Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Just i Riba, Cassià

2 Respostes

(Barcelona, 22 agost 1926 – Montserrat, Bages, 12 març 2008)

Monjo benedictí i abat titular de Montserrat (1967-89), més conegut per Cassià Maria Just.

Escolà a Montserrat (1939) i monjo (1947), fou ordenat prevere (1950). Estudià música a Roma amb Higini Anglès, Vignanelli i Carducci. De retorn, fou prefecte de l’escolania i sotsdirector de la capella de música.

En l’orde monàstic, ha estat mestre de novicis (1957), prior amb l’abat Gabriel Brasó (1964) i abat coadjutor de dom Aureli M. Escarré (desembre 1966).

El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Junyer i Pascual-Fibla, Joan

2 Respostes

(Barcelona, 12 gener 1904 – 8 febrer 1994)

Pintor. Inicialment dedicat al paisatge, exposa a Pittsburgh (1929), on obtingué un Premi Carnegie que li permeté d’establir-se als EUA (1936), on s’especialitzà en decoracions de ballet (Ballets Russes de Montecarlo, Ballet Society de Nova York, etc).

Aplicà (1949) a les teles que pintava el nom de relleu-pintura. La seva obra, d’un cert estil arcaïtzant, destaca pel dibuix acurat i per l’importància de l’efecte lumínic.

Junyent i Sans, Sebastià

2 Respostes

(Barcelona, 27 setembre 1865 – 1908)

Pintor i crític d’art. Germà d’Oleguer. Format a l’Escola de Llotja, anà becat a París.

Exposà repetidament a Barcelona i París. Assajà diversos estils.

Com a crític col·laborà a “La Renaixença” i, especialment, a “Joventut”.

Fou el pare del pintor i escriptor Albert Junyent i Quinquer.

Junyent i Sans, Oleguer

7 Respostes

(Barcelona, 29 gener 1876 – 7 març 1956)

Pintor i escenògraf. Germà de Sebastià, es formà a l’Escola de Llotja i a quinze anys entrà a treballar al Teatre del Liceu.

Fou un dels més acreditats escenògrafs de l’escena catalana, especialment per les escenografies d’òperes wagnerianes, també organitzà festes populars.

El 1910, de les seves experiències, publicà Roda el món i torna al Born.

Junyent i Quinquer, Albert

1 Resposta

(Barcelona, 1903 – París, França, 1976)

Pintor i escriptor. Fill del pintor Sebastià Junyent i Sans i deixeble del seu oncle Oleguer.

Conreà preferentment el paisatge, sobretot vistes de suburbis. També es dedicà a la pintura decorativa (col·laborà en l’Exposició del 1929).

Exiliat a Veneçuela el 1939, s’instal·là després a París (1955). Féu exposicions individuals a Barcelona, París i diverses ciutats sud-americanes.

Com a escriptor col·laborà en diversos periòdics estrangers i publicà algunes obres, com Mallorca (1927) i Van Gogh (1963).

Junyent i de Vergós, Francesc de

Deixa un comentari

(Barcelona, vers 1662 – 1735)

Polític. Marquès de Castellmeià i baró de Montclar.

L’any 1696 exercí el càrrec d’oïdor militar de la Generalitat i va ésser un dels fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats (1700).

Va prendre part en la guerra de Successió i fou un dels aristòcrates catalans que es mantingueren invariablement partidaris de la causa borbònica. S’incorporà a l’exèrcit i entrà a Barcelona amb les tropes vencedores de Felip V de Borbó l’11 de setembre de 1714.

El duc de Berwick el nomenà administrador de la Junta Provisional de Govern de Barcelona (1714-18), càrrec que va exercir fins a la constitució de l’ajuntament borbònic, del qual fou nomenat regidor (1718).

Juncadella i Martí, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1921 – 8 febrer 2017)

Militant catòlic. Fou un dels membres fundacionals de la Joventut Obrera Catòlica a Catalunya i promotor d’Acció Catòlica Obrera a Barcelona.

Fou també un dels creadors d’Editorial Nova Terra i ha publicat Reflexions sobre la cultura (1961) i Espiritualidad de la pobreza (1965).

Juncadella i Burés, Josep Maria

1 Resposta

(Barcelona, 1908 – 30 octubre 1993)

Enginyer elèctric. Fill de Josep Maria Juncadella i Robert i d’Àngela Burés i Regordosa.

Fou administrador únic d’Indústries Burés SA, president d’Editorial Labor SA, de La Catalana, Companyia d’Assegurances i del consell regional del Banco Central a Catalunya.

Es casà amb l’escriptora Mercè Salisachs.

Juncadella i Ballbé, Domènec

Deixa un comentari

(Barcelona, 1900 – 15 octubre 1985)

Escriptor. Fou crític teatral a “La Veu de Catalunya” i col·laborador a la premsa comarcal.

Poeta de línia floralesca, publicà Poesies (1919), Els camins de sang i de dolor (1923), Les albes de l’amor (1927) i Llibret de felicitacions (1927), a més d’algunes novel·les roses, en català (Quan l’amor neix, El giravolt del cor i Un altre horitzó) i en castellà.

Jubany i Carreres, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1787 – 11 juny 1852)

Pintor. Format a l’Escola de Llotja. Durant la presa de Tarragona pels francesos (1811) fou fet presoner i deportat a França, on s’establí fins al 1851, després tornà definitivament a Barcelona.

Conreà, especialment, el gènere del retrat, de la natura morta (flors) i del paisatge.

Foren germans seus:

Llorenç Jubany i Carreres  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Gravador de medalles.

Miquel Jubany i Carreres  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Gravador de medalles.