(Catalunya ?, segle XI)
Dama. Fou la primera muller del comte Ermengol III d’Urgell. Fills seus foren Felícia, que es casaria amb Sanç Ramir d’Aragó, i potser també Guillem, Ramon i Berenguer, tots ells morts joves.
A la mort de Clemència, Ermengol III es casà amb Adelaida, i anys després encara contrauria terceres núpcies amb Sança d’Aragó.
(Catalunya, segle XIV – Agde, Llenguadoc, 1380)
Prelat. Fou bisbe d’Osca i de Mallorca. El 1358 fou nomenat arquebisbe de Tarragona. L’any següent rebé el títol de patriarca d’Antioquia.
Impulsà diverses obres a les muralles tarragonines. Morí de tornada d’una visita a la cort papal d’Avinyó.
Bartomeu de Clariana (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Combaté el 1285 la croada contra Catalunya per l’exèrcit que manava Felip III l’Ardit de França. Pel maig d’aquest any, Pere II el Gran l’envià amb forces per sostenir la defensa d’Elna, al Rosselló, plaça que volia defensar-se a desgrat de l’actitud francòfila de Jaume II de Mallorca. Els francesos s’apoderaren de la plaça abans que hi arribés.
Estanislau Clariana (Catalunya, segle XIX) Poeta romàntic. Poesies seves foren incloses per Víctor Balaguer a l’antologia Los trobadors moderns (1859). És autor del poema històric La torre de la donzella (1868).
Guerau de Clariana (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Com Guillem, possiblement germà seu, participà a la campanya de conquesta de Sardenya (1323-24). Poc tractar-se del mateix personatge que el 1347, amb Ramon de Clariana, tornà a l’illa formant part dels reforços catalans que conduí Hug de Cervelló i que foren batuts al combat dels Aidu di Turdu.
Guillem de Clariana (Vic, Osona, segle XIV – Catalunya, segle XIV) Cavaller. Combaté al setge d’Almeria (1309). El 1323-24 féu la campanya de conquesta de Sardenya a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Benigne. El 1334 actuà d’ambaixador d’Alfons III a Tunis.
Pere de Clariana (Vic, Osona, segle XIII – Catalunya, segle XIII) Cavaller. Acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de València. Els seus fets d’armes són citats a la Crònica o Llibre dels feits, durant la relació del setge de la capital valenciana (1238).
Ramon de Clariana (Vic, Osona, segle XIV – Catalunya, segle XIV) Cavaller. El 1347, amb Guerau de Clariana, anà a lluitar a Sardenya amb els contingents de reforç manats per Hug de Cervelló. Poc després, al desastre dels Aidu di Turdu, aquestes forces serien delmades.
Bernat de Claramunt (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. El 1304, acompanyat d’un fill homònim, arribà al Marroc per incorporar-se a la milícia catalana que hi comandava Berenguer Seguí. Acompanyà el germà d’aquest, Arnau Seguí, en un viatge fet el mateix any prop de Jaume II el Just per demanar al monarca que ajudés als marroquins a sotmetre Ceuta.
Deudonat de Claramunt (Catalunya, segle XI) Magnat. Fill del segon matrimoni de Deudonat Bernat de Claramunt amb Beatriu. Era germanastre de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona.
Felip Claramunt (Lleida, 1840 – Itàlia, segle XIX) Monjo benedictí. Fou professor del seminari de Barcelona i al monestir de Montserrat. Fou un bon estudiós de temes de filologia i de teologia.
Jeroni Claramunt (Catalunya, segle XVI – Barcelona ?, segle XVI) Argenter. El 1584 fou conseller de Barcelona.
Guillem de Claramunt (Catalunya, segle XI – segle XII) Noble. Un text històric escrit el 1407, l’anomenat Flos mundi, fa constar, com a causa immediata de l’expedició a Mallorca de Ramon Berenguer III el Gran (1114), la captura per tres galeres dels sarraïns de Mallorca d’una galera catalana on anava Guillem de Claramunt, que tornava d’una ambaixada prop d’Alfons VII de Castella.
Guillem de Claramunt (Catalunya, segle XII) Noble. Participà a les darreres campanyes per expulsar els sarraïns del Principat. Contribuí a l’operació final d’assetjar i expugnar Siurana, el 1153. Intervingué a la repoblació de la zona. El 1160 fou un dels donadors de terrenys al Codony, prop de Tarragona, a benefici de les propietats del nou monestir de Santes Creus. Devers el 1165 prengué partit per Guillem de Tarragona a la pugna amb l’arquebisbat tarragoní, sobretot en els conflictes de jurisdicció sobre la vila de Constantí.
(Catalunya, segle XIX)
Matemàtic. Dirigí, després d’Antoni Alà i Pere Guixà, l’Escola de Càlcul Teòrico-pràctic que la Junta de Comerç de Barcelona fundà el 1814.
(Catalunya, segle XV – Itàlia ?, segle XV)
Frare mercenari. Tingué una càtedra de teologia a la universitat de Lió. Fou procurador de l’orde a Roma.
Escriví diverses obres en llatí, les més remarcables són una història del seu orde fins al 1459, i un dictamen facilitat als reis Catòlics sobre la debatuda qüestió de passar a l’estat el fruit de les recaptes per a la redempció de captius.
(Catalunya, segle XVII)
Eclesiàstic. Fou arxipreste d’Àger, al bisbat de Lleida.
Publicà un recull sinodal d’Àger partint del segle XIII. En aquest treball aportà dades d’interès per a la historiografia eclesiàstica catalana.
(Catalunya, segle XVII)
Compositor. Fou mestre de capella de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona (1628-29) i de la catedral de Girona (1630-43).
És autor de diverses nadales a veus.
(Catalunya, segle XIV)
Pintor. El 1382 li fou contractat un retaule dels Apòstols per a l’església de Sant Pere de Reus. L’obra no ha estat conservada.
Dades dels Països Catalans 