Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Brotons i Soler, Salvador

3 Respostes

(Barcelona, 17 juliol 1959 – )

Flautista i compositor. Estudià amb el seu pare, també flautista, i al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on obtingué el premi d’honor superior. Amplià estudis a França i a Anglaterra.

Com a flautista formà part de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i fou el primer flauta de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu.

Ha compost diverses obres musicals, entre les quals Quatre peces per a corda, que obtingué el premi de composició Orquestra Nacional de l’any 1977, i el Primer Premi Ciutat de Barcelona (1983), per a la primera de les seves simfonies. Ha escrit una altra simfonia –Resplendor-, un quartet, una sonata per a viola i altres peces de cambra.

Brotat i Vilanova, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 21 març 1920 – 1990)

Pintor. Exposà per primera vegada a Barcelona el 1960.

Conreà un estil de concepció infantilista, tant pel color com per les formes hieràtiques. A l’inici de la dècada del 1960, la seva pintura guanyà en serenitat i puresa, fins que s’adherí al moviment del pop-art.

L’any 1961 obtingué el gran premi de pintura de la Biennal d’Alexandria.

Brossa i Sangerman, Víctor

Deixa un comentari

(Barcelona, 1852 – 1920)

Escriptor i pintor.

Escriví poesies, algunes d’elles premiades, les comèdies Massa poc i Cabòries i el sainet A casa l’alcalde. Fou, durant bastants anys, president del Foment de les Arts Decoratives.

Excel·lí com a pintor decorador i amb l’execució de daurats fins i d’imitacions de motius decoratius antics. Obtingué premis valuosos en moltes ocasions, a Barcelona, Madrid, París i Viena.

Brossa i Arnó, Marià

Deixa un comentari

(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1831 – Barcelona, 1881)

Pedagog i periodista. Dirigí un col·legi particular de primer ensenyament a Sant Andreu de Palomar, d’on fou alcalde el 1869.

Dirigí la “Revista Andresense” i divulgà coneixements científics: Manual completo de hilatura de algodón (1876) i Nuevo Catón (1883).

Bros i Jiménez, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 abril 1965 – )

Tenor. Debutà al Liceu el 1992 amb Anna Bolena, de Donizetti, i inicià una brillant carrera internacional centrat en el repertori belcantista.

Posteriorment ha debutat en més de vint teatres europeus, entre ells les òperes de Viena, Berlín, Munic, Hamburg i Roma.

Broggi i Vallès, Moisès

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 maig 1908 – 31 desembre 2012)

Metge. Es llicencià a Barcelona el 1931 i s’especialitzà en cirurgia al costat de Joaquim Trias. Durant la guerra civil fou metge de les Brigades Internacionals, i posteriorment féu una gran tasca assistencial.

Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1966), en fou elegit president el 1980. En el camp professional ha reeixit com a cirurgià i pels seus treballs d’anatomia quirúrgica.

El 1981 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Broch i Huesa, Àlex

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 desembre 1947 – )

Crític literari. Llicenciat en filologia romànica, s’ha especialitzat en la crítica literària dels autors del segle XX.

Ha escrit en diversos diaris i revistes i ha publicat Literatura catalana dels setanta (1980), Literatura catalana: balanç de futur (1985), Poesia Catalana. Antologia 1936-1968 (1985), Literatura catalana dels anys vuitanta (1991), Forma i idea en la literatura contemporània (1993) i diverses antologies de prosa i de poesia.

Fou secretari del Centre Català del PEN Club Internacional (1979-85), i posteriorment, director literari adjunt d’Edicions 62.

Brell, Benet

1 Resposta

(Barcelona, 1786 – Montserrat, Bages, 1850)

Compositor i organista. A deu anys ingressà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Narcís Casanoves i de Josep Vinyals. Monjo l’any 1803, fou nomenat mestre de capella de l’Abadia de Montserrat (1828-34).

Excel·lí com a improvisador i hàbil organista, col·laborà en la restitució del repertori musical de Montserrat i compongué nombroses obres per a orgue i per a veus.

Brasés i Trias, Andreu

Deixa un comentari

(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 20 octubre 1834 – Barcelona, 31 octubre 1914)

Dramaturg.

Autor de nombroses peces teatrals dins la línia de Serafí Pitarra, entre les quals destaquen: La capital de l’imperi (1866), Un anglès a Mataró (1867), La mestressa (1869), Embolica que fa fort (1870), De dalt a baix (sarsuela) i, en col·laboració amb Narcís Campmany i Pahissa, La copa del dolor (1867).

Absent molts anys de Barcelona, en tornar estrenà Amor i fortuna (1910).

Brangulí i Royo, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 1840 – 1910)

Gravador. Fou deixeble de Santiago Farriols. Excel·lí en treballs al coure, a l’acer i al boix. Des del 1865 gravà dibuixos d’Eusebi Planas per il·lustrar revistes i novel·les.

Sobresortí per la matisació d’ambient que donava a les escenes i per la dignitat gairebé insòlita de les figures dels protagonistes.

Fou mestre dels seus fills Josep Brangulí i Emili Brangulí (Barcelona, segle XIX), també destacats gravadors.