Nom de religió del cardenal caputxí català Josep de Calassanç Vives i Tutó (1854-1913).
Arxiu d'etiquetes: caputxins/nes
Lete i Triay, Manuel de
(Palma de Mallorca, 10 octubre 1889 – Barcelona, 9 juny 1963)
Escriptor caputxí, conegut per Andreu de Palma de Mallorca. Es llicencià en dret a Barcelona, i hi prengué l’hàbit el 1915.
Fou una de les figures intel·lectuals de l’orde, escriví a “Estudis Franciscans”, fundà l’anomenada Escola Lul·liana i s’especialitzà en història local i religiosa.
Entre altres obres, publicà Iconografia Caputxina de Catalunya i Mallorca (1923), Els sistemes i les idees jurídiques de Ramon Llull (1936), Historia de la villa de Sant Feliu de Codines (1946), Las calles antiguas de Tarragona (1956-58) i l’assaig històric Prat de Llobregat (1958).
Josep Maria de Barcelona
Deixa un comentari
(Barcelona, 1644 – Sabadell, Vallès Occidental, 1719)
Predicador i lector de teologia caputxí.
Deixà inèdites nombroses obres en llatí sobre lingüística i temes filosòfics; cal destacar-ne els volums d’In mathematicas i un Lexicon hispano-catalanum ac catalano-hispanum.
Igualada, Agustí d’
(Igualada, Anoia, 1834 – 1897)
Frare caputxí. Prengué l’hàbit el 1863.
Destinat a Guatemala, restà en aquest país fins a l’exclaustració que hi fou decretada el 1872. Visqué aleshores a d’altres estats de l’Amèrica Central.
Hi organitzà diversos establiments de l’orde, la qual el considera un dels seus missioners més abnegats i alhora més efectius dels que ha tingut en terres americanes.
Hilari d’Arenys de Mar *
Veure> Arenys de Mar, Hilari d’ (poeta i divulgador caputxí català, 1889-1976) (Josep Puig i Bosch).
Galdácano i Melià, Josep Maria
(Barcelona, 20 gener 1889 – 20 juny 1953)
Escriptor. A disset anys ingressà als caputxins, on rebé el nom d’Antoni M. de Barcelona. Ordenat sacerdot el 1912, es llicencià en teologia i en sagrada escriptura a Roma i fou professor d’escriptura a Sarrià (1915-27).
Dirigí “Catalunya Franciscana” i col·laborà en la Fundació Bíblica Catalana. Va escriure la biografia del cardenal Vives i Tutó (1916), La vida de Sant Francesc (1927) i L’Església Catòlica i el pancristianisme (1928).
Perseguit durant la guerra civil, publicà diversos llibres sobre la persecució religiosa a la zona republicana.
Franciscàlia
(Barcelona, 1949 – )
Institució cultural cristiana. Creada pels caputxins catalans.
En foren precedents les reunions de literats, poetes i artistes convocades pel pare Basili de Rubí, al convent de Sarrià, l’any 1946.
Fou reglamentada el 1951 pel provincial dels caputxins de Catalunya i les Balears, el pare Pacífic de Vilanova, i, el 1952, el doctor Modrego, llavor bisbe de Barcelona, l’erigí canònicament.
El pare Basili de Rubí, consiliari diocesà i delegat provincial, comptà amb la col·laboració del pare Sever de Montsonís i del pare Jordi Llimona.
Ha organitzat cercles periòdics d’estudis de formació social i cívica i conferències de Critèrion.
Francesc de Barbens
(Barbens, Pla d’Urgell, 20 desembre 1875 – Barcelona, 7 novembre 1920)
(Ramon Gener i Isant) Religiós caputxí (1891) i professor de filosofia i teologia.
Publicà una Introductio pathologica ad studium theologiae moralis pro confessoriis (1917) i unes altres obres sobre temes psicològico-morals, com també diversos articles a “Estudios Franciscanos”.
Figuerola, Ramon de
(Catalunya, 1626 – Trinitat, Amèrica, 1699)
Missioner caputxí. Ingressà a l’orde el 1653.
El 1680 es traslladà a les missions de Cumanà i Veneçuela. Enviat a Santa Fe de Bogotà per resoldre greus diferències entre les autoritats civils i les eclesiàstiques, les seves gestions reeixiren plenament.
Féu un gran viatge d’anada i tornada seguint el curs de l’Orinoco. Tingué un gran prestigi.
Fou assassinat en una revolta dels indis, a l’illa de Trinitat, amb altres dos companys.
Evangelista de Montagut
(Montagut de Fluvià, Garrotxa, 1883 – Barcelona, 1968)
(Esteve Blanch i Busquets) Religiós caputxí (1902). Fou definidor provincial, custodi al capítol general i guardià dels convents de Pompeia, Sarrià i l’Ajuda, en ocasions diverses.
Professor de teologia moral i mentor de l’aristocràcia espiritual i intel·lectual catalana, fou director del tercer orde franciscà i dels portaveus “Catalunya Franciscana” i “Apostolado Franciscano”.
Publicà innombrables articles d’espiritualitat, que compendià en Normes de vida cristiana en el seu Manual devocionari del Terç Orde (1932).
Col·laborà a la revista “Estudis Franciscans” i al periòdic “El Matí”.
