Arxiu d'etiquetes: Catalunya (cult)

Facultat de Teologia de Catalunya -1986/ –

23 Respostes

(Catalunya, 1986 – )

Nom que adopta la Facultat de Teologia de Barcelona. El 1984 desaparegué l’estructura de dues seccions i es formà un sol centre. Manté una estreta relació amb la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya, institució que es fa càrrec de les disciplines filosòfiques necessàries per a l’estudi de la teologia.

Té incorporats dos instituts de graus superiors: l’Institut de Teologia Fonamental, amb seu al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès, i l’Institut de Litúrgia, creat pel Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona.

Altres institucions docents vinculades són l’Escola Universitària de Formació de Professors de Religió, el Centre d’Estudis Teològics de Mallorca, l’Escola de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, l’Institut de Teologia de Barcelona (així com el de Tarragona i el de Girona), el Centre de Pensament Cristià de Manresa, l’Escola de Teologia de Tàrrega i el Centre d’Estudis Pastorals.

Deessa

2 Respostes

(Catalunya, 1909)

Escultura de Josep Clarà. Intitulada en un principi Enigma, que representa un nu femeni mig agenollat. La versió presentada al Salon de la Société Nationale de París del 1909 li valgué el títol de sociétaire d’aquell saló.

Amb la variant del 1910 (en guix, al Museu Clarà de Barcelona, i al Museu dels Agostins, de Tolosa, Llenguadoc; en marbre, de 1914-15, al Museo de Arte Moderno de Madrid) aconseguí primeres medalles a Madrid i a Brussel·les (1910), un homenatge popular a Barcelona (1911) i medalla d’or a Amsterdam (1912).

Significà la concreció del classicisme de l’artista. La reinterpretació que en féu el 1928, que es caracteritza per una major depuració formal, fou col·locada, en marbre, a la plaça de Catalunya de Barcelona. L’any 1984 fou substituïda per una còpia i l’original passà al Museu Clarà de Barcelona.

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1996 – 10 desembre 2013)

(CBUC)  Organisme públic. Format per les biblioteques universitàries catalanes i la Biblioteca de Catalunya per a millorar els serveis bibliotecaris mitjançant la cooperació. Constituït amb personalitat jurídica pròpia, té els orígens en la col·laboració de les tres biblioteques universitàries de Barcelona que iniciaren processos d’automatització el 1990.

El nombre d’universitats cresqué ràpidament i cinc anys després calgué un sistema d’automatització de biblioteques que substituís els antics i permetés l’automatització de les biblioteques de les noves universitats.

El seu primer projecte fou l’elaboració del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, i després s’emprengueren d’altres, com el prèstec interbibliotecari, les adquisicions conjuntes, la formació col·lectiva, l’establiment d’un protocol per a avaluar els serveis bibliotecaris, i la Biblioteca Digital de Catalunya.

El CBUC és organitzat en un consell de govern, una comissió executiva, una comissió tècnica, una oficina central i grups de treball. Es 2013 és va fusionar per constituir el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

Enllaç web: CSUC

Cavall Fort

14 Respostes

(Catalunya, desembre 1961 – )

Revista infantil i juvenil. Fundada sota la protecció dels secretariats catequístics de les diòcesis de Girona, Vic i Solsona, que en foren els editors.

Des de l’inici es proposà de dotar el país d’un element d’entreteniment, llavors inexistent, dedicat als infants i els joves, i ha prosseguit en aquesta tasca amb una estabilitat i un nombre de subscriptors infreqüents en altres publicacions.

Sobre la base de la historieta gràfica -amb seccions fixes i personatges que han esdevingut populars-, és la publicació més estable en el camp del còmic.

Paral·lelament promou activitats culturals i de lleure i, des del 1963, convoca el premi Cavall Fort, de literatura infantil i juvenil.

Enllaç web: Cavall Fort

castells -tradició-

7 Respostes

(Valls, Alt Camp)

Manifestació cultural originària de finals del segle XVIII. Es tracta d’una torre humana, enfilats els uns damunt les espatlles dels altres, en un joc acrobàtic. Els orígens es remunten a una torre de homes que es feia al final del ball de valencianes.

Una primera època d’or es produí els anys 70 i 80 del segle XIX, amb castells de nou pisos. La tradició decaigué fins ben entrat el segle XX, en que fou recuperada.

A partir del 1980 es produí una segona època d’or, amb castells altra vegada de nou i un primer castell de deu (1998), coincidint amb la popularització del fenomen arreu de Catalunya.

D’entre les colles actuals destaquen les colles Vella i Joves dels Xiquets de Valls, Xiquets de Tarragona, Nens del Vendrell, Castellers de Vilafranca, Castellers de Barcelona i Minyons de Terrassa.

Enllaç web:  Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya 

Biblioteca de la Filmoteca de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1982 – )

Centre especialitzat en cinema. Format per dos fons independents, ja que recull la Biblioteca de Cinema Delmir de Caralt, que ell i la seva esposa, Pilar Quadras, ambdós realitzadors de cinema afeccionats, iniciaren l’any 1924 adquirint llibres i revistes per a completar la seva formació cinematogràfica; a partir de l’any 1939 l’obriren als estudiosos i el 1972 la donaren a la Fundació Mediterrània, que creà un patronat.

Per altra banda, l’any 1982 nasquè la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya i, dins d’aquesta, la biblioteca amb el fons rebut de la delegació de la Filmoteca Nacional d’Espanya a Barcelona; el 1983, s’hi afegí la CO.CI.CA. (Col·lecció Cinematogràfica Catalana), adquirida al seu creador, Miquel Porter i Moix. L’any 1988 la Fundació Mediterrània i el Departament de Cultura signaren un conveni per a la gestió de la Biblioteca Delmir de Caralt.

Els fons d’ambdués institucions sumen al voltant de 30.000 llibres i fullets, més de 2.000 títols de revistes, més de 20.000 reculls de premsa diària, 45.000 fotografies, enregistraments sonors de producció pròpia i d’origen extern i cinc mil vídeos.

Associació d’Arxivers de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1985 – )

(AAC)  Entitat. Creada per tal de vetllar per la salvaguarda del patrimoni documental català i promoure el treball arxivístic. Entre les finalitats de l’associació, cal esmentar el foment de la creació de nous arxius -alhora que hom en revitalitza els existents-, la sensibilització d’institucions i ciutadans en la protecció del patrimoni històric del país, la dotació d’una formació adequada per als arxivers i l’afermament del treball arxivístic d’acord amb les directrius emanades del Consell Internacional d’Arxius. integrada per més de quatre-cents socis.

Entre les seves activitats cal destacar l’organització de cursos de formació, de conferències i de les jornades d’arxivística, bianuals, com també d’un curs de postgrau en arxivística en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Edità un butlletí bimestral i la revista “Lligall”.

Enllaç web:  Associació d’Arxivers de Catalunya

Amics dels Museus de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1933 – )

Entitat no lucrativa. Creada per Pere Casas i Abarca, per tal de fomentar l’interès per l’art i ajudar els museus mitjançant donacions econòmiques i de béns culturals. Fou la primera institució d’aquest tipus creada a l’estat espanyol.

L’any 1972 organitzà a Barcelona i a Badalona el Primer Congrés Internacional d’Amics dels Museus, que fou el punt de partida per a la posterior creació, el 1976, de la Federació Mundial d’Amics dels Museus.

Actualment té uns vuit-cents associats. Disposa d’un servei de voluntariat que col·labora de manera desinteressada en diversos museus, i organitza visites comentades a museus i exposicions, tant a Catalunya com arreu del món, així com cursos i conferències.

Enllaç web:  Amics dels Museus de Catalunya