Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Llorach i Dolsa, Isabel

(Barcelona, 1874 – 5 setembre 1954)

Figura destacada de la vida social i cultural barcelonina. Filla del metge Pau Llorach i Malet -creador, amb el seu sogre Tomàs Dolsa i Ricart, de l’Institut Frenopàtic de les Corts (Barcelona)-, de qui heretà una considerable fortuna, principalment la mina d’aigües medicinals de Rubinat (Segarra).

Presidí el Conferentia Club (1929), el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte (1918-21), i organitzà representacions a la seva casa, modernista, de Barcelona, construïda per Puig i Cadafalch, i els Amics dels Museus. Fou membre de l’Associació Wagneriana.

Col·laborà al llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930 (1946), dirigit per Carles Soldevila.

Llor i Forcada, Miquel

(Barcelona, 3 maig 1894 – 2 maig 1966)

Novel·lista. Durant més de trenta anys treballà a la subsecció de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.

Conreà la novel·la psicològica d’inspiració proustiniana i joyciana amb un estil poètic, pulcre i minuciós. Destaquen Història grisa (1925), Tàntal (1928), L’oreig al desert (1934), El somriure dels sants (1947), Jocs d’infants (1950), Un camí de Damasc (1959) i, sobretot, Laura a la ciutat dels sants, guardonada el 1931 amb el premi Joan Crexells i que ha estat emparentada per la crítica amb Madame Bovary de Flaubert, representà la plena consagració literària de l’autor i fou un dels grans èxits de l’època.

També conreà els contes: L’endemà del dolor (1930), El premi a la virtut (1935), reunits el 1952 a Tots els contes.

Col·laborà a “Mirador” i a “Destino”, i va traduir, entre altres, Gide i Moravia.

Llopis i Sarrió, Joan

(Barcelona, 17 juliol 1932 – 25 juny 2012)

Teòleg i liturgista. Prevere el 1958, obtingué la secularització el 1973.

Fou catedràtic de litúrgia a la universitat pontifícia de Salamanca i a la facultat de teologia de Barcelona. Col·laborà en la reforma postconciliar del ritual d’exèquies.

Participà activament en la fundació del Centre de Pastoral Litúrgica, de Barcelona, de l’Instituto de Liturgia Pastoral, de Medellín (Colòmbia) i dels instituts de teologia i de litúrgia, de Barcelona.

Crític de literatura religiosa de “Serra d’Or”, responsable de la pàgina de religió del diari “Avui”, membre dels consells de redacció de “Phase” i de “Concilium” (secció de litúrgia), és autor de nombrosos articles i d’obres com Itinerari litúrgic (1968), La inútil liturgia (1972), El entierro cristiano (1972), L’home obert a la fe (1981), Pedir es comprometerse (1982), Què és un sagrament (1984).

Llopis i de Casades, Josep Maria

(Sitges, Garraf, 30 juny 1886 – Barcelona, 28 gener 1915)

Pintor. Fill de Manuel Llopis i Bofill. Deixeble de Feliu Mestres. Participà a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1907.

Conreà la temàtica religiosa, sobretot vistes d’interiors de temples: Altar de l’església de Sant Sever, La Sala Capitular de la Seu de Barcelona, L’orgue de la parròquia de Sitges, etc.

Llopis i Climent, Antoni

(Gràcia, Barcelona, 28 desembre 1899 – Barcelona, 21 març 1984)

Escultor i medallista. Es formà a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis, i en escultura a l’Escola de Llotja.

És autor de restauracions i d’una imatge de la Mare de Déu de la Mercè, per a la catedral de Quito, que li valgué la medalla al mèrit cultural de la diputació de Barcelona.

Ha treballat al Museu Arqueològic de Barcelona com a restaurador i medallista.

Llopart i Vilalta, Amadeu

(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 7 novembre 1888 – Barcelona, 1970)

Arquitecte. Fou catedràtic a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

El 1929, amb motiu de l’Exposició Internacional, s’encarregà de la construcció del Palau de la Metal·lúrgia de Montjuïc, una de les primeres obres de la nova arquitectura a Catalunya, propera a l’estructuralisme.

Llop i Marqués, Francesc

(Campredó, Tortosa, Baix Ebre, 24 agost 1873 – Barcelona, 2 agost 1970)

Pintor. Estudià a l’Ateneu Obrer de Barcelona.

Féu exposicions individuals i col·lectives, i participà a les nacionals de Madrid i de Barcelona des del 1917.

El seu tema preferit fou el paisatge, pintat a l’aquarel·la.

Llongueras i Galí, Josep Jordi

(Terrassa, Vallès Occidental, 1911 – Barcelona, 1981)

Músic i pedagog. Fill de Joan Llongueras i Badia.

Fundador i director de les Escoles Virtèlia, també fundà la coral T. L. de Victoria i fou sotsdirector de l’Orfeó Català.

Escriví els poemes La fona de David (1971), El cavaller del drac (1972) i La petita venedora de llumins (1973), i harmonitzà nombroses cançons tradicionals catalanes.

Era germà de Bartomeu i de:

Joan Llongueras i Galí  (Terrassa, Vallès Occidental, 1913 – segle XX)  Pintor. Es formà a Barcelona. Exposà al Saló de Maig, i ha fet nombroses decoracions pictòriques, com la de l’antiga Escola del Mar.

Llongueras i Galí, Bartomeu

(Terrassa, Vallès Occidental, 22 octubre 1906 – Barcelona, 2 octubre 1994)

Arquitecte. Fill de Joan Llongueras i Badia i germà de Joan i de Josep Jordi.

Titulat el 1940, realitzà diverses obres a Barcelona, entre les quals cal esmentar la casa de Repòs de Sant Camil i el xalet del xamfrà Madolell-Ravella.

A més, és autor de la capella de Nostra Dona de la Pietat d’Arbúcies (1953) i de la residència Sol Ponent, a Sant Andreu de la Barca (1974).

Llongueras i Campañà, Miquel

(Barcelona, 1942 – 18 setembre 1998)

Arqueòleg i polític. Conservador del Museu d’Arqueologia de Barcelona.

Ha publicat treballs sobre prehistòria i arqueologia catalanes, com La cultura neolítica de los sepulcros de fosa de Cataluña (1963), en col·laboració amb Eduard Ripoll.