Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

González i Casanova, Josep Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 2 desembre 1935 – 29 octubre 2021)

Polític, advocat i escriptor. El 1965 ocupà la càtedra de dret polític de Santiago de Compostela, on residí fins que, el 1971, obtingué la càtedra de teoria de l’estat a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona.

És autor de Federalisme i autonomia a Catalunya, estudi juridico-històric sobre el corrent federalista de Catalunya durant el període 1868-1938, i de El cambio inacabable, 1975-1985 (1986).

Col·laborà als diaris “Tele/Exprés”, “Diario de Barcelona”, “La Vanguardia” i “La Voz de Galicia”. En alguns treballs periodístics utilitzà el pseudònim de Martí Rizal.

Fou membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya.

Gonyalons i Iglésias, Àngels

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 novembre 1963 – )

Actriu, cantant i ballarina. De formació autodidacta. El 1988 va aconseguir el seu primer gran èxit protagonitzant la versió musical de Mar i Cel, d’Àngel Guimerà, amb la companyia Dagoll Dagom.

Després s’ha especialitzat en la comèdia musical i ha format companyia pròpia. Un dels seus espectacles ha estat Germans de sang (1995).

Ha protagonitzat també, per a la Televisió de Catalunya, la sèrie Xènia (1993).

Gomis i Sanahuja, Llorenç

3 Respostes

(Barcelona, 4 març 1924 – 31 desembre 2005)

Escriptor i periodista. Germà de Joan i de Joaquim. Llicenciat en dret i en ciències de la informació, fou director fundador d’“El Ciervo” i membre del consell directiu de “La Vanguardia”.

Els seus assaigs d’inspiració cristiana oberta ja d’abans del concili (La ciudad a medio hacer, 1956, i Sermón del laico, 1959) tenen també un to planer, narratiu, com la seva poesia, de vegades irònica, compilada tota a Poesía (1984).

Ha publicat la seva tesi doctoral El medio media (función política de la prensa) (1974) i l’assaig Teoría del periodismo, cómo se forma el presente (1997).

Gomis i Sanahuja, Joaquim

5 Respostes

(Barcelona, 20 abril 1931 – Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 21 desembre 2013)

Escriptor i eclesiàstic. Germà de Llorenç i de Joan. Es llicencià en teologia a Roma. Fou un dels promotors del Centre de Pastoral Litúrgica.

Assagista incisiu i de vegades paradoxal, ha publicat El sentit del Concili (1962), Cartes a set joves (1964), molt reeditat, ¿Qué pasa en la Iglesia? (1970) i, en col·laboració, Sobre Déu, Crist i altres coses (1973) i Lluita-Festa (Quarema-Pasqua) (1974).

Gomila i Llupià, Sebastià

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 desembre 1861 – 1934)

Escriptor i periodista. De formació autodidàctica.

Fou director de l’editorial Seguí i d’“El Liberal”, de Barcelona, i fundador d'”El Ibérico”, “Las Carolinas” i “Barcelona Alegre”.

Escriptor prolífic en castellà: Anarquías (1896), La huelga (1901), El escándalo europeo (1915) i Los herederos de la gran tragedia (1917).

En català publicà les obres teatrals Càstig de Déu (1879) i Els vençuts (1903).

Gomila i Aymerich, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1899 – 1978)

Compositor. Fundà l’acadèmia de música Mozart, de Martorell.

Autor de lieder, sonates per a piano i violí i de música teatral, com Rosaura la gitana, amb text de Marcial Martínez (1946).

Gómez i Toldrà, Josefina

Deixa un comentari

(Barcelona, 1939 – Granollers, Vallès Oriental, 6 setembre 2020)

Pianista. Estudià a Barcelona, Madrid, Bolzano, Arezzo, Viena i Roma.

En aquesta darrera ciutat fou auxiliar del mestre Carlo Zecchi a l’Acadèmia de Santa Cecília.

Ha actuat repetidament a diversos països d’Europa i de l’Amèrica Central.

Gómez i Polo, Simó

4 Respostes

(Barcelona, 3 març 1845 – 5 febrer 1880)

Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja i freqüentà el taller del gravador Eusebi Planas.

El 1863 se n’anà a París, on féu la coneixença de Thomas Couture, que li aconsellà que es dediqués de ple a la pintura. Tornà a Barcelona i viatjà sovint a Madrid, on estudià i copià els grans mestres del Museo del Prado.

Al seu taller de Barcelona féu obres d’encàrrec: temes religiosos (Sant Sebastià, Ntra. Sra. de la Salette), retrats (F. Vidal i Jevelli, ebenista) i quadres de gènere (Els borratxos, Jugadors de daus, L’hereuet, Les cartes). Féu, també, pintures murals a les esglésies del Pi i de Sant Agustí.

El seu estil, encara que molt personal i representatiu del realisme català, acusa la influència dels grans mestres espanyols, francesos i flamencs. Són ben coneguts els seus dibuixos a la mina de plom.

Rebé una proposició d’Alfons XII de Borbó per ésser pintor de cambra (1877).

El seu germà fou Enric Gómez i Polo  (Barcelona, 1841 – 1911)  Gravador. Destacà en els treballs al boix. Fou un dels litògrafs més remarcables del seu temps.

Gómez i Pin, Víctor

Deixa un comentari

(Barcelona, 1944 – )

Filòsof. Ha estat professor a les universitats de Dijon, de París, del País Basc i a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Entre les seves obres més representatives cal citar El drama de la ciudad Ideal (1974), Ordre et substance: l’enjeu de la Quete aristotélicienne (1976), Límites de la conciencia y del matema (1983), Filosofía, el saber del esclavo (XVII Premi Anagrama de Ensayo, 1989), La Dignidad, lamento de la razón repudiada (1995) i Descartes, la exigencia filosófica (1996).

El punt de partida del seu treball és la història de la filosofia i especialment Aristòtil i Plató, els primers autors que estudià a fons.

Als darrers temps, els seus treballs s’han orientat envers la filosofia de la matemàtica.

Gómez i Muntané, Maria Carme

Deixa un comentari

(Barcelona, 20 juliol 1949 – )

Musicòloga. Formada amb Josep M. Llorens, s’ha especialitzat en el domini de la polifonia medieval catalana.

El 1977 obtingué el Premio Nacional de Musicología per la seva tesi doctoral, La música en la Casa Real catalano-aragonesa, 1336-1442, publicada el 1979.

El seu treball L’Ars Antiqua a Catalunya meresqué el Premi Higini Anglès de la Societat Catalana de Musicologia, l’any 1978. Ha publicat també La música medieval (1980).