cervera, Segarra, 1861 – 1916)
Escriptor. Fundà el periòdic local “El Ciervo”, que dirigí i redactà ell mateix.
És autor de l’obra de teatre Un tenòrio de tot l’any, estrenada a Cervera. Publicà uns Anales de Cervera (1891) en tres volums.
(Barcelona, 5 abril 1688 – Cervera, Segarra, 11 novembre 1777)
Jurista i erudit. Germà de Jaume, Daniel, Francesc, Pere Joan, Marià i Ignasi. Alumne del Col·legi de Cordelles. El 1727 inicià una amistat epistolar amb Gregori Maians.
Cursà dret a la Universitat de Cervera, on es doctorà en dret civil (1715) i es llicencià en cànons, i on es dedicà a la docència des del 1731 fins a la seva mort, i on esdevingué un excel·lent professional de l’ensenyança.
Regent de la càtedra de dret civil (1715-18), professor extraordinari d’Institucions (1718-22), regent de la primera càtedra de dret (1722-30) i de la de vespres (1730-31), catedràtic de prima fins a la jubilació (1751), fou també canceller interí el 1743. Clergue sense ordes sagrats i gran coneixedor dels clàssics grecs i llatins.
Fou l’animador d’un grup erudit a Cervera, conegut com la escola de Finestres, promogué una renovació humanista, filosòfica, crítica i jurídica. Formà una bona biblioteca de llibres de dret i de filologia clàssica. Finestres fou considerat per Maians com el príncep del dret romà.
Va escriure una copiosa producció d’estudis sobre dret català: Exercitationes academicae (1745), Praelectiones cervarienses (1750-52), In Hermogeniani Iuris Epitomarum libros sex commentarius (1757), Iuris catalauni elementa, De historia iuris catalanauci, Sylloge inscriptionum romanorum de Catalunya (1762), etc, tots ells editats a Cervera.
(Barcelona, 6 desembre 1702 – Cervera, Segarra, 6 gener 1744)
Religiós premonstratenc i historiador. Germà de Josep, Jaume, Francesc, Pere Joan, Marià i Ignasi. El seu nom real era Antoni. Havia estudiat humanitats amb els jesuïtes de Barcelona i a Bellpuig de les Avellanes, monestir on ingresà el 1717.
Cursà teologia a Cervera, i fou abat de Bellpuig (1728-31), sota el seu abadiat fou restaurat el temple i fou l’iniciador de la famosa escola historiogràfica avellanenca.
Després de la seva mort, per hemoptisi, i per por al contagi, foren cremats els seus treballs, entre els quals desaparegueren unes Notes per a la història del Real Monestir de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes amb que s’iniciava l’escola historiogràfica de Jaume Caresmar, Jaume Pasqual i Josep Martí.
(Catalunya, segle XV – Cervera, Segarra, 1462)
Senyor de Selgua i Terreu. Prengué partit per la Generalitat en la guerra contra Joan II. Fou fet presoner a la batalla de Rubinat i executat, sense procés.
El rei concedí Selgua al seu parent, reialista, Felip Galceran de Castre, però després de la capitulació de Barcelona les rendes familiars foren restituïdes a la vídua d’Arnau Roger, com a tutora del seu fill Felip Joan d’Erill.
(Cervera, Segarra, segle XVIII – 1770)
Impressora. Muller de Manuel Ibarra i Marín, a la mort del qual (1757) continuà la impremta que tenia a la universitat de Cervera, i que signava com a Maria Antonia Ibarra.
El 1768 imprimí les faules d’Isop, en versió grega i llatina; els caràcters grecs -cap altra universitat hispànica no en disposava- foren fets construir personalment per Josep Iglésies.
(Cervera, Segarra, 5 abril 1667 – 1747)
Historiador i polític. Partidari de Felip V de Borbó, el 1705 fou empresonat i condemnat a 10 anys d’exili.
Després del triomf borbònic fou nomenat regidor perpetu de Cervera i secretari de la Universitat que s’hi fundà.
És autor d’Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera (1723-40), obra que ha restat inèdita i que constitueix una apologia del filipisme.
(Urgell, 1405 – Cervera, Segarra, 1 desembre 1466)
Eclesiàstic, cardenal (1461) i conseller. Bisbe de Vic (1445-59), de Girona (1459-62) i d’Urgell (1462-66), i president de la Generalitat (1443-46). Fill de Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Gandia.
Fou referendari papal, administrador de l’abadia de Solsona (1441-66) i canonge i ardiaca de Barcelona. Predicà a Barcelona en la canonització de Vicent Ferrer (1456) i en les exèquies d’Alfons IV de Catalunya (1458).
El 1459 fou un dels ambaixadors de Joan II el Sense Fe prop del rei de França per tal d’evitar que aquest ajudés Carles de Viana. Partidari del rei durant la guerra civil, sembla que la seva actitud influí en la del seu nebot Joan Ramon Folc III, llavors comte de Prades.
El 1513 les seves despulles, amb les dels seus nebots, els vescomtes Joan Ramon Folc III i Joan Ramon Folc IV, foren sepultades al monestir de Cardona.
(Vernet, Noguera, vers 1780 – Cervera, Segarra, 3 juny 1836)
Dirigent i militar carlí. Lluità a la Primera Guerra Carlina a la vall del Segre, al Solsonès i a la Noguera.
El 1834 dominava la zona de Ponts, i el seu prestigi semblava destinar-lo a substituir en el comandament suprem el general Juan Antonio Guergué, però fou designat Ignasi Brujó.
Ocupà Àger (1835). Fou sorprès a Vilanova de Meià pel coronel Niubó (1836) i afusellat a Cervera. La seva partida prosseguí la lluita, conduïda pel seu fill Josep Borges i Granollers.
Dades dels Països Catalans 