Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Bagaria i Bou, Lluís

3 Respostes

(Barcelona, 29 agost 1882 – l’Havana, Cuba, 26 juny 1940)

Caricaturista. Les seves intencionades caricatures polítiques aparegueren en nombroses publicacions barcelonines, madrilenyes, franceses i alemanyes. Cultivà la sàtira mordaç, de contingut social i polític.

El 1907 va fer una exposició de caricatures a Terrassa que va causar un gran impacte.

Després va treballar uns anys a Mèxic, Nova York i Cuba (1907-11).

Fou el pare de Jaume Bagaria  (Catalunya, segle XX – estiu 1937)  Dibuixant. Morí molt jove, en acció de guerra al front d’Aragó.

Badosa i Pedro, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 març 1927 – 31 maig 2021)

Poeta i periodista en castellà.

Ha publicat assaigs: Razones para el lector i reculls poètics: Más allá del viento (1956), Baladas para la paz (1963), etc.

Són notables les seves traduccions al castellà de l’antologia La lírica medieval catalana (1966) i d’altres obres de Salvador Espriu i de Josep Vicenç Foix (1969).

Badia i Pàmies, Lola

1 Resposta

(Barcelona, 22 març 1951 – )

Filòloga medievalista. Especialista en Ramon Llull i la poesia posterior als trobadors.

Entre les seves obres destaquen: Poesia catalana del segle XIV, Edició i estudi del Cançoneret de Ripoll (1983), Ramon Llull. Vida, pensament i obra literària (1988), Tradició i modernitat als segles XIV i XV, Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March (1992).

Badia i Millàs, Concepció

4 Respostes

(Barcelona, 14 novembre 1897 – 2 maig 1975)

Soprano i professora de cant, també anomenada Conxita Badia. Estudià solfeig i piano amb Enric Granados, i cant al Conservatori del Liceu de Barcelona. Del 1938 al 1947 va viure al Brasil i a l’Argentina.

De retorn a Catalunya, estrenà La rosa als llavis (1948), d’Eduard Toldrà. Destacà com a intèrpret de cançons populars catalanes i de lieder.

També cal destacat la seva dedicació a l’ensenyament del cant al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.

Badia i Gabarró, Alfred

1 Resposta

(Barcelona, 19 setembre 1912 – 24 març 1994)

Poeta i dramaturg. Col·laborador en diverses revistes i en l’apartat de filosofia de l’obra col·lectiva Un segle de vida catalana (1960), va publicar els reculls poètics Urgències (1968), Atzucac (1970, premi Recull), Presó de cendra (1976), i les obres teatrals Calpúrnia (1962, premi Joan Santamaria 1961), Una croada (1971) i Cròniques desballestades (1977, premi Josep Maria de Sagarra 1971).

De les seves darreres obres destaquen Crítica, somni, projecte, recerca (1988) i Adés era l’alba (1990).

Badia, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 gener 1777 – Fontenay-sur-Loign, Orleanès, França, 1850)

Eclesiàstic i polític. Cosí de Domènec Badia i Leblich. Ingressà a l’orde caputxí, i més tard se secularitzà (1802) i passà a ésser capella militar.

Durant la guerra del Francès inicià a Mallorca (1811-15) una campanya de signe liberal i anticlerical Un bosquejo de los fraudes que las pasiones de los hombres han introducido en nuestra santa religión (Palma de Mallorca, 1813; Barcelona, 1820), però hagué d’exiliar-se a França en instaurar-se l’absolutisme fernandí.

Bada i Elias, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 1937 – 20 desembre 2017)

Historiador i sacerdot. Professor a la Universitat de Barcelona i a la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual fou degà (1973-79).

Ha publicat, entre altres estudis: Situació religiosa de Barcelona en el segle XVI (1970), El Seminari de Barcelona 1868-1982 (1983), L’Església de Barcelona en la crisi de l’antic règim 1808-1833 (1986).

Delegat episcopal d’ensenyament i catequesi de Barcelona (1973-81), ha desenvolupat també tasques ecumèniques.

Bachs i Rosés, Jaume

1 Resposta

(Barcelona, 22 gener 1862 – 14 maig 1909)

Cantant d’òpera. D’una veu excel·lent, cultivà el bel canto.

A divuit anys debutà com a baríton al Liceu de Barcelona amb l’òpera Lucia di Lammermoor de Gastano Donizetti. Després descobrí, amb el seu mestre Joan Goula, que podia cantar també com a baix i com a tenor.

Amplià la seva formació a París i, amb el pseudònim d’Angelo Angioletti, tingué molts d’èxits als teatres d’òpera europeus i americans.

Compongué una òpera, Aurèlia, que fou representada al Teatre Eldorado, de Barcelona.

Bacardí i de Janer, Alexandre de

2 Respostes

(Barcelona, 10 setembre 1815 – 1905)

Jurista. Germà de Baltasar. Estudià a la universitat de Cervera. Autor i traductor de diversos estudis sobre temes de dret militar, marítim i mercantil.

Publicà el primer tractat de dret mercantil escrit en castellà: Tratado de derecho mercantil en España (1840). Col·laborà en la redacció de dret civil català.

Azúa Comella, Félix de

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 abril 1944 – )

Escriptor i filòsof. La seva prosa es caracteritza per una visió pessimista i satírica: Conocer Baudelaire y su obra (1978), Mansura (1984), Historia de un idiota contada por el mismo o el contenido de la felicidad (1986), Diario de un hombre humillado (1987), Cambio de bandera (1991), Diccionario de las artes (1996), La invención de Caín (1999).

La seva poesia va quedar compilada a Poesia (1968-1978) i Farra (1983). De la seva labor d’assagista destaca Lecturas compulsivas (1998).

Del 1993 al 1995 va ser director de l’Instituto Cervantes a París.