(Barcelona, 27 juliol 1914 – Birmingham, Alabama, EUA, 28 març 1968)
Violinista i compositor. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, d’on més tard fou professor.
Compongué alguns lieder i diverses obres de música de cambra.
Es traslladà als EUA, on assolí gran prestigi amb la Birmingham Symphony Orchestra, amb la qual estrenà les seves obres orquestrals.
(Barcelona, 1 març 1954 – )
Baixista. Pioner de la fusió, ha estat col·laborador d’importants noms del jazz i del flamenc: Chic Corea, Quincy Jones, Miles Davis, Paco de Lucia, Camarón de la Isla.
El 1994 li fou concedit el premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya en jazz.
(Barcelona, 22 juliol 1852 – Madrid, 15 novembre 1928)
Geògraf i advocat. A Madrid exercí el dret i fou catedràtic.
Col·laborà a diverses publicacions professionals i fou membre de corporacions doctes.
El 1905 fou vocal de la comissió que establí els límits entre l’Equador i el Perú.
Publicà diverses obres de geografia i història.
(Barcelona, 21 novembre 1876 – 1936)
Escriptor. Ordenat de sacerdot el 1900, els anys següents exercí com a professor de llatí i d’humanitats al mateix seminari de Tortosa.
Poeta verdaguerià, publicà, entre altres obres, Composicions eucarístiques (1922). Escriví drames, com Sang tortosina (1915) i El màrtir de l’Eucaristia (1926), la novel·la Or a les brases (1933) i l’assaig Els sants pares (1927). Traduí al català les obres de sant Cebrià.
Fou assassinat durant l’onada de violència anticlerical que precedí la guerra civil.
(Barcelona, 1924 – 16 abril 2014)
Escultor. És autor d’una considerable sèrie d’obres de tema religiós (cambril de la Mare de Déu, a Núria; església de la Sagrada Família, a la Seu d’Urgell; església del Corpus Christi de Barcelona) que resolgué amb formes suaus i refinades, tendents a l’estilització.
Posteriorment ha realitzat obres d’un caràcter més experimental.
Professor de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona.
(Barcelona, 16 juny 1918 – 6 febrer 1995)
Escriptor i advocat. Es donà a conèixer amb Noviluni (1938) i La ciutat submergida (1947).
Va publicar també els reculls poètics Cants terrenals (1962, premi Carles Riba 1960), Joc de sirenes (1962) i Primera Notícia/Obra poètica I (1993).
(Barcelona, 11 març 1903 – Tossa de Mar, Selva, 1987)
Pintora. Formada a l’Escola de Llotja i a París.
Excel·lí en el paisatges i els temes florals, ha decorat el palau dels prínceps de Mònaco. Algunes de les seves obres figuren al Museu d’Art Modern de Barcelona i de Madrid.
Amb el seu marit, Rafael Sarabia, fundà el primer concurs de pintura ràpida de Tossa de Mar, vila on residí des dels anys 1930.
(Barcelona, 11 març 1942 – )
Autor de còmics. Coeditor de la revista “Rambla” (1983-84) i col·laborador de “Makoki” i “1984”.
Les seves històries es mouen entre la ciència ficció i el terror amb un marcat rerefons crític.
(Barcelona, 24 agost 1898 – Buenos Aires, Argentina, 10 setembre 1992)
Comptable, home d’empresa i polític. Professor dels Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, president de l’Associació de Comptables de Catalunya i professor i secretari de la Institució d’Estudis Comercials de la Generalitat.
El 1920 passà, com a assidu col·laborador de Francesc Cambó, a la Compañía Hispano-Americana de Electricidad. Fou regidor (1931) i tinent d’alcalde (1935) de Barcelona per la Lliga Catalana.
El 1936 s’exilià a Buenos Aires, on arribà a ésser director general de la CADE i on va escriure Cambó y el desarrollo (1974).
(Barcelona, 21 setembre 1958 – )
Escriptor i crític literari.
Destaca per la seva obra narrativa (Neguit, 1988; Càlida nit, 1990, Noms a la sorra i Alfons XIV. Un crim d’Estat, finalistes del premi Sant Jordi 1994 i 1996; El fil de plata, 1998) i per la dramàtica (Històries negres, 1987; Frenopàtic, 1988; El pont de Brooklyn, 1995).
És també divulgador dels clàssics catalans i traductor.
Dades dels Països Catalans 