Arxiu d'etiquetes: carlins/nes

Arnautó, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Cistella, Alt Empordà, vers 1765 – Girona, 1847)

Escriptor. Canonge de Girona, publicà manuals de meditació i d’instrucció cristiana en català, que tingueren difusió i influència especialment al bisbat de Girona.

Entre altres obres: Meditacions piadoses sobre los sagrats evangelis de totes les dominiques de l’any (1836), Meditacions per cada dia de l’any (1844), Manual de piadoses meditacions (1834, 1856), Meditacions dels set principals dolors que patí la Verge Santíssima (1836), representatius dels corrents d’espiritualitat del segle XIX i Breu catecisme de doctrina religiosa i católica (1841, 1861), Breu instrucció religiosa per los pagesos o gent del camp (1841), Exercicis espirituals… (1843).

D’ideologia carlina, durant la Primera Guerra Carlina tingué algun litigi amb el govern liberal de Girona.

Arbonès, Ramon

Deixa un comentari

(Garrigues, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)

Guerriller carlí, anomenat Ramonet. Participà a l’aixecament de 1833.

Amb base a Maials dominà part de la seva comarca, del Segrià i de l’Urgell. Obtingué diversos èxits el 1836, any que entrà a Arbeca i a les Borges Blanques, encara que sense mantenir-s’hi. Quan els liberals passaren a la contraofensiva, hagué d’evacuar Maials.

A la tardor del mateix any, quan Maroto fugí a França, part de les tropes del famós general restaren al país i s’incorporaren a la partida d’Arbonès. Se sentí aleshores prou fort per a atacar la rodalia de Lleida.

Pel desembre de 1836 caigué presoner, però fugí quasi de seguida. Encara agrupà la seva gent i prosseguí la guerra.

Per la primavera de 1838 operava a la ratlla d’Aragó, i fou un dels darrers a deposar les armes.

Anguera, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Guerriller carlí de la primera guerra carlina. Era conegut pel sobrenom de Lo Traginer.

Reuní un contingent de 3.000 homes i 30 cavalls, al front del qual féu una entrada a Arbeca el 1836. Poc després aconseguia també d’entrar a les Borges Blanques.

Altet, baronia d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Títol senyorial, atorgat pel pretendent tradicionalista Carles VII al general Rafael Tristany, únic titular.

Alpens, marquesat d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XIX)

Títol concedit pel pretendent carlí Carles VII, el 1873, al general Francesc Savalls i Massot, baró de Vidrà, amb motiu de la victòria en el combat d’Alpens.

Algarra i Abellán, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 juny 1817 – París, França, 16 març 1887)

Militar i polític. Destacat cap carlí, fou de l’estat major de Ramon Cabrera i ajudant del pretendent Carles V.

Derrotada la seva causa, emigrà a París. Hi féu fortuna amb una empresa de publicitat.

Escriví algunes obres de teatre.

Alemany, baronia d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Antic feu del segle XIX. Confirmat pel pretendent tradicionalista Carles, duc de Madrid, a favor de Maria dels Dolors d’Alemany i de Bellet, filla del general Francesc d’Alemany i Gil de Bernabè.

Agramunt i Llecha, Josep

Deixa un comentari

(Flix, Ribera d’Ebre, 1826 – Clichy, França, 11 novembre 1887)

“el Capellà de Flix”  Sacerdot i guerriller. Fou cap d’una guerrilla durant la tercera guerra carlina (1872-76).

Amb el grau de coronel participà a la campanya de Navarra (1876) i s’exilià a França, on exercí de sacerdot al cementiri de Clichy.

Manà afusellar gran nombre de liberals a la Tercera Guerra Carlina.

Carulla i Estrada, Josep Maria

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1 octubre 1839 – Granada, Andalusia, 4 febrer 1919)

Escriptor. Professà l’ideari carlí i tradicionalista. El 1868 s’incorporà al cos de zuaus pontificis, lluità a Roma contra els garibaldins i, de retorn a Catalunya, propugnà una croada per a restituir els Estats Pontificis a Pius IX.

A la Tercera Guerra Carlina fou auditor de guerra del general Rafael Tristany i assessor jurídic del pretendent Carles VII. Fundà a Madrid la revista “La Civilización” (1874-80) i col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

Els darrers anys de la seva vida residí a Granada, on escriví una curiosa versió de la Bíblia en versos castellans. Publicà Roma en el centenario de San Pedro (1867), Homenaje filial a su Santidad el papa Pío IX (1875), biografies de Pedro de la Hoz (1866) i de l’arquebisbe de Sevilla Joaquim Lluch i Garriga (1880), traduccions del francès, i una versió castellana de la Divina Comèdia (1874).

Caixal i Estradé, Josep

5 Respostes

(el Vilosell, Garrigues, 9 juliol 1803 – Roma, Itàlia, 26 agost 1879)

Eclesiàstic. Fou canonge de Tarragona (1833) i bisbe d’Urgell (1853-79). Estudià a Tarragona, on ensenyà Sagrada Escriptura i obtingué una canongia (1831). Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera.

Essent bisbe d’Urgell assistí al Concili Vaticà I, on intervingué activament en les discusions. Membre destacat del partit carlí, topà durament amb les autoritats liberals, s’exilià el 1855 i redactà la Carta a los españoles, que signà la princesa de Beira (1864), en la qual s’afirmava la total incompatibilitat del carlisme amb el liberalisme i es proclamava com a candidat carlí el futur Carles VII, fill gran de Joan Carles de Borbó i de Bragança (Joan III) que havia renunciat a les seves pretensions.

Fou senador (1870-72), representant de la província eclesiàstica de Tarragona, durant el regnat d’Amadeu de Savoia; es féu cèlebre per la seva defensa de la unitat catòlica d’Espanya. Proclamada la República (1873), es traslladà a Andorra, d’on passà a Navarra per tal d’unir-se a l’exèrcit carlí, del qual fou nomenat vicari general castrense. Un cop conquerida la Seu d’Urgell pels carlins, es reintegrà a la seva diòcesi. En conquerir la plaça les tropes alfonsines (1875), fou pres i confinat a Alacant i, més tard, desterrat a Roma. El papa Pius IX el nomenà noble romà i assistent al soli pontifici. Morí a Roma, fou enterrat a la Seu d’Urgell.

És autor de Luchas del alma con Dios o conferencias espirituales… (1843), Breu resumen del catecisme de la doctrina cristiana… Per l’ús i ensenyança uniforme del bisbat d’Urgell (1856) i Veni mecum pii sacerdotis quod ex variis devotis libris excerptum (1856).