Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Llongueras i Batlle, Lluís

(Esparreguera, Baix Llobregat, 24 maig 1936 – Barcelona, 29 maig 2023)

Perruquer. Obrí la seva primera perruqueria a Barcelona el 1957, i des d’aleshores ha obert nombrosos establiments a tot Espanya, així com a París, Ginebra, Lisboa i Tòquio, entre d’altres ciutats d’arreu del món.

Ha publicat diversos llibres, on exposa una visió artística i creativa de la seva professió, com ara El método Llongueras (1979).

També és dedica a l’escultura i a la fotografia, i ha publicat el llibre de poesia El vell matís de l’imprevist (1992).

Llongueras i Badia, Jaume

(Barcelona, 31 març 1883 – 18 maig 1955)

Pintor i decorador. Després d’estudiar pintura i gravat, treballà al taller d’Antoni Gaudí, instal·lat a la Sagrada Família (1907-08), on estigué en contacte amb J. Torres i Garcia; també col·laborà amb Gaudí a la Pedrera i en el projecte dels vitralls de la seu de Palma de Mallorca.

Féu moltes donacions per a causes particulars, com ara la del despatx particular i antesala del despatx de l’alcalde de Barcelona a la Casa de la Ciutat, i la del pavelló reial i algunes dependències del Palau Nacional de Montjuïc.

També exercí com a il·lustrador i com a exlibrista.

Llobet i Solés, Miquel

(Barcelona, 18 octubre 1878 – 22 febrer 1938)

Guitarrista. Deixeble de Magí Alemany i de Francesc Tàrrega, de l’escola del qual va ésser continuador.

Va viure a París del 1904 al 1914, i actuà als països germànics i llatinoamericans. Fou un dels millors intèrprets musicals de la seva època.

Harmonitzà per a guitarra obres d’Isaac Albéniz i Enric Granados i cançons populars catalanes, entre les quals destaquen El testament d’Amèlia i L’hereu Riera. Compongué Dos preludis, Capritx i Mazurca.

Llobet i Raurich, Carles

(Barcelona, 1897 – octubre 1984)

Pintor. Fill del també pintor Carles Llobet i Busquets.

Rebé la influència de Feliu Mestres i Francesc Labarta. Amplià els estudis per Espanya, Itàlia i França.

Exposà sovint a Barcelona, i el 1940 marxà a Xile, on fou professor d’arts aplicades a la Universitat Catòlica de la capital.

Conreà la pintura mural, tant a Xile com, en tornar, a Barcelona, vers el 1946.

Llobet i Busquets, Carles

(Lleida, 1857 – Barcelona, 1927)

Pintor i decorador. Inicià els estudis a Lleida i, tot seguit, es traslladà a Barcelona. S’inicià en l’art decoratiu i l’escenografia i treballà amb Soler i Rovirosa.

Decorà el nou teatre de Barbastre, com també moltes cases i palaus particulars de Barcelona.

També projectà les vidrieres de la catedral de Lleó.

Llobera i Garró, Joan de

(Solsona, Solsonès, 1396/97 – Barcelona, 2 setembre 1454)

Mercader. Germà de Bartomeu i fill de Joan de Llobera, del qual fou declarat hereu universal dels seus béns.

Adquirí el castell de Vallferosa, i donà suport a diverses operacions financeres i comercials de la Generalitat. Fou membre del govern municipal com a representant de la Biga, i també cònsol dels catalans a Nàpols.

Fou arrendatari del dret de marques entre la corona de Catalunya-Aragó i França, així com dels drets de la bolla de plom i de cera per part de la Generalitat de Catalunya al comtat de Prades.

Llobera i Garró, Bartomeu de

(Barcelona, vers 1400 – 1455)

Mercader. Fill de Joan de Llobera i germà de Joan. Fou soci capitalista d’una companyia mercantil.

Partidari de la Biga, fou membre actiu del Consell de Cent (1437-53), cònsol de mar (1437) i administrador de la taula de canvi (1447).

Fou el pare de:

Joan de Llobera i de Ferrera (Barcelona, segle XIV – 1464)  Conseller tercer de Barcelona (1462-63). Morí escanyat, acusat del crim de sodomia.

Bartomeu de Llobera i de Ferrera  (Barcelona, segle XV – 1462)  Mercader. Cònsol català a Nàpols, on tenia negocis.

Elionor de Llobera i de Ferrera  (Barcelona, segle XV)  Muller de Pere Font, propietari d’una de les botigues de teles més importants de Barcelona, i que també era administrador de la companyia de draps dels Llobera.

Llobera, Joan de

(Solsona, Solsonès, vers 1370 – Barcelona, 1446)

Mercader. Fill d’una família de mercaders, s’establí abans del 1405 a Barcelona, d’on adquirí la ciutadania.

Amb un altre soci capitalista, Joan de Junyent, i amb el draper Pere Cirera, ja abans del 1400 hi havien constituït una companyia drapera. A través d’una xarxa de factors es dedicaven a la importació i distribució de teixits anglesos, flamencs i toscans.

Vers el 1414, constituí també una altra companyia drapera i es dedicà al comerç del blat i el sucre.

Fou cònsol de mar (1434) i membre del Consell de Cent (1433, 1436-38).

Fou el pare de Joan i de Bartomeu de Llobera i Garró.

Lloansí i Marill, Lluís

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 25 agost 1914 – Barcelona, 5 novembre 2009)

Músic. Estudià harmonia amb Josep M. Vilà i escriví la seva primera sardana Idil·li l’any 1930.

Ha escrit obres per a cobla i nombroses sardanes, entre les quals es destaca Ginesta ran la mar (1974).

Lliurat i Carreras, Frederic

(Barcelona, 1876 – 1956)

Pianista i crític musical. Estudià piano amb Joan Baptista Pujol i Enric Granados.

Fou primer premi de piano a l’Escola Municipal de Música. Guanyà una pensió per ampliar estudis a París i Brussel·les.

La seva carrera com a concertista, iniciada amb èxits notables, a París, a Brussel·les i a Barcelona, es frustrà a causa d’un accident que li afectà un dit. És dedicà a l’ensenyament.

Fou crític musical de “La Veu de Catalunya” i redactor en cap, amb Joan Salvat, de la “Revista Musical Catalana”.

Els seus nombrosíssims escrits sobre música, encara que esparsos, són d’una qualitat excepcional. Publicà La música i els músics (1933), recull de crítiques, i Teoría de la música (1941).