(Castellfollit de Riubregós, Anoia)

(o Santa Maria de Castellfollit)  Priorat benedictí, dependent de Sant Benet de Bages, situat prop de la vila de Castellfollit.

Consta que la seva església fou consagrada el 1083 per Bernat Guillem, bisbe d’Urgell, amb l’assistència de Dalmau, senyor del lloc, i de Folc, ardiaca i més tard vescomte de Cardona i bisbe de Barcelona. Redactà l’acta un canonge de Sant Ruf d’Avinyó, però no consta que aleshores tingués cap comunitat definida.

Fou certament monestir a partir del 1093, en què fou cedit a Sant Benet de Bages. En depenien diverses terres i onze esglésies del veïnatge, que eren la seva principal dotació. Fou un petit priorat que només tenia un prior i tres monjos, i un sacerdot per a la cura d’ànimes annex a la seva església, a la fi del segle XIII.

Subsistí amb característiques monàstiques fins el 1593, però els últims segles sense comunitat residencial.

Resta la seva església, romànica, amb planta de creu llatina i absis rectangular, restaurada fa pocs anys; prop seu hi ha el cementiri de Castellfollit. L’edifici prioral, rehabilitat, ha estat convertit en casa de colònies.

La porta de l’església va precedida d’un pòrtic gòtic amb fornícules sepulcrals a cada banda.