Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Bosch i Roger, Emili

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 agost 1894 – 1980)

Pintor autodidacte. Impulsor de l’avantguardisme, practicà l’estil fauve. Fou un dels fundadors de l’Agrupació d’Artistes Catalans i soci del Saló dels Evolucionistes.

Un dels seus temes predilectes fou el paisatge urbà, que pintà amb colors exuberants i amb gran emotivitat. El 1926 féu la primera exposició individual a les Galeries Dalmau; l’any 1931 guanyà el premi Cambó en el concurs Barcelona vista pels seus artistes, del Cercle Artístic, i el 1968 el premi de dibuix Ciutat de Barcelona amb l’obra Hivern.

Bosch i Renard, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 maig 1826 – París, França, 3 març 1895)

Guitarrista i compositor. Actuà a París, com a guitarrista i professor de guitarra i hi publicà 10 Mélodies pour guitarre et chant i un Méthode de guitarre (1890), així com l’òpera Roger de Flor.

Bosch i Pujol, Andreu

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 febrer 1931 – Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 17 desembre 2004)

Futbolista. Destacat jugador del Futbol Club Barcelona (1945-58), on de primer ingressà com a amateur, i després, en el primer equip, fins que passà a l’equip de l’Espanya Industrial (1958) i, posteriorment, al Betis Balompié de Sevilla.

Ha estat vint vegades internacional i fou seleccionat per al conjunt de la FIFA l’any 1952.

Bosch i Planas, Andreu

2 Respostes

(Barcelona, 1943 – )

Arquitecte. Fins el 1984 treballà amb Josep M. Botey i Lluís Cuspinera, i amb aquest darrer feren l’edifici (1985) del Museu de Granollers i l’acondicionament del pavelló Ave Maria de la Maternitat de Barcelona (premi FAD).

Ha col·laborat amb el Servei de Conservació de Monuments de la diputació de Barcelona i ha intervingut en la redacció de projectes i catàlegs i en l’arranjament d’exposicions i museus (Museu d’Art de Catalunya).

Bosch i Pascual, Alfred

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 abril 1961 – )

Historiador, escriptor i polític. Professor d’història contemporània d’Àfrica a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i president del Centre d’Estudis Africans.

És autor d’assaigs, de recull de narracions i de novel·les. Les seves obres han guanyat importants premis literaris.

Elegit diputat el 2011 al Congrès espanyol per ERC, el 2014 fou elegit candidat del mateix partit per a l’alcaldia de Barcelona, d’on fou regidor del 2015 al 2019, any en que passà a ocupar el càrrec de conseller d’Exteriors de la Generalitat de Catalunya.

Bosch i Gimpera, Pere

20 Respostes

(Barcelona, 22 març 1891 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 9 octubre 1974)

Prehistoriador i arqueòleg. Format a Barcelona i Alemanya, renovà la prehistòria peninsular.

Creador i director del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’IEC, començà un seguit d’excavacions sistemàtiques en diversos jaciments dels Països Catalans i fou també director de les excavacions d’Empúries.

Antic dirigent de la reforma universitària, fou nomenat rector de la Universitat de Barcelona (1933-39) i director del Museu Arqueològic de la ciutat (1932-39).

Exiliat a Mèxic el 1939 (era conseller de Justícia de la Generalitat), féu classes a la universitat, va ser cap de la divisió de filosofia i humanitats de la UNESCO, i s’interessà també per la prehistòria americana.

Va publicar: Etnologia de la península Ibèrica (1932), El poblamiento antiguo y los pueblos de España (1945), América antes de Cristóbal Colón (1967).

Bosch i Espín, Crisant

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 desembre 1907 – 13 abril 1981)

Futbolista. Destacat jugador del Club Esportiu Júpiter, ingressà al Club Esportiu Espanyol, on jugà del 1918 al 1936. Fou cinc vegades internacional i intervingué en el campionat del món del 1934.

Quan es retirà, treballà de funcionari del C.E. Espanyol.

Boscà i Almogàver, Joan

17 Respostes

(Barcelona, 1490 – 21 setembre 1542)

Poeta en castellà. De família de mercaders i de lletrats, serví des del 1514 a les corts de Ferran II el Catòlic i de Carles I i fou preceptor del duc d’Alba, Fernando.

Seguint un suggeriment d’Andrea Navagero, ambaixador de Venècia, utilitzà en castellà les formes poètiques i la mètrica italianes, novetat que acceptà ràpidament el seu amic Garcilaso de la Vega.

El 1532 prengué part en l’expedició reial a Viena, i de retorn fixà definitivament la residència a Barcelona, on el 1539 es casà amb Ana Girón de Rebolledo, neboda de l’escriptor valencià Joan Ferrandis d’Herèdia. A casa seva es formà una tertúlia literària a la qual assistiren personatges notables de la ciutat i la cort.

La seva vídua publicà el 1543 conjuntament l’obra poètica de Boscà i Garcilaso. Dels seus poemes destaquen Octava rima (135 octaves reials), Hero y Leandro (2.793 endecasíl·labs sense rima) i Epístola de Diego de Mendoza (en tercets).

En català, l’escassa obra que en queda mostra una gran influència d’Ausiàs Marc.

Borrell i Palazón, Alfons

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 juny 1931 – Sabadell, Vallès Occidental, 6 octubre 2020)

Pintor. Freqüentà l’estudi d’Anglada i Camarasa i estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona.

Durant aquests anys inicials participà en les biennals de Sabadell (1953-59) i evolucionà de la figuració estilitzada a l’expressionisme abstracte; féu també alguns treballs de decoració mural.

El 1960 participà en la fundació i en les primeres accions del grup Gallot, que desenvolupà diverses activitats d’avantguarda a Barcelona en línia amb l’anomenada action painting.

Borrell i Nicolau, Joan

2 Respostes

(Barcelona, 13 agost 1888 – 26 abril 1951)

Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i al taller dels Vallmitjana. Féu breus estades a París el 1909 i el 1913, on freqüentà les reunions cubistes.

Esculpí l’estàtua del monument al poeta Jacint Verdaguer (a la Diagonal de Barcelona) i la del bisbe Torras i Bages, al mausoleu de la catedral de Vic. Féu, a més, retrats, la majoria de bronze.

El seu estil és sobri, malenconiós i idealista.