(Catalunya, novembre 1836 – juliol 1837)
Organisme de govern i coordinació de les forces carlines de Catalunya.
Fou establerta successivament a Borredà, a Solsona i a Berga, on rebé el nom de Junta de Berga.
(Tarragona, 1827)
Nom popular de la junta creada per Ferran VII de Borbó per jutjar els dirigents de la guerra dels Malcontents.
El nom prové del fet que la integraven, entre diversos nobles, els bisbes de Lleida i Girona i l’arquebisbe de Tarragona, sospitosos de protegir els insurrectes.
Confiant en la gràcia reial, la Junta condemnà a mort alguns capitostos (Albert Olives, Rafí i Vidal, Joaquim Laguàrdia, Miguel Bericart, Magí Pallàs, Bosc i Ballester, Narcís Abrés, Jaume Vives i Josep Robusté), però el monarca sortí cap a València per tal de no indultar-los.
(Berga, Berguedà, juliol 1837 – juliol 1840)
Organisme carlí. Nom que rebé la Junta Superior Governativa de Catalunya en establir-se a Berga. Encunyà moneda a nom de Carles Maria Isidre de Borbó.
Es negà a acceptar el pacte de Vergara (1839) i nomenà capità general de l’exèrcit carlí al Principat el comte d’Espanya, Charles d’Espagnac, a qui la mateixa Junta féu executar per la seva crueltat.
Es dissolgué a l’acabament de la Primera Guerra Carlina.
(Barcelona, 1833 – 1911)
Polític. Fill d’Erasme de Janer i de Gònima.
Fou cap del partit carlí al Principat. Patí algunes persecucions i sacrificà la seva fortuna als seus ideals.
Foren fills seus Maria dels Àngels i Ignasi de Janer i Milà de la Roca.
(Catalunya, 1869 – novembre 1869)
Aixecament. Provocat, després de l’ordre de dissolució de les juntes revolucionàries locals manada per la junta de Madrid, a diversos indrets del Principat pels federals i els carlins que no acceptaren la Constitució del 1869.
Els federals intransigents formaren una junta revolucionària, a Barcelona, dirigida per Baldomer Lostau i Josep Anselm Clavé; a l’Empordà, Pere Caimó i Bascós i Francesc Sunyer i Capdevila organitzaren diverses partides, que, amb uns 2.000 components, es feren forts a la Bisbal (Foc de la Bisbal), fins a llur rendició.
Pel novembre de 1869 els diputats federals tornaren a les corts i foren ben acollits pel general Prim.
(Copons ?, Anoia, vers 1800 – Berga ?, Berguedà, 1839)
“el Llarg de Copons“ Guerriller. Capitost carlí. Participà en l’alçament dels Malcontents (1826-27).
Empresonat, fou enviat pel comte d’Espanya a un presidi de Ceuta. Amnistiat (1832), tornà a Catalunya i participà en la primera guerra carlina.
El 1837 obtingué un triomf important contra els voluntaris liberals de Reus.
(Catalunya, segle XVIII – Sant Quirze de Besora, Osona, 1836)
Militar carlí. Fou baró d’Ortafà i de Sales, senyor de Bellpuig i de Tortellà.
Secretari de guerra de la Regència de la Seu d’Urgell (1820-23) i vocal de la Junta Superior Governativa de Catalunya (1835). Essent mariscal de camp, morí en l’acció de Sant Quirze, abandonat pel general Maroto, que l’havia induït a la lluita.
És autor de Principios generales de geografía, matemáticas y cosmografía (1832).
És ridicularitzat per Josep Robrenyo en la peça bilingüe La fugida de la Regència de la Seu d’Urgell.
(Viena, Àustria, 4 desembre 1909 – Barcelona, 24 desembre 1953)
Pretendent carlí. Fill petit de l’arxiduc Leopold Salvador d’Àustria-Toscana i de Blanca de Borbó.
Després de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona, fins el 1931 en que tornà a Àustria.
Naturalitzat espanyol, el 1945 reivindicà la corona espanyola amb el nom de Carles VIII.
Li foren tolerades activitats polítiques, principalment a Catalunya, organitzades pels seus seguidors.
Fou enterrat al monestir de Poblet.
(Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 1804 – Besançon, França, 1882)
Doctor en dret. Fou catedràtic de llatí, humanitats i dret a la Universitat de Cervera, i secretari d’aquesta universitat del 1832 al 1836, que fou destituït per les seves idees carlines. El 1840 passà a residir a França.
Hi publicà diversos diccionaris de traducció del francès al castellà, El español enseñado por la práctica, un compendi de geografia, etc. Dirigí també l’obra Memoria de los virreyes del Perú.
(Aguilar de Codés, Navarra, 26 juny 1789 – Estella, Navarra, 18 febrer 1839)
Militar. Cap carlí, fou comandant general de Catalunya i Aragó el 1835, any en que dirigí (agost-novembre) l’anomenada expedició de Guergué, per tal d’organitzar militarment les partides catalanes i provocar un aixecament general aprofitant la reacció davant la crema de convents (juliol).
Amb una divisió de 2.500 infants i 100 cavalls, entrà a Catalunya per la Ribagorça i marxà des de la conca de Tremp fins a Guissona. Davant les dificultats, intentà de tornar, però, en no poder travessar el Cinca, s’endinsà de nou a Catalunya per Sant Joan de l’Erm.
Victoriós a Calaf i a Guissona i en una incursió per l’Empordà, fracassà davant Solsona, Olot i Tàrrega.
Fou cap de l’estat major i general en cap de l’exèrcit carlí (1838). Moroto, el seu successor, el féu afusellar perquè havia desarticulat el sector del partit partidari de continuar la guerra.
Dades dels Països Catalans 