Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Aimerich i Cruïlles, Bernat

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Col·laborà molt amb Narcís Feliu de la Penya als seus esforços per afavorir la millora de la producció de la indústria tèxtil catalana.

En 1670 era diputat militar de la Generalitat. El 1701 fou agregat a la junta especial encarregada de vigilar la recta aplicació dels privilegis del Principat.

El mateix any, durant les Corts de Barcelona presidides per Felip V de Borbó, actuà d’intermediari del virrei prop dels parlamentaris que havien formulat un dissentiment públic, i bloquejaven així la marxa normal de les sessions.

El 1702, a la darreria de les mateixes Corts, rebé el títol de marquès.

Agut i Rico, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 novembre 1934 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 6 novembre 2011)

Editor i escriptor. Procedent d’una família de comerciants, la seva escolarització, en l’ambient de la immediata postguerra, fou molt irregular, raó per la qual la seva formació fou autodidàctica.

S’incorporà al món del treball a catorze anys, visqué a París entre el 1959 i el 1961, i exercí oficis diferents al llarg de la seva vida, entre els quals el d’editor durant trenta-cinc anys a les editorials Bruguera, Edhasa, Barcanova i Thassàlia.

El 1995 inicià una nova etapa com a escriptor que, en només deu anys, el dugué a publicar diverses novel·les: Rescatats de l’ombra (1999), La mirada del cec (2000, El mestre de Taüll (2001), La Via Làctia (2001), Gombó i mister Belvedere (2001), L’arbre de la memòria (2002), Pastís de noces (2003, premi Carlemany), Coses de família (2004), Rosa de foc (2005), Paradís (2006) i Wagons-lits (2007) i reculls de contes: El dia que es va cremar el Liceu (1995) i Matadors & cia (2003).

Fou també crític literari al diari “Avui”.

Agustí i Mascaró, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1748 – Veracruz, Mèxic, 1812)

Enginyer i militar. Graduat d’alferes d’enginyers a Barcelona (1769), intervingué en la fortificació del castell de Sant Ferran de Figueres, i posteriorment dirigí l’Acadèmia Militar de Matemàtiques d’Orà (1771).

Ja tinent, embarcà cap a Amèrica (1778). Projectà el poblat d’Arizpe (a l’actual Sonora), a Ciutat de Mèxic construí el castell de Chapultepec (1785-87) sobre una antiga fortificació asteca i tolteca.

També treballà a la fortalesa i el port d’Acapulco i projectà l’ampliació urbanística de Veracruz, regió on ocupà diversos càrrecs militars.

Agustí i Grande, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1753 – Utrera, Sevilla, Andalusia, 1801)

Pintor. Estigué pensionat a Roma. Fou nomenat director supernumerari de l’escola de Llotja de Barcelona (1799), però no arribà a ocupar el càrrec.

La seva pintura és influïda per Mengs. Té obres a l’Academia de San Fernando de Madrid i a l’església de Cabezas de San Juan, Sevilla.

Agulló i Pinós, Josep

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII – Ceuta, 1704)

Cavaller i militar. Fou un dels homes més destacats a les guerres contra França. El 1674, a la mort del marquès d’Aitona, ja fou elegit per la Generalitat com a mestre de camp de la guarnició de Girona.

El 1684 era sargent major de batalla i comandava un cos important a la Cerdanya, que es mostrà molt combatiu. El dugué a marxes forçades a Girona, poc abans que l’exèrcit francès tanqués el cercle sobre la ciutat, i d’aquesta manera el setge fou rebutjat. Després operà als sectors de Roses i de Cadaqués.

El 1689 tornava a ser a la Cerdanya, on ocupà Camprodon. Uns mesos després ajudà a mantenir l’ordre durant els incidents que es produïren a Barcelona.

El 1691 fou l’encarregat de guarnir la plaça de la Seu d’Urgell davant l’entrada de 10.000 francesos per Andorra, però després de vuit dies de lluita ben desigual, hagué de capitular. Un cop recuperada la llibertat ascendí en poc temps al grau de general d’artilleria.

El 1697 organitzà guerrilles prop de Barcelona per dificultar l’aproximació de les tropes del mariscal Vendôme. Tornat a la ciutat, destacà durant el setge. Després de la capitulació, combaté al pla de Bages.

Com a membre del Braç Militar tingué un paper destacat a les Corts de l’any 1700. El 1701 fou ambaixador de Barcelona a Madrid, per a entrevistar-se amb el rei Felip V de Borbó, arribat de poc. El monarca ordenà la seva detenció a Saragossa, durant uns dies.

El 1702 fou nomenat governador de la plaça de Ceuta, on no trigà a obtenir-hi un bon triomf militar que n’alleugerí el bloqueig.

Aguiló i Miró, Àngel

2 Respostes

(Barcelona, 1874 – 1947)

Erudit, arxiver i bibliotecari. Bibliotecari de la Biblioteca Universitària de Barcelona.

S’encarregà de l’edició pòstuma d’algunes obres del seu pare, Marià Aguiló i Fuster, com Lo llibre de la Mort (1899), Lo llibre de l’Amor (1901), etc.

Deixà alguns treballs d’investigació i d’erudició.

Aguilera i Herrera, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 març 1962 – )

Tennista. El 1984 arribà a la setena posició del rànking mundial.

Altres victòries han estat el torneig d’Aix-en-Provence (1984), l’open d’Hamburg (1984 i 1990), el Torneig de Bari (1989) i l’open de Niça (1990) i fou finalista en 4 torneigs individuals.

Es va retirar el 16 de setembre de 1991.

Aguilar-Amat i Banús, Joan Baptista d’

2 Respostes

(Barcelona, 19 juliol 1882 – 1936)

Zoòleg. Fou conservador de malacologia del Museu de Biologia de Barcelona (1929-36).

Estudià els mol·luscs dels Països Catalans, com també els d’alguns territoris d’Àfrica i del sud d’Àsia. Col·laborà amb Artur Bofill i Poch i Frederik Haas en els estudis sobre malacologia catalana.

També és notable el seu treball en el camp de la mastologia. Establí un catàleg dels mamífers trobats i citats a Catalunya fins el 1931.

De fortes conviccions religioses, fou pres el 17 de setembre de 1936 i assassinat al cap d’uns mesos.

Aguilar i Sanchis, Sergi

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 abril 1946 – )

Escultor. Es formà a l’Escola Massana i al Conservatori de les Arts del Llibre. Es dedicà per un temps al disseny de joies (1968-73) i féu també gravats i dibuixos.

Vers l’any 1972 es dedicà a l’escultura, on aplicà conceptes semblants als que aplicava a les joies. Realitzà peces de petit format, la majoria en marbre negre. Posteriorment treballà el ferro i s’interessà per la intersecció de plans.

Des del 1977 fou professor de l’escola Eina. Fou seleccionat amb altres artistes de l’estat espanyol per exposar al museu Guggenheim de Nova York (1979). Ha presentat la seva obra en diversos espais.

Cal destacar l’exposició retrospectiva Sergi Aguilar. Zul, que mostrava papers i cartrons des del 1974 fins al 1994 primer a la sala Rekalde de Bilbao (1994) i després a la Fundació Gulbenkian de Lisboa (1995).

L’any 1998 presentà l’exposició Pas d’ombra a les sales d’exposicions de Can Palauet de Mataró.

Fou president de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya des del 1995.

Aguilar i Moré, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 desembre 1924 – 23 setembre 2015)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i a l’estudi d’Oleguer Junyent (1945-58).

El seu estil es decantà vers un expressionisme decorativista de colors brillants. Ha fet nombrosos apunts d’escenes de ballet i de ball espanyol a l’oli, a l’aiguada, el llapis i la ploma.

Exposa sovint a Espanya i a les principals ciutats del món. Ha rebut el primer premi de pintura dels II Jocs Mediterranis (1955) i el premi nacional de Belles Arts (Barcelona, 1960) entre altres.