Arxiu d'etiquetes: castells

Brunyola (Selva)

Municipi de la Selva (Catalunya): 36,82 km2, 247 m alt, 375 hab (2016)

0selvaSituat al massís de les Guilleries, al nord-est de la comarca, al límit amb la del Gironès, al naixement de l’Onyar, al nord-est de Santa Coloma de Farners. Al terreny, accidentat per la muntanya de Santa Bàrbara, hi abunden pinedes, castanyedes i alzinars, les quals són explotades.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, farratges, blat de moro i, sobretot, avellaners), complementada per la ramaderia (bestiar boví i porcí). Àrea comercial de Girona. La població, tanmateix, ha disminuït de manera constant al llarg del segle XX.

El poble és format per un petit nucli al voltant de l’església parroquial de Sant Fruitós, que era la capella del castell de Brunyola, avui enrunat.

Dins el terme, on s’ha trobat restes prehistòriques, hi ha, també, el poble de Sant Martí Sapresa i la masia i ermita de Serrallonga.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Brull, el (Osona)

Municipi d’Osona (Catalunya): 41,03 km2, 843 m alt, 263 hab (2016)

0osonaSituat al sud de la comarca, a l’àrea que enllaça el massís del Montseny amb la plana de Vic. El terreny, molt accidentat, és ocupat per rouredes, fagedes i alzinars.

L’activitat econòmica del municipi es reparteix entre l’explotació forestal, l’agricultura de secà, la ramaderia (bovina i porcina) i el turisme. Àrea comercial de Vic.

Al poble, que conserva les restes de l’antic castell del Brull i la muralla ibèrica (descoberta el 1974), destaca l’església parroquial de Sant Martí, romànica, d’on procedeix una notable pintura mural que es conserva al Museu Episcopal de Vic.

Dins el terme hi ha el jaciment prehistòric del turó del Montgròs, del segle V aC, la masia i església de Casademunt (on fou instal·lat l’antic sanatori antituberculós del Brull), els pobles de Sant Jaume de Viladrover, amb església romànica, i de la Castanya i l’antiga masia i refugi de Sant Andreu de la Castanya.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Botarell (Baix Camp)

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 11,95 km2, 196 m alt, 1.120 hab (2016)

0baix_campSituat a l’oest de Reus, al centre de la comarca i al sector occidental del Camp de Tarragona, drenat per les rieres d’Alforja, la de les Voltes i la de Riudecols.

Els recursos econòmics del municipi són més aviat escassos i basats en l’agricultura de secà (sobretot avellaners, ametllers, oliveres, vinyes i cereals); el regadiu, que aprofita l’aigua del subsòl i que és en expansió produeix arbres fruiters i productes d’horta. Predomina el règim d’explotació directa de les terres conreades. L’avicultura s’ha desenvolupat a causa de la proximitat de Reus. Àrea comercial de Reus.

Al poble hi havia el castell de Botarell, en el qual treballà Pere Blai (II). L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç (1617-22), té una colla de gàrgoles pintoresques. Havia format part de la Comuna del Camp de Tarragona.

Dins el terme es troba l’antiga quadra de Tascals, així com uns quants masos importants: d’en Duran, d’en Vernis, d’en Giol i d’en Perdiu.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Bossòst (Vall d’Aran)

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 28,17 km2, 710 m alt, 1.123 hab (2016)

0vall_aran(aranès: Bossòst)  Situat a la vall de la Garona, a l’esquerra del riu, al peu del portilló de Bossost. El relleu és molt accidentat i cobert de boscos de pi negre, com també d’avets i prats naturals.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura; gràcies a la humitat del clima són possibles els cultius d’horta i el blat de moro (milloca); a més hom rega els prats per mitjà de sèquies, per obtenir-ne farratge per al bestiar boví i oví. Explotació forestal. Les mines de blenda de Margalida no són explotades actualment. Centre turístic i indústria hotelera, molt desenvolupades darrerament. També hi ha una planta de productes lactis, dues serradores i una central elèctrica. Àrea comercial de Viella.

La vila, a la riba esquerra de la Garona, és situada al peu del castell de Bossost o Era Castèra; destaca l’església parroquial de l’Assumpció, romànica del segle XII, amb tres naus i tres absis.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Boadella i les Escaules (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 10,78 km2, 82 m alt, 266 hab (2016)

0alt_emporda(ant: Boadella d’Empordà)  Situat a la conca de la Muga, on els darrers contraforts de la serra dels Tramonts enllacen amb la plana empordanesa. La vall que forma el riu en aquest sector ha estat inundada parcialment pel pantà de Boadella. La zona muntanyosa del terme és coberta per la vegetació natural (bosc de pins, alzines sureres i pasturatges).

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya i olivera) sobre el regadiu, que aprofita aigües derivades de la Muga; i la ramaderia (bestiar boví i oví). L’explotació dels jaciments de coure i de plom fou abandonada al segle XIX. Darrerament, la construcció del pantà ha donat lloc a la instal·lació d’una central hidroelèctrica i a l’aparició d’alguns nuclis turístics, que semblen haver deturat la corba demogràfica descendent iniciada a mitjan segle XIX.

El poble, a la vora dreta de la Muga, havia estat emmurallat i era presidit pel castell de Boadella; l’església parroquial és dedicada a santa Cecília.

El terme comprèn el poble i l’antic monestir de les Escaules.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Blanes (Selva)

Municipi de la Selva (Catalunya): 17,66 km2, 13 m alt, 39.060 hab (2016)

0selvaSituat a la badia de Blanes, al sud de la Costa Brava i al límit amb el Maresme. La costa és retallada, amb petites platges, com les de cala Bona i la badia de Blanes. Cap a l’ínterior, on el terme és accidentat pels vessants de la serra Llarga, hi ha pinedes de pi blanc i suredes.

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en l’agricultura (predominantment de secà -cereals, farratge i vinya- sobre la de regadiu -patates, hortalisses, maduixes i farratge-) i la pesca (que encara és una activitat important), ha rebut un fort impuls durant les últimes dècades gràcies a la indústria (la tèxtil és la més important, que coexisteix amb altres de menors; les puntaires i els espardenyers han estat estimulats pel turisme) i sobretot és un important centre d’estiueig, que ha donat lloc a la creació d’un port esportiu i a la proliferació d’hotels i càmpings a la costa. La ramaderia s’ha incrementat, especialment la cria de bestiar boví. Hi ha diverses explotacions avícoles. Al llarg del segle XX, l’augment demogràfic del municipi ha estat espectacular, sobretot a partir del 1930 i a causa de successives onades migratòries.

pobl_blanesLa vila, estesa en semicercle al voltant de l’antic port, conserva les ruïnes del castell de Sant Joan, al cim del puig del mateix nom, i part de la façana del palau dels vescomtes de Cabrera. També hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria (anomenada Santa Maria l’Antiga), d’estil gòtic restaurat; la font gòtica del carrer Ample (segle XV), i els jardins botànics de Marimurtra, dalt d’un turó, únics per la seva singularitat i abundància de plantes exòtiques. El castell de Blanes, conegut als segles X-XI per Forcadell, pertanyia als vescomtes de Girona. Blanes correspon a la Blandae romana.

Dins el terme es troben, a més, els barris de la Maçaneda, de s’Auguer i de la Carbonera, els santuaris del Vilar, del segle XVII, i de l’Antiga i l’estació de Blanes, a uns 2 km a l’oest de la vila.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Bisbal d’Empordà, la (Baix Empordà)

Municipi i cap de la comarca del Baix Empordà (Catalunya): 20,62 km2, 39 m alt, 10.742 hab (2016)

0baix_emporda(ant: Fontanet)  Situat a l’àrea de contacte entre els contraforts de les Gavarres i la plana de l’Empordà. És drenat pel Daró i els seus afluents, la riera de Vilar i el rec del Molí. La part muntanyosa, al sud, és coberta de boscs d’alzines sureres, en explotació.

L’activitat econòmica del municipi és molt diversificada i es reparteix entre l’agricultura, bàsicament de secà (gra, farratges, vinya i olivera), una mica de regadiu (hortalisses i patates), que aprofiten aigua de pous, la ramaderia (bestiar boví i porcí estabulat, i petites pobl_bisbalempordaexplotacions avícoles). La indústria tapera, que al principi del segle XX, era molt important, actualment resten dues empreses. També fou important la fabricació de terrissa. La població ha experimentat un notable creixement durant els segles XIX i XX, a causa de la immigració, a partir dels anys 1970 ha anat minvant i darrerament s’ha aturat.

La ciutat, vila fins al 1906, s’estén a la dreta del Daró (la vila vella), on destaca el castell de la Bisbal, antic palau episcopal declarat monument històrico-artístic. També són remarcables l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, el conjunt porticat de les Voltes i el Pont Vell sobre el riu Daró. Durant el segle XIII tingué call jueu. Té mercat els divendres per concessió de Jaume II el Just (1322).

Al segle XIV la vila fou emmurallada. Al segle XVII fou el centre de la batllia de la Bisbal. Al segle XIX fou un dels nuclis del republicanisme federal (Foc de la Bisbal). Entre les entitats, destaca la cobla sardanista La Principal de la Bisbal, que és l’oficial de la Generalitat.

El terme comprèn, a més, el poble de Sant Pol de la Bisbal, el veïnat del Vilar, l’antic llogaret dels Perduts i l’antic municipi de Castell d’Empordà, que li fou agregat el 1975.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurisme

Biosca (Segarra)

Municipi de la Segarra (Catalunya): 66,21 km2, 455 m alt, 187 hab (2016)

mapa segarraSituat al nord de la comarca, a la vall del riu Llobregós, que limita el terme pel sud. Travessat de nord a sud per la riera de Biosca, que neix sota Sant Pere Sasserra. El relleu és accidentat per les serres del Pubill i del Torà; hi abunden alzinars, rouredes, pinedes i pastures.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà, amb predomini dels cereals, seguits per la vinya i les oliveres, complementada per la ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial de Manresa. Tanmateix, la població ha minvat progressivament des de l’inici del segle XX.

El poble, esmentat ja el segle XI, és situat a la dreta de la riera de Biosca, al peu d’un turó presidit per les ruïnes del castell de Biosca, manté part de l’aspecte medieval.

Dins el terme, on s’han trobat restes arqueològiques importants, hi ha el poble de Lloberola, el santuari de la Mare de Déu del Pla, d’origen romànic, la masia i ermita de Xoriguera, la quadra i la parròquia de Masdenforn i la caseria de Sant Pere Sasserra.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Beuda (Garrotxa)

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 35,91 km2, 338 m alt, 199 hab (2016)

0garrotxaEstès des del vessant sud del massís del Mont fins a la conca del Fluvià, que limita el terme pel sud, en una petita vall, al nord-est d’Olot. La zona muntanyosa és ocupada per pinedes i pasturatges.

L’agricultura, bàsicament de secà (gra, vinya, oliveres i fruiters), la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví) i l’explotació d’algunes pedreres de qualitat són les bases de l’economia local. També hi ha una fàbrica de paper, vora el riu. Àrea comercial d’Olot. Amb tot, la població ha minvat notablement a partir de finals del segle XIX.

El poble és situat al peu dels contraforts del massís del Mont; destaca l’església parroquial de Sant Feliu, romànica, del segle XII, amb una remarcable pila baptismal; l’antic castell de Beuda està actualment en ruïnes.

Dins el terme es troben els pobles de Lligordà, Segueró i Palera, també amb esglésies romàniques, l’antic veïnat de Bóixols, l’antic monestir del Sant Sepulcre de Palera, la masia i caseria de Falgars i les masies del Noguer de Segueró i de Coma-de-roure.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Besalú (Garrotxa)

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 4,93 km2, 151 m alt, 2.438 hab (2016)

0garrotxaSituat a la vall del Fluvià, on la llacuna de Besalú actua de col·lector, al peu de les muntanyes de la Mare de Déu del Mont, al nord-oest de Girona. El terreny és accidentat pels contraforts de la serralada Transversal; hi abunden pinedes i alzinars.

Les activitats econòmiques més importants del municipi són avui les indústries (tèxtil, paperera, del guix i de la calç) i les derivades del turisme, que s’han imposat a l’agricultura, que està en retrocés. Pels serveis i el comerç destaca com a centre subcomarcal. La població va augmentar notablement entre 1960 i 1980 a causa de la immigració comarcal.

pobl_besaluLa vila, de gran atractiu arquitectònic i declarada conjunt històrico-artístic el 1966, manté un aire medieval, amb el castell de Besalú, centre del comtat de Besalú i de la sots-vegueria de Besalú, Hi destaquen alguns carrers porticats, els edificis de la Cúria Reial, la Casa de la Vila i la Casa dels Arcs, el pont fortificat sobre el Fluvià, del segle XII, el monestir benedictí de Besalú, amb les esglésies romàniques de Sant Pere (segle XII) i de Santa Maria de Besalú, successora de la de Sant Miquel de Besalú; l’església de Sant Vicenç (segles XII-XIII), amb elements de transició i un gran finestral gòtic, i l’antic hospital de Sant Julià, amb portada romànica.

El seu antic nom, Bisuldunum, era preromà, puix que era la capital del territori dels castel·lans. Fou capital del seu efímer bisbat. Fou saquejat pels francesos el 1794.

Dins el terme hi ha també les antigues esglésies de Santa Maria de Bell-lloc (segle XII), de Sant Martí de Capellada i de Santa Maria de Recolta (al veïnat de Recolta).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesAmics de Besalú