Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Carreres, Jaume de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – Milà, Itàlia, 1743)

Militar. Fou ajudant del príncep Jordi de Darmstadt, virrei del Principat, fins que Felip V de Borbó ocupà el tron d’Espanya (1701).

La seva intervenció en la defensa del Principat fins al 1714 fou remarcable. El 1715 manava la cavalleria de la guarnició de Sicília, i l’arxiduc Carles el féu comte de Carreres.

Aviat passà a Sardenya com a governador de la plaça de Càller a les ordres del virrei català marquès de Rubí. En produir-se la invasió borbònica l’any 1717, participà en la defensa de l’Alguer i de Càller, on resistí un setge de sis setmanes abans de capitular (setembre 1717).

Nomenat governador de Tràpani (Sicília) el 1721, resistí els diversos setges borbònics, fins a la capitulació del 1735. D’allí passà a Trieste, on fou nomenat tinent general i governador de la plaça fins que l’emperador el féu lloctinent de Milà (1738), càrrec que exercí fins a la seva mort.

El 1723 li havia estat concedit per l’emperador el marquesat de Carreres.

Jaume Carnisser

Carnisser, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Santes Creus ?, Alt Camp, 1619)

Darrer abat perpetu de Santes Creus (1608-19).

S’oposà a la decisió reial d’imposar la Congregació del Císter als monestirs catalans. Per la seva actitud fou empresonat.

Refusà el càrrec de visitador de Catalunya que li havia estat ofert per la Congregació i obtingué del capítol general de l’orde de poder pledejar amb Roma. El resultat fou negatiu.

Secundà el Consell de Cent de Barcelona en diversos enfrontaments amb Felip III.

Cardona-Anglesola i de Perellós, Hug de

7 Respostes

(Catalunya, vers 1445 – 1511)

Senyor de les baronies de l’Albi i de Cervià. Fill gran d’Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles i d’Elfa de Perellós, senyora de les mencionades baronies.

Era molt jove quan la desgràcia caigué sobre la seva família el 1463. Foragitat, amb la seva mare i el seu germà Acard, de les baronies paternes per Joan II el Sense Fe, visqué en terra addicta, on fou fet patge del rei-conestable Pere IV.

El 1490 es casà amb Joana de Ballester. Acabada la guerra, pladejà inútilment a les corts de 1473-79 pel retorn de les baronies que Joan II havia donat al seu oncle Antoni de Cardona-Anglesola.

Cardona-Anglesola i de Centelles, Hug de

12 Respostes

(Catalunya, vers 1430 – 1463)

(dit també Hug III d’Anglesola)  Senyor de la baronia de Bellpuig. Fill de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós. Succeí el seu pare vers el 1460.

En esclatar la guerra civil del 1462, seguí el partit contrari a Joan II el Sense Fe, al costat del qual lluitaven els seus parents de la branca comtal. Fou capturat, amb el seu germà Guillem, a la desfeta de Rubinat (1462). Tots dos foren executats, per ordre de Joan II i sense procés, uns quants mesos després (1463).

La baronia de Bellpuig, confiscada pel sobirà, fou donada al germà més jove, Antoni. Després de la guerra, la vídua, Elfa de Perellós, pladejà, sense resultat positiu, pels drets dels seus fills Hug i Acard.

Cardona-Anglesola i de Centelles, Antoni de

8 Respostes

(Catalunya, vers 1450 – 1473)

Senyor de la baronia de Bellpuig. Tercer fill de Ramon de Cardona-Anglesola i de Pinós i de Caterina de Centelles.

La seva poca edat en esclatar la guerra civil catalana (1462) li estalvià de participar en la revolta dels seus germans grans Hug i Guillem contra Joan II el Sense Fe. Morts aquests darrers (1463), la branca comtal del llinatge reeixí a conservar la baronia de Bellpuig, confiscada al germà gran, per a aquest infant, que més tard es casà amb Castellana de Requesens (1466).

Mort molt jove, la seva vídua, ajudada pel clan reialista dels Cardona–Requesens, reeixí a conservar Bellpuig per als seus descendents, contra els drets de la vídua d’Hug i els seus fills.

Cardona i Enríquez, Teresa de

1 Resposta

(Catalunya, 1494 – 1562)

Abadessa de Pedralbes (1521-62). Filla del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona i cosina germana del rei Ferran II el Catòlic, el qual tractà el seu matrimoni amb Llorenç II de Mèdici.

La núvia renuncià (1515) els seus drets a l’herència paterna i a la materna a favor del seu germà, el duc Ferran I de Cardona, en consideració al dot quantiós que aportava al matrimoni (10.000 ducats d’or), el qual no arribà a efectuar-se.

Ingressà al monestir de Santa Maria de Jerusalem, i el 1521 fou elegida abadessa del de Pedralbes.

Cardona i Enríquez, Pere de

7 Respostes

(Catalunya, segle XV – després 1546)

Governador general del Principat de Catalunya des del 1509. Fill del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona.

Tingué la baronia d’Assuévar. Heretà el càrrec, fins aleshores vinculat a la família Requesens, pel seu matrimoni amb Joana de Requesens.

Durant la revolta del 1520 a Barcelona mantingué una actitud ambigua i més aviat contrària als consellers. La plaça de Santa Anna, on donava el seu palau, fou sovint escenari de justes.

El succeí en el càrrec el seu fill Pere de Cardona (1543-93), i, a aquest, el seu fill Enric de Cardona, fins l’any 1602.

Cardona i Enríquez, Ferran I de

19 Respostes

(Catalunya, 1469 – Barcelona, 1543)

Segon duc de Cardona i marquès de Pallars. Era fill de Joan Ramon Folc IV de Cardona i d’Aldonça Enríquez.

Succeí el seu pare el 1513. El 1521 tingué dificultats greus amb els seus vassalls de Cambrils. Les autoritats de Barcelona apaivagaren el conflicte.

Fou nomenat almirall per l’emperador Carles V. Formà part del consell imperial. El 1535 entrà a Barcelona a la dreta de l’emperador, que en aquella avinentesa, i per excepció, no passà sota pal·li.

Es casà en primeres núpcies amb Francesca Manrique, filla del duc de Nàjera, i en segones amb Isabel Agostín, filla del vice-canceller de la Corona d’Aragó.

A la seva mort, fou succeït per la seva pubilla Joana de Cardona i Manrique, casada amb Alfons d’Empúries, príncep del casal de Trastàmara i fill d’Enric “Fortuna”.

Cardona i d’Urgell, Joan Ramon Folc IV de

26 Respostes

(Catalunya, 1446 – Arbeca, Garrigues, 29 gener 1513)

Noble. Fill de Joan Ramon Folc III de Cardona i de Joana d’Urgell. Quart comte de Cardona i setè de Prades (1486-91), marquès de Pallars i primer duc de Cardona (1491-1513).

Lluita al costat de Joan II durant la guerra civil catalana, encara que el 1466 la Generalitat li oferí la corona després de la mort del conestable de Portugal. Restà empresonat durant tres anys (1467-70).

En acabar la guerra, fou nomenat diputat militar de la Generalitat (1473-76). Posteriorment lluità contra Hug Roger III de Pallars (1480) i els remences (1484-85).

Es casà amb Aldonça Enríquez i fores pares de Joan de Cardona, bisbe de Barcelona, i d’Antoni, Enric, Ferran I, Lluís, Pere i Teresa de Cardona i Enríquez.

Cardona i d’Empúries, Bernat-Amat de

5 Respostes

(Catalunya, vers 1242 – vers 1310)

Senyor de Torà i Rupit. Fill de Sibil·la d’Empúries i del vescomte Ramon Folc V de Cardona, de qui heretà els territoris (1275).

Estigué molt lligat al seu cosí, el comte Ponç V d’Empúries, el qual li donà la vila de Verges (que li fou confiscada més tard). El 1303 els seus excessos contra les possessions veïnes dels bisbes de Girona foren la causa inicial del llarg conflicte entre Ponç V i Jaume II de Catalunya.

Casat amb Constança de Pinós. El seu fill, Ramon-Amat de Cardona i de Pinós, el succeí a Torà i a Rupit. Una de les seves filles, Sibil·la, es casà amb el comte Ramon Roger II de Pallars, i una altra, Constança, fou muller de Gilabert de Crüilles.