Arxiu d'etiquetes: carlins/nes

Forcadell i Mitjavila, Domènec

1 Resposta

(Ulldecona, Montsià, 20 gener 1800 – juliol 1866)

Guerriller carlí. Voluntari reialista durant els anys 1820-23, a les ordres de Romà Chambó assolí el grau de tinent.

A la mort de Ferran VII de Borbó s’uní al baró d’Hervàs a favor de Don Carlos. Col·laborà (1833-40) amb Ramon Cabrera al Maestrat dirigint una partida de 400 homes. El 1838 féu una expedició a terres murcianes i ocupà Oriola, Elx i Almansa.

A la fi de la Primera Guerra Carlina (1840) s’exilià a França, juntament amb Cabrera, amb qui retornà durant la guerra dels Matiners (1848). El maig de 1848 derrotà l’exèrcit isabelí a Sant Jaume de Frontanyà.

Fou vençut al Pinell de Solsonès, i, acabada la guerra, s’exilià novament a França.

Font i Fargas, Josep

2 Respostes

(Prats de Lluçanès, Osona, 1872 – Barcelona, 1944)

Periodista i escriptor. Germà de Joaquim. Fundà “Lo Teatre Catòlic” (1899-1901), on publicà algunes peces seves.

D’ideologia carlina, dirigí “El Norte”, de Girona (1910), i “El Correo Leridano”, de Lleida (1910-13).

Expulsat de la Comunión Tradicionalista, entrà en el grup jaumista, del qual dirigí la segona època del setmanari “El Radical”. Més endavant col·laborà a la revista “Gerunda”.

Foguet i Domingo, Ramon

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 20 setembre 1834 – Barcelona, 29 octubre 1894)

Advocat. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou conegut com a criminalista. El 1868 fou nomenat director de l’Institut de Tortosa.

Com a cap del partit carlí d’aquesta ciutat fundà “La Voz de la Patria”.

Publicà Derecho catalán (edició pòstuma) i una edició, en castellà i anotada, del Llibre dels costums de Tortosa (1912).

Ferrer i Budoi, Narcís

Deixa un comentari

(Anglesola, Urgell, 1804 – Catalunya ?, 1863)

Eclesiàstic. Es doctorà en cànons i es llicencià en lleis a Cervera, i el 1835 fou nomenat rector de Castelltort (Solsonès).

Incorporat a les forces carlines com a vocal de la Junta Superior Governativa de Catalunya, dita després Junta de Berga. Tingué una intervenció important en el destitució del comte d’Espanya com a capità general carlí i en el seu assassinat.

Per la seva implicació en aquests fets hagué de deixar el ministeri sacerdotal.

Diputació General de Catalunya -1874/75-

Deixa un comentari

(Catalunya, 26 juliol 1874 – agost 1875)

Organisme polític consultiu. Creat pel pretendent carlí Carles VII.

Fou constituïda a Sant Joan de les Abadesses l’1 de novembre de 1874 i dissolta quan la Seu d’Urgell fou ocupada per l’exèrcit alfonsí.

La presidí Rafael Tristany, cap de l’exèrcit carlí a Catalunya i, els darrers mesos, Francesc Savalls.

Publicà un “Boletín Oficial del Principado de Cataluña”.

El pretendent carlí intentà de presentar-la com un primer pas cap al restabliment dels furs catalans.

Despujol i Ferrer de Sant Jordi, Josep Maria

2 Respostes

(Barcelona, 1804 – 1868)

Polític carlí. Marquès de Palmerola i comte del Fonollar. Fill de Ramon Despujol i de Vilalba. Fou també conegut amb el nom de Josep Maria d’Amigant (un dels cognoms de la seva mare).

Reconegué el pretendent Carles V com a rei i fou vocal de la Junta Superior de Berga (1837), de la qual se separà (1838), per disconformitat amb els crims del comte d’Espanya.

El succeí en els títols el seu fill Ignasi Maria Despujol i Dusay.

Dalmau i de Baquer, Josep Ignasi

Deixa un comentari

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 28 març 1804 – Barcelona, 13 novembre 1878)

Polític carlí. Doctor en dret, fou vocal de la Junta Superior Governativa del Principat de Catalunya; en fou secretari interí el 1839, en la sessió en que fou destituït i empresonat el comte d’Espanya, raó per la qual Ramon Cabrera l’empresonà, però la guerra acabà abans que fos jutjat.

Fou diputat a les corts el 1869.

Coma, Climent de

Deixa un comentari

(Bagà, Berguedà, 1849 – Trieste ?, Itàlia, 1915)

Polític i militar carlí. Fou ajudant de camp dels generals Francesc Savalls i Joan Castells i secretari del pretendent Carles VII.

És molt interessant la correspondència que, a través de Joan Bardina, mantingué amb Enric Prat de la Riba, on manifestà els seus ideals catalanistes.

El pretendent Carles VII li atorgà, el 1890, el títol de comte de Coma de Prat.

Coll, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – Girona, 1823)

Guerriller (dit Mossèn Anton). Essent estudiant participà en la guerra del Francès, i ja havia estat ordenat diaca quan el 1821 prengué les armes contra el règim constitucional organitzant una partida guerrillera al Montseny.

El 1822 arribà a ocupar Olot juntament amb els homes d’en Misses, però des de la tardor d’aquell mateix any la seva partida, molt afeblida pels atacs de la columna del liberal Francesc Milans del Bosch, deixà pràcticament d’actuar.

Fou nomenat brigadier de l’Exèrcit de la Fe, que entrà a Espanya acompanyant els Cent Mil Fills de Sant Lluís, i morí de resultes d’una ferida rebuda al setge d’Hostalric.

Centelles, Fermí de

Deixa un comentari

(Centelles, Osona, 1817 – Arenys de Mar, Maresme, 1893)

Frare caputxí. Féu la Primera Guerra Carlina amb els insurrectes. Havent emigrat el 1839, prengué l’hàbit a França.

Anà al Brasil el 1854, on fundà el convent caputxí de Sao Paulo. Tornà a Catalunya devers el 1888.

És autor de diversos llibres, com Compendio de filosofia racional (Sao Paulo, 1864), Sermones (Río de Janeiro, 1867) i Historia de la filosofía (Barcelona, 1889).

En atenció als seus mèrits tenia el títol de provincial titular de Catalunya.