Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Faidella i Colea, Antoni

Deixa un comentari

(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 11 desembre 1891 – Llucmajor, Mallorca, 25 novembre 1970)

Titellaire. Aprengué l’ofici amb Joan Palou, Joan Llenas i Juli Pi i, amb la seva barraca Els Tres Tranquils, es convertí en el paradigma d’empresa familiar de titellaires ambulants.

Dotat d’un potent tòrax, mitjançant la llengüeta feia cantar sarsuela als titelles. Creà la màquina infernal, un enginyós estri escenogràfic que donava gran verisme a les escenes de l’avern.

Després de la guerra civil s’instal·la a Mallorca, on continuà actuant gairebé fins a la mort.

Les seves filles Rosa i Joaquima encara continuaren treballant alguns anys més per l’illa. Joaquima Faidella rebé un homenatge al Segon Festival Internacional de Teatre de Teresetes de Mallorca (maig 2000).

Fàbregues, Jacint

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – 10 abril 1651)

Polític i advocat. Fou fiscal de la Generalitat, de la qual el 1638 era delegat al Consell de Cent, institució a la qual també pertanyia, per tal de tractar de la repressió del contraban.

El 1641 fou un dels delegats dels diputats als consellers per informar sobre l’aliança amb França durant la guerra de Separació. El mateix any anà com a ambaixador de la ciutat a Cadaqués per entrevistar-se amb l’arquebisbe de Bordeus. El Consell l’elegí com a membre, per dos anys, de la junta administrativa del nou batalló.

El 30 de novembre de 1642 fou elegit conseller terç. Ingressà, com a advocat, a la Reial Audiència de Barcelona. Actuava d’enllaç entre els Consell de Cent i el Consell Reial el 1647. Li fou concedida pel virrei l’escrivania d’Ullastret, però aquest càrrec i d’altres serien revocats per pertànyer-ne la provisió al Consell.

El 30 de novembre de 1650 fou elegit conseller en cap. Per trobar-se fora de la capital, no jurà el càrrec l’1 de desembre, com era usual, sinó fins al cap de dos dies.

Morí quan continuava encara el seu mandat.

Fàbregas i Vehil, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 1901 – l’Havana, Cuba, 19 març 1983)

Arquitecte i urbanista. Graduat el 1925, fou membre fundador del GATCPAC. Formà part de la generació d’arquitectes catalans que representaren l’aportació més seriosa del racionalisme internacional al nostre país.

La seva obra més important fou la direcció del projecte de la Ciutat de Repòs i de Vacances (1919-34), situada a les platges de Gavà i Castelldefels, esquema ideal d’urbanisme extensiu i col·lectivitzat.

El 1937 fou arquitecte assessor del departament de construcció del Consell d’Economia de Catalunya.

És autor, amb Joan Grijalbo, de l’obra Municipalització de la propietat urbana (1937).

Acabada la guerra civil espanyola, s’exilià a Santo Domingo i després a Cuba, on ha ocupat càrrecs a la universitat de l’Havana.

Fàbregas i Jacas, Eulàlia

Deixa un comentari

(Barcelona, 1906 – Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 27 desembre 1992)

Escultora. Dedicada especialment al nu femení de tradició mediterranista, és autora de diverses peces per a jardins públics i privats de Barcelona, Esplugues de Llobregat i Calonge de les Gavarres.

Publicà poemes en castellà.

Es casà amb l’actor Ramon de Sentmenat, i fou coneguda amb el nom de casada Eulàlia Fàbregas de Sentmenat.

Fàbregas i Berenguer, Emili

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 novembre 1896 – 16 agost 1979)

Actor i humorista. S’inicià en el teatre en la companyia Maria Guerrero. Posteriorment, en català, fou primer actor de la companyia del Romea de Barcelona.

Després de la guerra civil entrà al quadre escènic de Ràdio Nacional a Barcelona. En aquest mitjà creà el 1947 el famós personatge, dedicat a les campanyes benèfiques, del senyor Dalmau.

Fou germana seva Marta Fàbregas i Berenguer  (Barcelona, 1920 – 3 gener 1960)  Autora de teatre. Els anys 1950 estrenà comèdies en català i castellà com Lección de amor (1954), Un pas en fals (1959, premi Festa) o Sólo tú. Ha editat altres obres com Fill meu (1954).

Fabra i Puig, Ferran

4 Respostes

(Barcelona, 6 març 1866 – 12 juliol 1944)

Enginyer industrial i polític. Fill de Camil Fabra i Fontanills i germà de Romà, fou el segon marquès d’Alella.

Afiliat a la Federació Monàrquica Autonomista, fou elegit diputat provincial (1889) i senador per Barcelona diverses vegades (1907-14). El 1922 accedí a l’alcaldia de Barcelona fins al cop d’estat de Primo de Rivera (1923).

Continuà l’activitat industrial del seu pare i féu donació de l’Observatori Fabra a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona.

Fabra i Fontanills, Camil

8 Respostes

(Barcelona, 9 febrer 1833 – 24 juny 1902)

Industrial i polític. Pertanyé a diverses societats mercantils i industrials.

Afiliat al partit liberal, fou diputat a corts (entre el 1876 i el 1889) i posteriorment senador (1891). Rebé el títol de marquès d’Alella (1889) i fou alcalde de Barcelona (1893), però dimití uns quants mesos després.

Com a soci protector de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, féu una donació per a la construcció (1902) a la muntanya del Tibidabo de l’observatori que duu el seu nom (Observatori Fabra).

És autor d’un Código o deberes de buena sociedad.

Ezpeleta y Galdeano, José de

3 Respostes

(Barcelona, 24 gener 1742 – Pamplona, Navarra, 23 novembre 1823)

Militar. Fou nomenat capità general de Catalunya el 1808.

En arribar-hi les tropes franceses manades per Duhesme, mancat d’instruccions de la cort, no pogué oposar-se a l’entrada dels francesos a Barcelona ni a llur ocupació de la Ciutadella i del castell de Montjuïc.

Romangué, però, en el càrrec fins que, pel setembre de 1808, es negà a sotmetre’s a l’autoritat directa de Duhesme. Fou empresonat per l’abril de 1809 i dut a França. Alliberat en finir la guerra del Francès (1814).

Fou el pare de Joaquín de Ezpeleta y Enrile.

Eura i Martro, Agustí

1 Resposta

(Barcelona, juliol 1684 – Ourense, Galicia, 11 desembre 1763)

Prelat i escriptor. Professà en l’orde dels agustins l’any 1699 i obtingué el títol de mestre en teologia el 1720.

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1732), aquell mateix any fou nomenat bisbe d’Ourense, ciutat on va residir la resta de la seva vida.

Escriví composicions poètiques en castellà i dues obres en llatí, de caràcter polèmic. Figura de l’època de la decadència, com a poeta en català en destaquen les obres religioses Anatomia mental del cos humà i En memòria d’una sepultura, l’extens poema Descripció de la Muntanya e Santuari de Montserrat i, sobretot, un Art de ben morir, que obtingué una gran difusió.

Traduí al català les Lamentacions de Jeremies profeta i una heroida d’Ovidi. Li és atribuït també Lo tractat de la llengua catalana, perdut. La seva obra resta manuscrita, excepte la Descripció…, publicada el 1859.

Estruch i Gibert, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 juliol 1943 – )

Sociòleg. Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l’Església Catòlica en el món d’avui.

Associat a l’Institute for the Study of Economic Culture, ha publicat entre d’altres, Protestants d’Espanya (1969), La innovación religiosa. Ensayo teórico de la sociología de la religión (1972), La secularización en España (1972), amb Jesús Jiménez Blanco, i Plegar de viure. Un estudi sobre el suïcidi (1981), amb Salvador Cardús.

Ha traduït al català diversos clàssics del pensament sociològic.