Arxiu d'etiquetes: Catalunya (cult)

Atlàntida, L’ -cantata-

3 Respostes

(Catalunya, segle XX)

Cantata escènica de Manuel de Falla. Obra pòstuma i inacabada del compositor, basada en el poema de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer.

Ernest Halffter la completà basant-se en notes i esborranys de l’autor. Una selecció en versió de concert fou estrenada, al Liceu de Barcelona, el 24 de novembre de 1961, per l’Orquestra Municipal de Barcelona, la Coral Sant Jordi, el Cor Madrigal i la Capella Clàssica Polifònica, amb Victòria dels Àngels i Raimon Torres com a solistes, dirigits pel mestre Eduard Toldrà.

L’estrena a la Scala de Milà, el 14 de juny de 1962, havia de presentar la versió íntegra, però tampoc no fou totalment executada.

Atlàntida, L’ -poema-

12 Respostes

(Catalunya, segle XIX)

Poema èpic de Jacint Verdaguer, escrit entre el 1865 i el 1876. Consta de deu cants, una introducció i una conclusió. Premiat als Jocs Florals del 1877.

Fruit d’una llarga elaboració en què l’autor recull diferents fonts d’inspiració, el primitiu tema de Colom hi queda en segon terme en prendre relleu la narració sobre la formació de la península Ibèrica i l’enfonsament del mític continent de l’Atlàntida, que en principi era secundari.

Escrit en alexandrins, amb una riquesa sorprenent de lèxic i sintaxi, i moments lírics bellíssims, és la primera gran obra del renaixement literari català i una peça de gran magnitud en el conjunt de les literatures modernes.

Traduïda a diverses llengües, l’epopeia verdagueriana inspirà Manuel de Falla per a la composició de l’òpera homònima (pòstuma).

Associació Catalana de Crítics d’Art

1 Resposta

(Catalunya, 1978 – )

(ACCA)  Associació. Constituïda legalment per tal de contribuir a la difusió i la investigació de l’art i a la defensa del patrimoni artístic.

Enllaç web:  Associació Catalana de Crítics d’Art

Associació Catalana de Compositors

1 Resposta

(Catalunya, 1974 – )

(ACC)  Entitat. Fundada per un nucli inicial de 15 compositors catalans, per a la promoció de la creació musical del país.

El 1980 publicà el Llibre per a piano, que recull les biografies i les obres dels afiliats a l’Associació.

En fou president honorífic Frederic Mompou.

Enllaç web:  Associació Catalana de Compositors

Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació

1 Resposta

(Catalunya, 1980 – )

(ACCA)  Associació interprofessional. Els objectius són l’estudi, el desenvolupament, la difusió i els intercanvis de coneixements sobre les ciències de l’alimentació (bromatologia i nutrició).

Els seus associats, procedents de molt diverses disciplines, porten a terme llur activitat en diferents camps de l’ensenyament, la investigació, la indústria, l’administració, els laboratoris privats o públics i els centres sanitaris.

Enllaç web:  Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació

Associació Bíblica de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1973 – )

(ABCAT)  Entitat. Fundada com a continuació d’una organització de biblistes catalans creada el 1963.

El 1974 es convertí en l’òrgan col·legial de la Conferència Episcopal Tarraconense per a la investigació bíblica i l’exercici de l’apostolat bíblic a Catalunya.

El 1976 començà a publicar el seu “Butlletí”.

Enllaç web:  Associació Bíblica de Catalunya

Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos

1 Resposta

(Catalunya, 1950 – 1990)

Sessions d’estudis, dedicades a fornir una metodologia per als investigadors locals de les comarques catalanes. La primera se celebrà a Martorell.

En les Assemblees celebrades a continuació amb èxit creixent, la temàtica ha estat simplement condicionada a treballs sobre la comarca on l’acte tenia lloc.

Totes han estat presidides per personalitats rellevants de la cultura catalana i han constituït un revulsiu cultural.

De moltes de les Assemblees s’han publicat en volums els actes, ponències i comunicacions.

Art-evolució

1 Resposta

(Catalunya, novembre 1917)

Manifest artístic de Joaquim Torres i Garcia, publicat a “Un Enemic del Poble”, de Salvat-Papasseit, que propugnava, per obra de la concordança entre l’art i la vida, la diversitat de l’expressió plàstica segons el moment.

“És necessari que ignorem el que farem demà“. “Hom no ha de pertànyer a cap escola, anar contra totes” i “ser quelcom en el temps“.

La divisa del manifest és: “individualisme, presentisme i internacionalisme“.

arbequí -ina

Deixa un comentari

(Catalunya)

Varietat d’olivera, molt conreada a Catalunya (Camp de Tarragona, l’Urgell, les Garrigues), productora d’olis de qualitat excel·lent, que han donat nom a una Denominació d’Origen.

Ana Kadowa

1 Resposta

(Catalunya, 1912)

Film realitzat per Fructuós Gelabert, en col·laboració amb Otto Mülhausen per a la productora Alhambra Films de Barcelona.

Fulletó a la manera italiana de l’època, obtingué el favor popular i fou amplament exportat.