(Catalunya, 10 maig 1987 – )
Emissora radiofònica especialitzada en música, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).
Enllaç: Catalunya Música
Catalunya Música
5 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Catalunya (cult)
Catalunya Informació
(Catalunya, 11 setembre 1992 – )
Emissora radiofònica especialitzada en informació, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).
Enllaç: Catalunya Informació
Catalunya Cultura
(Catalunya, 2 febrer 1999 – 2006)
Emissora radiofònica especialitzada en temes d’àmbit cultural, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).
Degut a les baixes audiències i a crítiques d’una part de la indústria cultural, l’any 2006 canvià de nom i de programació i passà de denominar-se iCat FM, emissora exclusivament musical.
Catalunya-ciutat
(Catalunya, febrer 1926)
Imatge ideal de la unitat entre els intel·lectuals de les comarques del Principat i de Barcelona, d’inspiració noucentista.
La fórmula fou encunyada per Gabriel Alomar a “El Poble Català”, i després fou explanada i completada mitjançant una llarga enquesta entre intel·lectuals no barcelonins, que inicià la “Revista de Catalunya”.
Catalunya carolíngia
(Catalunya, 1926 – 1971)
Obra històrica empresa per Ramon d’Abadal i de Vinyals, que ha de reunir i comentar tots els documents originals i còpies referents als comtats catalans fins a l’any 1000.
L’autor en publicà els volums II (Els diplomes carolingis a Catalunya, 1926-52) i III (Els comtats de Pallars i Ribagorça, 1955), i deixà en curs de publicació avançada el volum I (El domini carolingi a Catalunya, 1971), així com una part dels materials per a la continuació.
Aquesta és supervisada per l’Institut d’Estudis Catalans, i ha estat confiada a un equip de col·laboradors.
Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya
(Catalunya, 1996 – )
(CCUC) Base de dades multidisciplinària. Conté més d’un milió de notícies bibliogràfiques dels documents que integren les biblioteques de les entitats que composen el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya.
Es format per la Biblioteca de Catalunya i les biblioteques de les universitats públiques catalanes.
La seva consulta remota facilita el coneixement i el préstec dels fons inclosos i possibilita l’estalvi de recursos en catalogació per mitjà de la còpia de registres.
Catalans Universals
(Catalunya, 1978)
Film català. Dirigit per Antoni Ribas i Piera i destinat a l’exhibició televisiva.
Consisteix en un recull d’entrevistes filmades en ambients característics de noms tan il·lustres de la cultura catalana com Antoni Tàpies, Joan Miró, Montserrat Caballé, Joan Oró, Charlie Rivel, Pau Casals, etc.
Correcte en la seva realització i útil en la projecció externa de Catalunya, arrossega, però, les limitacions imposades pel medi a què és destinat.
Catalanisme, Lo
(Catalunya, 2 maig 1886)
Obra de Valentí Almirall. Publicada amb el subtítol Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques. Aparegué per la festa dels Jocs Florals de Barcelona, que l’autor presidia aquell any.
El llibre constitueix la primera exposició sistemàtica de la doctrina catalanista, que Almirall denominava particularisme, i proposava com a solució el federalisme.
El catalanisme liberal, democràtic i republicà que Almirall presentava en el seu llibre fou combatut pels sectors catalanistes conservadors, especialment per Joan Mañé i Flaquer en El regionalismo (1887).
Lo catalanisme es publicà en castellà el 1902.
catalanisme
(Catalunya, segle XIX – )
Corrent social o polític que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya o dels Països Catalans.
Comença a manifestar-se a la primera part del segle XIX, com a reacció de les mesures uniformistes de les monarquies borbòniques de França i d’Espanya, les quals no havien aconseguit de fer desaparèixer el sentiment de comunitat diferenciada en el poble català.
Cant espiritual -Joan Maragall-
(Catalunya, octubre 1909 – febrer 1910)
Poema de Joan Maragall. Publicat a “Seqüències” (1911), en forma d’oració, summa de la seva obra i el seu pensament.
Cronològicament seguí els articles inspirats per la Setmana Tràgica (La iglésia cremada i La ciutat del perdó).
Cristià i bon coneixedor de Nietzsche, hi exposa els seus sentiments sobre la vida, la bellesa del món, el gaudi dels sentits i la recança de perdre-ho quan arribi el final. A la darrera estrofa, però, accepta la mort com un pas per a tornar a néixer a la vida eterna.
Potser ha estat l’obra més coneguda del poeta; ha estat traduïda a diverses llengües.
Dades dels Països Catalans 