(Gràcia, Barcelona, 26 juliol 1883 – Madrid, 30 març 1953)
Químic. Germà de Joan. Estudià farmàcia a Barcelona i amplià els estudis a Alemanya (1908-10).
Professor de la Universidad de Madrid (1915-17) i de la de Ginebra, on va doctorar-se en ciències físiques (1916).
El 1920 va doctorar-se en ciències químiques a Madrid, i el 1931 hi esdevingué cap de secció de l’Institut Nacional de Física i Química.
Participà en la comissió internacional per a l’estudi dels pesos atòmics.
(Barcelona, 1916 – segle XX)
Pintor. Fou pensionat per l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Ha exposat a Barcelona, Madrid i Dinamarca.
Li han estat concedits premis d’importància.
(Barcelona, 1887 – 21 febrer 1983)
Escriptor i advocat. Fill de Joan Molas i Casas.
Escriví Sonates (1916), Llum, amor, pensament (1920), Estrelles errants i Simfonies, i l’assaig jurídic: La propiedad intelectual (1962).
Es desconeixen les circumstàncies de la seva mort.
(Barcelona, 1942 – )
Historiador. Catedràtic d’història moderna de la Universitat de Barcelona.
S’especialitzà en la història mercantil de la Catalunya del segle XVIII: Los gremios barceloneses del siglo XVIII (1970), Economia i societat en el siglo XVIII (1975), Comerç i estructura social a Catalunya i València els segles XVII i XVIII (1977), La burgesía mercantil en la España del antiguo régimen (1985) i Família i política al segle XVI català (1990).
(Barcelona, 9 març 1899 – 21 març 1969)
Músic. Deixeble de Moret i d’Enric Morera a Barcelona i de Paul Dukas a París. Fundà l’Associació Catalana d’Artistes.
Escriví un Scherzo simfònic, obres de cambra, corals, sardanes, peces per a piano, cançons i música per a obres escèniques. Té sardanes molt notables, com ara Els pins de Vallvidrera i La vall de Sant Daniel (1968).
Fou el pare dels historiadors Joaquim i Isidre Molas i Batllori.
(Barcelona, 17 desembre 1854 – 28 juliol 1904)
Escriptor. Col·laborador del “Diari Català” i de “Lo Nunci”.
Escriví una vintena d’obres de teatre de molt èxit, entre les quals Endavant les atxes! (1877), De Nadal a Sant Esteve (1878), Ral per duro (1880), Lo cant de la Marsellesa, Les devanadores (1881), La nit de nuvis (1882), L’hortolana del Born (1883) i Quatre casats i un viudo (1885).
Publicà també algunes paròdies de Serafí Pitarra: Cèrcol de bóta (1881), Lo bando de l’alcaldia (1882) i Baralla de pescateres (1887).
Fou el pare de l’escriptor i advocat Joan Molas i Valverde.
(Barcelona, 1759 – 14 febrer 1805)
Metge. Doctor en medicina, fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Fundà els primers periòdics de tema mèdic dels Països Catalans: “Semestre Médico-clínico” (1803) i “Correspondencia Literario-médica…” (1804, trimestral); n’aparegueren dos volums de cadascun.
També publicà Noticias de los daños que causan al cuerpo humano las preparaciones de plomo… (1791), Memoria sobre la utilidad de los vegetales en la curación de enfermedades venéreas (1791), etc.
Féu estudis sobre l’ús de substàncies verinoses en medicina i traduí obres de V.L. Brera, M.A. Weikard, C. Strambio i altres.
(Barcelona, 15 juliol 1909 – 20 novembre 2006)
Arquitecte i urbanista. Obtingué el seu títol el 1942. Les seves obres es mouen entre l’academicisme i l’arquitectura moderna.
És autor de nombrosos edificis remarcables als barris residencials de Barcelona, moltes cases d’estiu, l’hotel Rei Jaume de Castelldefels i, juntament amb Josep Soteras, del projecte del Camp Nou del F. C. Barcelona.
Rebé el premi FAD Opera Omnia el 1964.
(Barcelona, 1908 – 1982)
Polític i advocat. Afiliat a les joventuts de la Lliga Regionalista, passà a Acció Popular Catalana (1934), de la qual fou secretari general.
Durant la guerra civil fou condemnat per un tribunal popular i empresonat dos anys.
Especialista en propietat intel·lectual, publicà El copyright norteamericano (1946), El contrato de edición en la Ley del Libro (1975) i Reciprocidad española en el derecho internacional de autor (1975).
A la postguerra hom el considerà el representant personal de Gil Robles a Barcelona, i el 1976 fou el promotor del partit Democràcia Social Cristiana de Catalunya.
(Barcelona, 31 desembre 1882 – 15 març 1916)
Polític republicà. Del Partit Republicà Federal, fou vice-president de l’Associació Escolar Republicana (1901).
De la Unió Republicana el 1903, es mostrà contrari a Lerroux i unit al moviment de Solidaritat Catalana, fou elegit diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat el 1907 (i també el 1910 i el 1914).
De l’UFNR a partir del 1910, després passà al Partit Reformista (1912) i fou director de “La Publicidad”.
Dades dels Països Catalans 