(Guimerà, Urgell, 1939 – )
Biblista. Religiós caputxí, estudià teologia a Friburg de Suïssa i es doctorà a Roma el 1972, amb la tesi Los discursos de adiós de Gn 49 a Jn 13-17. Pistas para la historia de un género literario en la antigua literatura judía (1976).
Fou secretari de l’Associació Bíblica de Catalunya des de la seva fundació (1973) i cap del departament de Bíblia i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya.
Ha estudiat els manuscrits hebreus de Girona.
(Centelles, Osona, 1817 – Arenys de Mar, Maresme, 1893)
Frare caputxí. Féu la Primera Guerra Carlina amb els insurrectes. Havent emigrat el 1839, prengué l’hàbit a França.
Anà al Brasil el 1854, on fundà el convent caputxí de Sao Paulo. Tornà a Catalunya devers el 1888.
És autor de diversos llibres, com Compendio de filosofia racional (Sao Paulo, 1864), Sermones (Río de Janeiro, 1867) i Historia de la filosofía (Barcelona, 1889).
En atenció als seus mèrits tenia el títol de provincial titular de Catalunya.
(Castellví de la Marca, Alt Penedès, 23 març 1901 – Barcelona, 22 febrer 1942)
(Josep Canyes i Santacana) Frare caputxí. Dirigí el col·legi de teologia dels pares caputxins de Sarrià (Barcelona).
A la mort del pare Miquel d’Esplugues, el 1934, fou director de la Fundació Bíblica Catalana. Preparà la versió del llibre de Jeremias i d’altres traduccions.
El 1936 anà a les missions de Sinundoy (Colòmbia). Morí poc després d’haver-ne tornat.
(Barcelona, 1799 – Mardin, Mesopotàmia, 1873)
Arquebisbe missioner. Caputxí des del 1820, el 1835 era vicari del convent de Martorell (Baix Llobregat). Exiliat arran de l’exclaustració, residí a Verona.
Fou un dels missioners més destacats de l’orde a la seva època. Fou nomenat arquebisbe titular de Marcianòpolis. L’any 1841 s’embarcà cap a Mesopotàmia en companyia d’altres missioners caputxins, on es lliurà a una actuació missionera intensíssima. El 1863 fou nomenat delegat apostòlic de Mesopotàmia, Kurdistan, Armènia i Persia.
Escriví diverses lletres i relacions, algunes parcialment estampades, com Les hérésies et les missions catholiques en Mésopotamie (1863-65), Lettre… au sujet de la reprise du Synode chaldéen (1866), Origine della missione dei pp. Cappuccini in Mesopotamia.
(Campdevànol, Ripollès, 1745 – Manresa, Bages, 1818)
Frare caputxí. Fou provincial de l’orde (1798-1801).
És autor de la Crónica de la santa provincia de capuchinos de la Madre de Dios de Cataluña, 1578-1633. L’obra fou inclosa en gran part a la Biografía hispano capuchina publicada pel cardenal Vives i Tutó el 1891.
(Cambrils, Baix Camp, 1805 – Ceret, Vallespir, 1877)
Frare caputxí. El 1858 anà a Guatemala per establir-hi un noviciat del seu orde. Hi féu de professor.
Quan els caputxins foren expulsats de Guatemala (1872) passà a ensenyar a Nord-amèrica i a Tolosa de Llenguadoc.
És autor de diversos llibres docents i d’un Cronicón de la misión de los padres capuchinos en Centro-América (1844-1872), que el cardenal Vives i Tutó féu publicar el 1888.
Nom de religió del caputxí i cardenal català Josep de Calassanç Vives i Tutó (1854-1913).
(Artesa de Segre, Noguera, 1863 – Bluefields, Nicaràgua, 1930)
Bisbe missioner caputxí. Exercí l’apostolat a l’Equador, a Colòmbia i a Costa Rica des del 1906.
Nomenat vicari apostòlic de Guam (illes Marianes) i bisbe titular de Mesopotàmia (Creta), el 1913 fou consagrat a Montserrat, pel bisbe Torras i Bages.
En 1914 fou nomenat vicari apostòlic de Bluefields, a Nicaragua.
(Manlleu, Osona, 17 abril 1586 – Girona, 1644)
Religiós caputxí, de nom Jaume Valls. Fou custodi dels convents del Rosselló (1630 i 1641).
Pel maig de 1640 fou ambaixador de la generalitat de Catalunya a Madrid, per a protestar contra els abusos dels allotjaments dels terços reials al Principat.
Després del Corpus de Sang, el comte d’Olivares li prometé un arranjament pacífic. Decidida a Madrid la invasió armada del Principat, Bernadí de Manlleu fou rellevat de les seves funcions.
Exposà les gestions fetes en un opuscle d’autodefensa, i és interessant la seva correspondència amb els diputats de la generalitat durant les negociacions a Madrid.
(Barcelona, 1624 – 1662)
Frare caputxí. Destacà pel seu saber. Introduí a la província catalana de l’orde l’estudi de les doctrines de sant Bonaventura.
És autor d’una Instrucció de predicadors que seria publicada bastants anys després, el 1679, i traduïda al castellà.
El seu cognom era Sembesart, i pertanyia a una família barcelonina força coneguda al seu temps.
Dades dels Països Catalans 