Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Balaguer, Gaspar

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – 1800)

Metge. Es graduà a Osca (1746). A Barcelona fou metge de l’Hospital de la Santa Creu (1756), catedràtic de medicina a la Universitat de Cervera i membre del protomedicat.

Escriví dos treballs d’interès: Noticia de la epidemia de tercianas que se padeció en varios pueblos del Urgel y otros parajes del Principado de Cataluña en el año 1785 (1786), juntament amb Vicenç Grasset, i Tarifa o regulación de los precios a que deben arreglarse en la venta de los medicamentos simples y compuestos los boticarios del Principado de Cataluña (1795), una de les primeres publicacions d’aquest tema.

Balagué i Mazón, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 1949 – )

Director de cinema. Col·laborador habitual de la revista especialitzada “Dirigido por”, el 1977 inicià la realització de diversos curts.

Posteriorment dirigí Denver (1980), Mel i mató (1981), els thrillers Adela (1986), L’amor és estrany (1988) i Mal d’amors (1992) i la comèdia Les aparences enganyen (1991).

Ha publicat un llibre sobre François Truffaut i des del 1991 fou president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya.

Balaciart i Albiol, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 juliol 1896 – 19 juny 1994)

Forjador. Treballà en les serralleries dels edificis de la Caixa de Pensions i delegació d’Hisenda a la Via Laietana i realitzà les portes de ferro de l’estació de França a Barcelona, els canelobres de la Santa Cova de Montserrat, els lampadaris de la capella del Sant Crist de Lepant de la catedral de Barcelona i el vergat del Museu de la Muntanyeta a Dénia.

Baixeras i Verdaguer, Dionís

2 Respostes

(Barcelona, 23 juny 1862 – 9 setembre 1943)

Pintor. Influït a París per Millet i Bastien-Lepage, conreà un naturalisme plàcid, de tema rural i mariner, i també grans composicions històriques i al·legòriques, com les pintures del paranimf de la universitat de Barcelona (1888) o de la cúpula del saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1928).

Dibuixà els indrets de Barcelona que havien de desaparèixer amb l’obertura de la Via Laietana (1908).

Baixeras i Roig, Àngel Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1834 – 6 novembre 1892)

Arquitecte i urbanista.

Autor del pla de reforma interior de Barcelona, que havia de comportar l’expropiació de prop de 2.000 cases particulars i l’obertura de la Via Laietana, via articuladora enmig de la ciutat antiga.

Si bé el seu pla fou aprovat el 1889, les obres no començaren fins al 1909.

Baixas i Carreter, Joan

19 Respostes

(Barcelona, 11 novembre 1863 – 8 novembre 1925)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a l’Academia de San Fernando de Madrid.

Convidat pel president de Veneçuela, el general Crespo, residí un temps en aquell país. De retorn a Catalunya, participà a l’Exposició Universal del 1888. Posteriorment, residí un cert temps a París.

A la primeria del segle XX fundà a Barcelona l’Acadèmia Baixas de pintura i dibuix. Entre els seus deixebles excel·leixen Joaquim Torres i Garcia, Ignasi Mallol, i els seus fills Ignasi, Mercè, Montserrat i Josep Maria Baixas i Castellví.

Fou un dels fundadors de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya.

Baixas i Àrias, Joan Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 6 novembre 1946 – )

Pintor i director teatral. L’any 1964 fundà la companyia El vaixell blanc. El 1967 se centrà en l’estudi de màscares, titelles i altres formes tradicionals del teatre de la imatge.

Creà, el mateix any, el Teatre de la Claca on escriví, dirigí i interpretà quinze espectacles realitzats en col·laboració amb pintors. La companyia viatjà per tot el món fins que la clausurà l’any 1988 per dedicar-se a la seva obra personal d’investigació pictòrica i teatral.

Ha col·laborat també en la direcció artística d’espectacles de diverses companyies.

Des del 1989 fou professor de l’Institut del Teatre de Barcelona, director artístic del Festival Internacional de Titelles de Barcelona i membre del Centre Internationale de la Recherche des Arts de la Mariomnette.

Baixas, Climent

Deixa un comentari

(Barcelona, 1854 – 4 desembre 1936)

Organista i compositor. Exercí el professorat en diversos centres d’ensenyament. Fou organista al convent dels jesuïtes.

Destacà entre els introductors de la música de Wagner a Catalunya i desplegà gran activitat com a propagandista. S’inscriví al Patronat de Bayreuth.

Baguer i Mariner, Carles

1 Resposta

(Barcelona, març 1768 – 29 febrer 1808)

Compositor. Organista de la catedral de Barcelona.

A la Biblioteca de Catalunya, a l’Arxiu de la Catedral i a la Biblioteca de la Universitat es troben manuscrits de les seves composicions per a orgue, òperes i oratoris: Resurrección de Lázaro (1806), Muerte de Abel i El hijo pródigo (1807).

Bagué i Garriga, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 1900 – 1987)

Medievalista. Deixeble de Ferran Valls i Taberner i de Francesc Martorell als Estudis Universitaris Catalans. Es llicencià en dret i filosofia i lletres (1930), i fins al 1939 fou professor de la Universitat Autònoma i de l’Institut Escola de Barcelona.

Especialitzat en estudis medievals, ha escrit, entre altres, les següents obres: Historia de la cultura española. La Alta Edad Media (1953), Alfons el Benigne (1954), Pere el Catòlic (1960) i Els primers comtes-reis (1985).

Col·laborà amb Vicens Vives en el llibre pedagògic: Història: Primeres lectures, i s’encarregà d’edicions crítiques de textos historiogràfics antics.

També és autor de La dona i la cortesia a la societat medieval (1947), Pequeña historia de la Humanidad medieval (1953) i d’Història Universal (1968).