Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Bartrina i Thomàs, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 desembre 1877 – 20 juny 1950)

Metge uròleg. Es llicencià en medicina a Barcelona el 1900. Es doctorà a Madrid amb la tesi Exploración renal (1901).

Practicà a l’hospital Necker de París i ingressà a l’Acadèmia Francesa d’Urologia. El 1911 esdevingué catedràtic de patologia quirúrgica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, col·laborà en diverses revistes i publicà, entre altres obres, Cáncer de próstata i Tratado de urología clínica y quirúrgica (1954).

Bartrina i d’Aixemús, Joaquim Maria

4 Respostes

(Reus, Baix Camp, 26 abril 1850 – Barcelona, 3 abril 1880)

Poeta i prosista. Germà de Francesc. La seva obra, en català i en castellà, es debat entre un romanticisme tardà i el naturalisme, entre l’intimisme i l’anàlisi crítica.

Tot i morir jove, les seves inquietuds el van portar aviat a destacar en la vida cultural de la seva ciutat i també de Barcelona, on col·laborà en les més importants publicacions de l’època. Va ser premiat als Jocs Florals de 1876, i va traduir Catul, Heine i Darwin.

El Teatre Bartrina del Centre de Lectura de Reus, construït el 1920, porta el seu nom en memòria d’un dels socis més destacats.

Bartrina i d’Aixemús, Francesc

4 Respostes

(Reus, Baix Camp, 1846 – Barcelona, 20 gener 1917)

Poeta. Germà de Joaquim Maria. Començà publicant poesies a diverses revistes de Reus i de Barcelona.

Conegut pel seu llibre de poesies Íntimes i quadrets (1886), d’inspiració senzilla i popular. És autor també de Los cants del laletà (1860), La tardor (1861), Sospir de l’arpa (1862) i El ramet de ginesta (1867), entre d’altres.

Cultivà una poesia amarada de religiositat, i va ser diverses vegades mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona.

Bartomeu i Granell, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 novembre 1888 – 1980)

Enginyer i mecenes musical. Durant els anys 1948-58 celebrà a la seva residència (el Jardí dels Tarongers de Pedralbes) concerts i representacions que marcaren una època en el món musical barceloní.

Hom hi féu conèixer obres en primera audició de compositors del país, com La Mérope, de Domènec Terradelles i el Quartet de Pedralbes, de Manuel Blancafort.

Bartolí i Guiu, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 octubre 1911 – Nova York, EUA, 3 desembre 1995)

Pintor i dibuixant. Col·laborà en diverses publicacions, particularment amb dibuixos polítics.

Fou un dels fundadors del Sindicat de Dibuixants de Catalunya, de la UGT, i n’esdevingué dirigent el 1936.

Exiliat a Mèxic l’any 1939, on publicà Campos de concentración (1944), col·laborà en diverses revistes dels EUA. Retornà a Catalunya el 1977.

Va fer diverses exposicions a Europa i a Amèrica.

El seu germà fou Joaquim Bartolí i Guiu  (Barcelona, 1908 – 1978)  Pintor. S’ha dedicat a l’escenografia. Fou deixeble de Salvador Alarma. Treballà força temps a París amb el seu germà.

Barris i Ballestín, Tomàs

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 febrer 1930 – 29 octubre 2023)

Atleta. Ha format part dels clubs Hispano-francès, Espanyol i Barcelona.

La temporada 1957-58 detingué els rècords espanyols de 800 m, 1.000 m, 1.500 m, 2.000 m, 3.000 m i la milla.

El seu temps en els 1.500 m (3’41″7/10) li valgué el tretzè lloc en el ranking mundial.

Barriobero y Herrán, Eduardo

Deixa un comentari

(Torrecilla de Cameros, Logronyo, Rioja, 1880 – Barcelona, 1939)

Polític i escriptor, llicenciat en dret.

Durant la guerra civil dirigí a Barcelona durant uns mesos (1936) l’Oficina Jurídica, que actuava com a tribunal revolucionari. Fou afusellat després del gener de 1939.

Publicà Un tribunal revolucionario. Cuenta rendida por el que fue su presidente (1937).

Barrillón i Polina, Lluís

1 Resposta

(Gràcia, Barcelona, 9 maig 1875 – Barcelona, 1931)

Folklorista i escriptor. Pare de Josep Barrillón i Paradell.

Destacà com a figurista original, utilitzant sovint materials comestibles i infonent a les seves composicions una gran intenció satírica. Obtingué premis importants.

Treballà també com a decorador i excel·lí com a pessebrista.

Barrillón i Paradell, Josep

2 Respostes

(Gràcia, Barcelona, 14 març 1898 – Barcelona, 1972)

Folklorista, ceramista i dibuixant. Fill de Lluís Barrillón i Polina.

S’interessà pels costums i la història de Gràcia i fou president del Club Excursionista de Gràcia.

Dirigí el butlletí “Mai enrera”, que publicava aquesta entitat, i fou l’editor de “Crònica de Gràcia” (1947-49).

Barret i Moner, Josep Albert

1 Resposta

(Barcelona, 1865 – 8 gener 1918)

Enginyer industrial. Descobrí noves fórmules per a l’obtenció d’acer.

Exercí l’ensenyament de matemàtiques i d’enginyeria durant més de trenta anys a l’Escola d’Arts i Oficis, a l’Escola Elemental del Treball i a la Universitat Industrial de la Mancomunitat de Catalunya, on ensenyà pràctiques de taller i de maquinistes i conductors de màquines de vapor.

Presidí l’Associació d’Industrials Mecànics i Metal·lúrgics i la Unió Espanyola de Transformadors Metal·lúrgics, col·laborà amb l’Associació d’Enginyers i formà part del Consell Superior del Foment del Treball Nacional.

Morí assassinat quan era director de l’Escola Elemental del Treball.