Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Cardona i de Pallars, Antoni de

Deixa un comentari

(Catalunya, vers 1432 – Illa, Rosselló, 1467)

Bisbe d’Elna (1462-67). Fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona.

Protegit pel seu oncle matern, el prelat Arnau Roger de Pallars, i pel seu germà Jaume de Cardona i de Gandia, bisbe de Vic, fou ardiaca de Cerdanya i promogut a la seu d’Elna, en ésser traslladat a la de Girona el bisbe Margarit (1461). En prengué possessió el 1462, coincidint gairebé amb el començament de la guerra civil catalana.

Fou partidari de Joan II el Sense Fe i estigué en molt bones relacions amb Lluís XI de França, que ocupava les rendes del Rosselló i de qui fou conseller.

Cardona i de Luna, Pere de

1 Resposta

(Catalunya, vers 1380 – Lleida, 9 desembre 1411)

Bisbe de Lleida (1407-11). Fill del comte Hug II de Cardona.

Canonge de Lleida, el papa Benet XIII el féu protonotari i, més tard (1407), bisbe de Lleida.

Després de la mort del rei Martí I l’Humà (1410) fou, com els seu germans, decidit partidari de Jaume II d’Urgell. Protegí la facció urgellista lleidatana dels Navès, però la seva mort prematura (1411) afavorí el partit dels Sescomes, enemics del comte d’Urgell.

Cardona i de Luna, Antoni de

13 Respostes

(Catalunya, vers 1380 – Sicília, Itàlia, 1439)

Senyor de Maldà, Maldanell i Oliana, tronc d’una línia dels Cardona a Sicília. Tercer fill del comte Hug II de Cardona i de Beatriu de Luna, germana del cèlebre Antoni de Luna, que fou probablement el seu padrí.

El seu primer casament amb Elionor de Villena li permeté d’ampliar els dominis amb la vall d’Aiora, a País Valencià. Combaté a Sanluri (1409), manà un estol el 1410 i, durant l’interregne, fou partidari decidit i conseller de Jaume II d’Urgell.

Sembla que no se sotmeté als Trastàmara fins després de la mort del rei Ferran I d’Antequera. El 1418 Alfons IV el Magnànim l’envià a Sicília en qualitat de covirrei. S’hi establí i s’hi casà (1421), en segones núpcies, amb Margarida de Peralta, comtessa de Caltabellotta i vídua d’Artal de Luna. Fou també virrei de Sicília el 1436.

Fou el pare de Pere i d’Alfons de Cardona i de Villena, i foren besnéts seus:

Artau de Cardona i de Gonzaga  (Sicília, Itàlia, segle XV – segle XVI) Noble. Comte de Collessano. Fou conestable de Sicília.

Antònia de Cardona i de Gonzaga  (Sicília, Itàlia, segle XV – 1545) Dama. Darrera representant de la línia dels comtes de Collessano, que havia succeït al seu germà Artau. Muller d’Antoni d’Aragó, duc de Montalto.

Foren oncles d’ambdós:

Hug de Cardona i de Ventimiglia  (Sicília, Itàlia, segle XV – Gaeta, Itàlia, 1505)  Noble. Morí en el setge de Gaeta.

Joan de Cardona i de Ventimiglia  (Sicília, Itàlia, segle XV – Ravenna, Itàlia, 1512)  Noble. Virrei de Calàbria, comte d’Avellino. Morí de les ferides rebudes a la batalla de Ravenna.

Cardona i de Jorba, Guillem de

4 Respostes

(Catalunya, vers 1200 – vers 1270)

Mestre del Temple. Senyor de Maldà, Maldanell i Alcarràs. Fill del vescomte Guillem I de Cardona.

Fou un dels grans protagonistes de les lluites pel comtat d’Urgell durant el regnat de Jaume I de Catalunya, sempre al partit advers als seus parents de Cardona, el seu germà Ramon Folc IV i després el seu nebot Ramon Folc V. El 1228 fou el principal valedor de Guerau IV de Cabrera contra Aurembiaix d’Urgell i el rei.

Comanador de Sardenya i, més tard, vers el 1230, mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença, participà en la conquesta del regne de València (setge de Borriana, 1233) i obtingué per al Temple béns a Llíria i rendes a Dénia.

Intervingué novament en les lluites d’Urgell, ara al costat del monarca i els Montcada contra Àlvar d’Urgell, ajudat pel vescomte Ramon Folc V de Cardona (1259). Abans (1250-53) havia intervingut en diverses comissions d’arbitratge entre el rei i el seu fill Alfons.

Cardona, Violant de -amistançada-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Dama. Era amistançada de l’escriptor Bernat Metge. Li donà un fill, que ha instàncies d’ella fou legitimat amb el nom de Joan Metge.

Bernat aconseguí del rei Joan I el Caçador que la legitimació fos revocada, ja que l’escriptor i secretari reial tenia altres fills legítims i sentia aleshores una gran aversió per Violant, que qualificaria d’espluga d’enamorats, font de vicis i arxiu de mentides.

Cardona, Ramon Folc VI de

22 Respostes

(Catalunya, 26 maig 1259 – 31 octubre 1320)

(dit “el Prohom Vinculador”)  Vescomte de Cardona (1276-1320). Fill de Ramon Folc V de Cardona i de Sibil·la d’Empúries.

D’antuvi continuà la mateixa línia de rebel·lió del seu progenitor, en les revoltes del qual havia participat. Fou un dels caps del moviment nobiliari del 1280, que acabà amb la desfeta de Balaguer i el seu empresonament.

Tornat a la gràcia reial el 1281, es convertí en fidel col·laborador de Pere II el Gran i fou un dels seus capitans en la defensa contra la invasió francesa del 1285. Es distingí especialment en la direcció de la defensa de Girona. Més tard serví amb eficàcia els reis Alfons II el Franc i Jaume II el Just. Frederic II de Sicília intentà en va de portar-lo als seus rengles.

El 1297 fou un dels tres jutges al plet successori del Pallars. El 1302, mort el seu cosí germà Roger Bernat III de Foix, fou conseller del seu fill Gastó I. Tingué una actuació molt positiva en l’espinós afer de la successió de les baronies de Montcada.

Les bones relacions amb la corona estigueren a punt de trencar-se el 1319, quan reclamà del novell comte d’Urgell, Alfons, l’hereu del tron, diversos castells urgellesos; tanmateix, cedí en les seves pretensions.

Fou casat, successivament, amb Teresa Peris d’Urrea i amb Maria Álvarez d’Haro, vídua del baró de Castre, però visqué molt anys amistançat amb Flor de Pontiac, que li donà diversos fills.

Fou enterrat a Poblet, al primer dels grans monuments sepulcrals familiars.

Cardona, Ramon Folc V de

30 Respostes

(Catalunya, 1220 – el Mallol, la Vall d’En Bas, Garrotxa, 5 juny 1276)

Vescomte de Cardona (1241-76). Fill de Ramon Folc IV de Cardona. Conegut simplement amb el nom de Ramon, fou home d’una talla extraordinària i de gran corpulència.

El 1238 lluità contra els sarraïns de Múrcia, i el 1256 acompanyà Jaume I de Catalunya a la seva conversa a Sòria amb Alfons X de Castella. A partir d’aquesta data la seva vida fou una rebel·lió constant contra el sobirà.

Protegí el comte Àlvar d’Urgell contra el rei i els Montcada. El 1274 la seva resistència a lliurar la potestat del seu castell de Cardona al monarca, fou la causa inicial d’una de les revoltes nobiliàries més notables de la Catalunya feudal. Morí en el transcurs del conflicte.

Era casat en segones núpcies amb Sibil·la d’Empúries, filla del comte Ponç IV. Fills seus foren Ramon Folc VI, l’hereu, i Sibil·la de Cardona, que es casà amb Àlvar d’Àger, vescomte d’Àger.

La seva mort fou emotivament planguda pel poeta Cerverí de Girona, del qual havia estat protector.

Cardona, Ramon Folc IV de

10 Respostes

(Catalunya, 1180 – 23 agost 1241)

Vescomte de Cardona (1227-41). Fill i successor del vescomte Guillem I.

Lluità a Las Navas de Tolosa (1212) i acompanyà el seu pare a Muret (1213). El 1224 fou el cap d’una de les dues grans faccions nobiliàries que es disputaven la privadesa del jove Jaume I.

Un cop vescomte, no trigà a enemistar-se amb el rei i, per això, no l’acompanyà a la conquesta de Mallorca (1229).

Residí principalment al castell d’Arbeca, amb la seva muller Agnés de Torroja, que li aportà les senyories de Solsona, Arbeca i Tarroja.

Li ha estat atribuïda una intervenció decisiva en el prodigiós naixement de sant Ramon Nonat.

Cardona, Ramon Folc III de

19 Respostes

(Catalunya, 1130 – Colltort, Garrotxa, 3 març 1176)

Vescomte de Cardona. Fill de Ramon Folc II i nét de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona.

Per haver mort el seu pare (1150), ell heretà directament del seu avi, finit vers el 1155. Aleshores ja havia tingut algunes intervencions polítiques. Dos anys abans d’heretar el vescomtat, per exemple, ja participava a les negociacions de compra del terç genovès de Tortosa fetes pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

El 1157 fou un dels assistents al judici celebrat a Lleida per dirimir un sonat litigi entre Ramon Berenguer IV i el noble Pere de Puigverd. El 1162 figurava entre els signants de l’acta de convalidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV. Devers el 1171 era un dels negociadors dels acords tributaris entre Alfons I el Cast i els sarraïns de Múrcia.

Es casà amb Elisabet d’Urgell, filla del comte Ermengol VI. Intervingué a la política del comtat urgellenc, i de retop, a la del de Barcelona.

Morí assassinat pel noble Guillem de Berguedà, gran senyor feudal i també agressiu poeta.

Fou succeït pel seu fill Berenguer I de Cardona.

Cardona, Ramon II de

3 Respostes

(Catalunya, segle XV – 1522)

Virrei de Nàpols i comte d’Oliveto. Fill de Ramon de Cardona-Anglesola i d’Isabel de Requesens i Enríquez.

El 1516 fou confirmat al títol i al càrrec expressats, així com a la dignitat de conseller reial i a la capitania de la gent d’armadura pesada que havia manat Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capitán. Li era atorgada també la capitania de quatre tri-rems.

El 1519 fou nomenat almirall de Sicília. Tot seguit rebria l’almirallat de totes les forces navals de l’emperador Carles V. Dos anys més tard obtingué permís de vendre el comtat d’Oliveto.

Fou tutor de la seva parenta Maria de Cardona i de Vilamarí, filla de Joan de Cardona i de Ventimiglia, comte d’Avellino. Renuncià a la tutoria en assumir els càrrecs que li foren concedits el 1519.