Arxiu d'etiquetes: castells

Castellfollit de Riubregós (Anoia)

15 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 26,21 km2, 467 m alt, 165 hab (2016)

0anoiaAl fons de la vall del Llobregós o Riubregós, afluent del Segre, al límit amb la Segarra, al nord-est d’Igualada. Hi ha algunes hectàrees de pinedes i rouredes.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura de secà (cereals, vinya i olivera), la ramaderia, la cria d’animals de granja i la fabricació de ciment. Àrea comercial de Manresa.

La vila és a la confluència del torrent Magre amb el Llobregós; l’església parroquial és dedicada al Roser; al cim d’un promontori hi ha les ruïnes del castell de Castellfollit (documentat el segle XI), destruït pel general Mina (junt amb el poble) el 1822 per haver hostatjat tropes napoleòniques, i una mica més enllà dues torres de defensa.

Dins el terme, al nord, es troba l’antic priorat benedictí de Santa Maria del Priorat (o de Castellfollit), d’origen romànic, i diverses masies i esglésies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellfollit de la Roca (Garrotxa)

17 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 0,73 km2, 296 m alt, 970 hab (2016)

0garrotxaSituat a la confluència del Fluvià i el Turonell, al nord-est d’Olot. El terme és molt petit i pràcticament reduït al nucli de població, amb algunes zones de conreus i alzinars.

La vida econòmica del municipi es basa en la indústria tèxtil de llana, l’alimentària i adoberies, complementada per la ramaderia. Pedreres. Àrea comercial d’Olot.

El principal atractiu de la vila és la seva disposició al capdamunt d’una cinglera basàltica d’uns 50 m d’alçada (la roca de Castellfollit), tallada per l’acció dels rius sobre un corrent de lava; agrupa tota la població del municipi; la primitiva església parroquial de Sant Salvador es troba en ruïnes i ha estat substituïda per un temple modern.

L’antic castell de Castellfollit, esdevingué centre de la baronia de Castellfollit de la Roca.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castelldefels (Baix Llobregat)

31 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 12,87 km2, 3 m alt, 64.892 hab (2016)

0baix_llobregat

Situat a la costa, entre el delta del Llobregat i el massís de Garraf, on abunden les pinedes.

Les tradicionals activitats agrícoles i pesqueres del municipi han estat ofegades per la construcció de nombroses urbanitzacions privades i el boom turístic, concentrat al raval de les Botigues i afavorit pels 5 km de la platja de Castelldefels, molt concorreguda gràcies a l’autovia de Castelldefels. També hi ha indústria de materials per a la construcció. La població ha crescut de manera espectacular, sobretot a partir del 1960.

La ciutat és al centre del municipi, a 1,5 km de la costa, al peu de l’antic castell de Castelldefels, esmentat ja el 967, restaurat i molt modificat, amb la primitiva església parroquial de Santa Maria, era a prop de l’antic monestir de Castelldefels; l’actual parròquia és obra del 1909; també conserva cinc torres de defensa contra la pirateria, una d’elles amb una col·lecció d’arqueologia local.

Dins el terme hi ha, a més, el veïnat del Llopard i la barriada de Vistalegre. En 1931-34 hi fou projectada la Ciutat de Repòs i de Vacances.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Unió Esportiva – Ràdio

Castelldans (Garrigues)

20 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 65,10 km2, 353 m alt, 958 hab (2016)

0garrigues

(o Castelldàsens)  Situat a l’oest de la comarca, al límit amb el Segrià, al sud-est de Lleida. Hi ha petites extensions d’alzinars i pinedes.

Les bases de l’economia local són la ramaderia, principalment porcina, ovina i aviram, i l’agricultura, on predomina el secà, sobretot oliveres; el regadiu (cereals i arbres fruiters) hi és possible gràcies als regatges derivats del canal d’Urgell, ocupa només el sector nord, que forma part de la plana d’Urgell. Àrea comercial de Lleida.

El poble és al peu d’un petit turó coronat per les ruïnes del castell de Castelldans; l’església parroquial és dedicada a l’Assumpció, amb façana neoclàssica.

Dins el terme hi ha, a més, els despoblats de Matxerri, el mas de l’Entorn, Mandanya, Triguell, Gisperta, Sant Jaume i Melons.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellciutat

16 Respostes

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell)

(ant i pop: Ciutat)  Poble (721 m alt). Ocupa un turó que domina la riba dreta de la Valira, bé que l’eixample modern s’estén al llarg de la carretera de Lleida a Puigcerdà fins a formar pràcticament un barri de la Seu.

Als turons que s’alcen als extrems de la població hi ha dues fortaleses: la (esmentat ja el 1064 com a puig d’Urgell, amb cinc baluards, refet el 1751), el qual té com a avantguarda la torre de Solsona dita la Torreta.

Les dues fortaleses foren escenaris d’importants fets d’armes durant la Tercera Guerra Carlina: les forces carlines de Tristany les prengueren per l’agost de 1874, però hagueren de capitular un any més tard davant el general alfonsí Martínez Campos després d’un mes de setge. Abandonades durant la Segona República, les fortaleses foren restaurades i rehabilitades a partir del 1950.

Al segle X la població és esmentada amb el nom de Civitas Fracta com a antiga capital de la comarca, al costat de la qual sorgí al voltant de la seu episcopal al nou vicus; les ruïnes de Santa Magdalena indiquen l’existència d’un nucli ibèric i visigòtic.

Formà part del vescomtat de Castellbó, del qual constituí el centre del quarter de Castellciutat, al castell residien els veguers del vescomtat i en depenien les batllies d’Aravell i Bellestar, la vall de Sant Joan, Civís, Aós, Estamariu, la Bastida d’Hortons i Adraén. Constituí municipi independent fins l’any 1971.

Castellcir (Moianès)

9 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 34,18 km2, 773 m alt, 726 hab (2016)

0moianesSituat en un terreny pla, al nord-est de Castellterçol, al sector sud-oriental de l’altiplà del Moianès, el terme és drenat per la riera de Castellcir (nom de la capçalera de la de Tenes).

El municipi basa la seva economia en l’explotació de grans extensions forestals, l’agricultura de secà (cereals, patates i farratges) i la ramaderia (bovina i porcina). Àrea comercial de Granollers.

El poble és de poblament disseminat, només hi ha el petit agrupament del Carrer de l’Amargura (actual centre del municipi), on hi ha la nova església parroquial de Sant Andreu i Santa Maria. L’antiga església de Sant Andreu, d’origen romànic i planta basilical, és a la serra de la Roca-sitjana, fou reformada el 1702 i restaurada al segle XIX.

El terme, on hi ha les ruïnes de l’antic castell de Castellcir (esmentat el 1107), comprèn també l’antic poble i terme de Marfà (separat del territori) i el poble de Santa Coloma Sasserra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellbisbal (Vallès Occidental)

11 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 31,03 km2, 132 m alt, 12.277 hab (2016)

0valles_occidentalSituat al sud-oest de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat i a l’esquerra del Llobregat, la riera de Rubí en constitueix el límit sud-est.

L’agricultura, on predomina el secà, és en regressió a causa principalment de la instal·lació al terme, a partir del 1960, de diversos polígons industrials i a la construcció d’urbanitzacions. Extracció de graves i argiles. Àrea comercial de Barcelona.

El poble és a l’esquerra del Llobregat; l’església parroquial de Sant Vicenç és del segle XVI; sobre un turó pròxim hi ha les restes de l’antic castell de Castellbisbal (on resta la capella de Sant Vicenç).

Dins el terme hi ha, a més, les caseries del Canyet i de les Casetes de N’Oliveró, el barri de la Costa Blanca, les urbanitzacions de Can Pedrerol de Baix (amb la capella romànica de Sant Quintí) i de Can Campanyà. El pont del Diable sobre el Llobregat és també, en part, dins el municipi.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Club de Bàsquet

Castellar del Vallès (Vallès Occidental)

27 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 44,91 km2, 331 m alt, 23.633 hab (2016)

0valles_occidental(o Sant Esteve de Castellar)  A la conca alta del Ripoll. El nord del terme és accidentat per la serra de Sant Llorenç del Munt.

La indústria, molt diversificada i afavorida per la proximitat de Sabadell i Terrassa, ha desplaçat a un segon terme les activitats agrícoles de secà (vinya, cereals i arbres fruiters) i ramaderes. La població ha augmentat notablement els darrers anys a causa de la immigració.. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa

El poble és a l’esquerra del Ripoll; l’església parroquial de Sant Esteve és neogòtica i de grans proporcions (1885-92). Fora vila, restaurat, hi ha el castell de Castellar, esmentat ja el 955 i restaurat el segle XIV; i prop seu les ruïnes de l’antiga església parroquial (dita Castellar Vell), amb elements romànics i gòtics.

Dins el terme hi ha, també, el santuari i el barri de les Arenes, la capella de Sant Pere d’Ullastre, el poble de Sant Feliu del Racó i diverses urbanitzacions.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Notícies – Unió Esportiva

Castellar de la Ribera (Solsonès)

15 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 60,19 km2, 657 m alt, 142 hab (2016)

0solsonesSituat entre Solsona i Bassella, al límit amb l’Alt Urgell, al nord-est de Lleida, a la conca mitjana de la ribera Salada, afluent del Segre. Gran part de la superfície del terme és coberta de pinedes, rouredes i alzinars.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà (cereals, patates i farratges). Àrea comercial de Solsona.

El poble, a l’esquerra de la ribera Salada, va formar-se a redós de l’antic castell de Castellar i és dominat per l’església parroquial de Sant Pere.

Dins el terme hi ha els llogarets de Ceuró (amb l’església romànica de Sant Julià, del segle XI), Clarà (on s’hi han trobat alguns dòlmens i altres restes prehistòriques) i Pampe, les antigues quadres de Querol, Vilaprinyó i del mas de les Tàpies, el santuari de Savila i dues esglésies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Casserres (Berguedà)

20 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 29,46 km2, 611 m alt, 1.528 hab (2016)

0berguedaSituat a la dreta del Llobregat, entre Gironella i Puig-reig, drenat per la riera de Clarà. Hi abunden pinedes, alzinars, rouredes i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, que produeix cereals (blat, ordi i civada) i patates (secà): la tradicional indústria tèxtil es troba en crisi, hi ha colònies tèxtils al Guixaró i a l’Ametlla de Casserres, vora el Llobregat. Àrea comercial de Berga.

La vila és sobre una plana estructural, divisòria d’aigües de les rieres de Clarà i de Merola; conserva un bon nombre de cases medievals de pedra; l’església parroquial fou construïda el 1600. Guifré I el Pelós fortificà l’antic castell de Casserres i dins el terme hi havia hagut el priorat de Sant Pere de Casserres.

Dins el terme hi ha les esglésies de Sant Pau de Casserres (segle XII) i de Santa Maria de l’Antiguitat, i el llogaret de Fonogedell, amb església romànica.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques