Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Albanell i Girón de Rebolledo, Galceran

Deixa un comentari

(Barcelona, 1561 – Madrid, 10 maig 1626)

Mestre del futur Felip IV de Catalunya. Fou un dels pocs de l’estament militar català de l’època que posseïa una formació humanística i un coneixement de llengües orientals.

Arran del seu nomenament com a tutor del príncep Felip (1612) abandonà Barcelona per la cort. Figurà des d’aleshores entre els personatges influents als quals els consellers barcelonins recorrien per tal d’obtenir ajuda.

Ordenat sacerdot, rebé l’abadia d’Alcalá la Real i l’administració de l’arquebisbat de Granada.

Deixà inèdits entre altres treballs un Compendio de la Historia General de España, unes instruccions sobre el govern dirigides al comte-duc d’Olivares i un Parecer sobre la residencia de obispos.

Albajes i Garcia, Fèlix

Deixa un comentari

(Barcelona, 1911 – Cabrera de Mar, Maresme, 15 juliol 1996)

Pintor i escultor. Format inicialment sota la direcció dels pintors Joaquim Mir i Francesc Domingo, rebé, però, el veritable mestratge plàstic de l’escultor Manolo Hugué, amb qui va conviure durant setze anys a Caldes de Montbui.

La seva obra presenta, ultra la lluminositat de Mir, la ferma estructura interna de Manolo Hugué.

Fou un dels fundadors del Cercle Maillol (1945).

Alba, Maria

1 Resposta

(Barcelona, 19 març 1910 – San Diego, EUA, 26 octubre 1999)

(Maria Pilar Casajuana i Martínez)  Actriu. Entre el 1927 i el 1946 treballà a Hollywood, com a protagonista de les versions castellanes de films nord-americans.

Durant tota la seva carrera va aparèixer en 25 llarg-metratges, sobretot en papers secundaris. Potser el seu treball més notable és al film Mr. Robinson Crusoe, al costat de Douglas Fairbanks.

Alarma i Tastàs, Salvador

4 Respostes

(Barcelona, 18 novembre 1870 – 26 març 1941)

Decorador i escenògraf. Col·laborà amb Miquel Moragas.

Féu els decorats per a diverses obres de Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias i Adrià Gual, i per a les òperes (especialment wagnerianes) representades al Liceu de Barcelona.

Es dedicà també a la decoració de locals i interiors (cafè La Luna, Teatre Poliorama, sala de ball La Paloma, etc.).

Alabern i Moles, Pau

5 Respostes

(Barcelona, 1804 – 1860)

Gravador. Germà de Ramon i pare de Camil Alabern i Casas, fou un dels gravadors més coneguts i apreciats de la seva època.

Il·lustrà la majoria de les obres publicades a Catalunya del 1823 al 1850.

Alabern i Moles, Ramon

5 Respostes

(Barcelona, 18 desembre 1811 – Madrid, 1888)

Gravador i fotògraf. Germà de Pau i oncle de Camil Alabern i Casas.

Va dur de París un daguerreotip, amb el qual va fer la primera fotografia a la Península als Pòrtics d’en Xifré, de Barcelona (10 novembre 1839). La màquina se la va quedar l’Acadèmia de Ciències i Arts per tal d’ensenyar-ne l’ús.

Autor de gravats per a l’obra España de Pi i Margall, i de mapes de l’Atlas de Delamare.

Alabern i Casas, Camil

3 Respostes

(Barcelona, 1825 – Madrid, 14 setembre 1876)

Gravador. Fou deixeble del seu pare, Pau Alabert i Moles i nebot de Ramon. Intervingué en la il·lustració de l’Atlas Geográfico de España i realitzà una gran quantitat de làmines per a llibres de versos. Marxà a l’estranger per tal de perfeccionar-se en l’ofici.

Treballà en un mètode que impedís la falsificació de bitllets de banc i de documents de crèdit. Contribuí notablement a la revaloració del gravat a Catalunya.

A Madrid, ocupà el càrrec de primer gravador a la Fábrica del Sello.

Alabau i Gorri, Balbina

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – 24 febrer 1905)

Cantatriu. Deixebla de Marià Obiols.

Es presentà al públic en 1842. Excel·lí cantant les millors òperes italianes de l’època.

Després de la seva carrera, visqué malalta i d’almoina fins a la mort.

Alà i Ratera, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, segle XVIII – 1831)

Matemàtic. Primer director de l’Escola de Càlcul Teòrico-pràctic establerta per la Junta de Comerç barcelonina el 1815.

És autor d’una memòria sobre geometria i d’altres treballs, i anà a Madrid a estudiar el nou sistema de comptabilitat per partida doble per aplicar-lo a Barcelona.

Ainaud i Sánchez, Manuel

9 Respostes

(Barcelona, 17 abril 1885 – 28 desembre 1932)

Artista i pedagog. Germà d’Enric i de Josep. Es distingí pels dibuixos al carbó que reprodueixen escenes urbanes i populars (alguns es conserven al Museu d’Art Modern de Barcelona).

Com a pedagog, fou president de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, assessor tècnic de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i membre del Consell de Cultura i de la Comissió de la Llengua de la Generalitat.

Donà un gran impuls a la nova organització escolar de la ciutat; creà nombrosos grups escolars de prestigi internacional (escoles del Bosc, del Guinardó, del Mar, Nou Col·legi Mont d’Or, etc) i vetllà per la formació dels mestres.

Fou el pare de Joan i de Josep Maria Ainaud i de Lasarte.