(Barcelona, 12 abril 1942 – )
Regatista. Pertanyent al Club Nàutic de Vilanova i la Geltrú.
Ha participat a les més importants regates de llarga navegació en solitari i amb tripulació, a bord del Costa del Sol, Ilusión i H2O amb participació destacada a les regates de l’Aurora, la Twotransat, la Parmelia, la Mare-Nostrum (en solitari), la Mil a dos, la Giraglia.
Juntament amb altres, ha creat un sindicat per projectar i construir un vaixell català que participi en la regata de la volta al món.
(Barcelona, 8 maig 1866 – febrer 1938)
Enginyer de camins, dibuixant i col·leccionista. Inicià els estudis a Madrid i els acabà a París. Personatge polifacètic, fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, i col·laborà molt activament en la restauració del monestir de Ripoll.
Preocupat pel desenvolupament agrícola, es traslladà a Andalusia per tal d’implantar-hi el sistema català d’emfiteusi, però fracassà. Posteriorment viatjà per Amèrica i Síria, interessat per l’arqueologia, escriví El Islam i Cartago-Hispania, encara inèdits, i col·laborà a diverses publicacions. També escriví una obra sobre l’Alhambra de Granada (1929).
Col·leccionista d’art, el 1904, la Junta de Museus de Barcelona li comprà una col·lecció de teixits coptes (Museu Tèxtil).
Obra d’ell és la creació, el 1915, del repertori iconogràfic d’Espanya de la Biblioteca de Catalunya.
Joan Rubió i Bellver li construí el 1901 la seva casa (el Xalet o casa Golferichs).
(Barcelona, 1897 – 1980)
Pintor, esmaltador de vidre i ceramista. Format a l’Escola de Belles Arts i de Bells Oficis, on fou deixeble de Francesc d’A. Galí i de Pau Gargallo.
Exposà individualment per primera vegada a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1922. El 1926 ja guanyà una medalla d’Or a l’Exposició Nacional per les obres de vidre esmaltat que hi presentà.
Amb Llorenç Artigas féu ceràmica a París (1930) i exposà al Salon des Indépendents.
De tornada a Barcelona (1940), conreà principalment la pintura, sense, però, abandonar l’esmalt. Obtingué un gran èxit a l’exposició que féu a Londres el 1929.
(Barcelona, 6 abril 1899 – 22 desembre 1987)
Empresari periodístic. Fill de Ramon Godó i Lallana.
Amplià i consolidà els seus interessos en empreses periodístiques. Presidí el grup TISA, propietari de “La Vanguardia”, a més d’altres diaris i revistes, emissores de ràdio i televisió i altres empreses.
Fou el pare de Xavier de Godó i Muntanyola (Barcelona, 13 desembre 1941 – ) Industrial. Heretà del seu pare i mantingué activa la participació en empreses periodístiques.
(Barcelona, 21 març 1921 – 28 novembre 1990)
Pilot automobilista i col·leccionista d’art. Entre els anys 1954 i 1959 prengué part en competicions de les categories turisme, gran turisme i fórmula 1.
Afeccionat a l’art, va reunir una important col·lecció a l’edifici del segle XVI anomenat el Conventet (Pedralbes), en part descrita i catalogada per Lluís Monreal i Agustí (1971-72) i parcialment adquirida per la Generalitat el 1994 (Fundació Francesc Gòdia).
(Barcelona, 13 desembre 1898 – 19 agost 1944)
Compositor i director d’orquestra.
Fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, director d’orquestra de diversos teatres de Barcelona.
Autor de comèdies musicals, com L’Hereu Riera i La Gloriosa (1934), entre d’altres.
(Barcelona, 1 agost 1859 – 4 octubre 1934)
Compositor i organista. Exercí la crítica a “Las Noticias” i publicà el mètode El órgano moderno.
Mestre de capella de la Concepció, a Barcelona, és autor d’una àmplia producció, especialment de caràcter religiós.
(Barcelona, 1691 – 1762)
Fabricant d’indianes. Comerciant matriculat i ciutadà honrat (1748), fou introductor del cotó americà (1752). A la fàbrica, el 1745 treballaven 452 obrers.
El 1755 gestionà amb èxit, amb el seu sogre Ramon Picó i amb Bernat Marín, l’establiment d’una companyia de comerç amb Amèrica, de la qual fou un dels primers directors.
El seu fill fou Josep Glòria i Picó (Barcelona, 1723 – 1772) Ciutadà honrat. Fou també comerciant i un dels fundadors de la Companyia de Filats de Cotó de Barcelona.
(Barcelona, 30 novembre 1867 – 19 desembre 1946)
Erudit. Començà diverses carreres i féu d’escultor.
Sota la tutela del professor Clemente Cortejón, s’especialitzà en bibliografia cervantina i féu el catàleg de les obres de Cervantes de la Biblioteca de Catalunya.
Publicà l’extraordinària i extensa Bibliografia Catalana-Premsa (1931-37).
President de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, publicà treballs erudits sobre Tirant lo Blanc, l’argot de Barcelona, els pseudònims catalans, etc.
(Barcelona, 1900 – les Escaldes, Andorra, 1960)
Escriptor. Fou amic d’Ignasi Iglésias, el qual l’introduí en l’ambient teatral, on estrenà algunes obres.
Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. És autor dels reculls poètics De les valls als cims i L’estel lluminós.
