Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Bassegoda -llinatge-

6 Respostes

(Bassegoda, Alt Empordà, segle XIX – Barcelona, segle XX)

Família d’arquitectes i escriptors.

Procedent del poble de Bassegoda i establerts a Barcelona al començament del segle XIX, com a paletes.

Fou iniciada pels germans:

Pere Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Empordà, 1817 – Barcelona, 1908)  Mestre d’obres i contractista. Fou autor de la casa de Ròmul Bosch i Alsina i de la de davant la Companyia Telefònica, totes dues a la plaça de Catalunya.

Josep Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Empordà, 1820 – Barcelona, 1914)  Paleta.

Bonaventura Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Emporda, 1822 – Barcelona, 1889)  Paleta. Fou el pare de Bonaventura, Joaquim i Ramon-Enric Bassegoda i Amigó.

Bassecourt i de Bryas, Joan Procopi de

1 Resposta

(Barcelona, 22 abril 1740 – 12 abril 1820)

Noble. Comte de Santa Clara i baró de Maials, fill de Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane.

Governador de la Louisiana i de la Florida, fou també capità general de Cuba (1796-99) i de Catalunya (1802-08).

A Cuba construí la bateria anomenada Santa Clara i inicià la colonització de l’illa de Pinos.

Era casat amb Maria Teresa de Sentmenat i de Copons.

Bassas i Carrera, Montserrat

Deixa un comentari

(Barcelona, 1913 – 27 febrer 2009)

Pintora. Ha treballat especialment en natures mortes i temes florals.

Bassa i Girona, Pere Nolasc de

2 Respostes

(el Milà, Alt Camp, segle XVIII – Barcelona, 6 agost 1835)

Militar. En esclatar la guerra contra Napoleó s’enrolà com a capità d’una companyia. Esdevingué tinent coronel, grau confirmat per Ferran VII de Borbó, i el 1830 ascendí a brigadier i a mariscal de camp.

El 1833 fou nomenat governador militar de Cadís, i el 1835, de Barcelona. Fou encarregat pel capità general Manuel de Llauder de castigar els culpables de la crema de convents de Barcelona del 25 i 26 de juliol de 1835; però, en intentar de desarmar la milícia nacional, grups de revoltats assaltaren la seva residència, fou mort d’un tret i el seu cadàver arrossegat i cremat.

Bassa i Armengol, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1901 – 1977)

Heraldista i sigil·lògraf.

Va escriure les obres: Rocabruna. Prehistòria, història, tradicions i llegendes (1932), Orígens de l’escut català (1961), El veritable escut de la ciutat de Barcelona (1964), Els comtes-reis catalans. Història heràldica de la casa de Barcelona (1964).

Va aplegar una important col·lecció de més de 500.000 segells documentals, marques, escuts i monedes.

Bassa, Ferrer

9 Respostes

(Barcelona, segle XIV)

(o Jaume Ferrer Bassa)  Pintor. Ciutadà de Barcelona, documentat del 1324 al 1348. És la primera figura de vàlua internacional de la pintura catalana.

Fou l’introductor als Països Catalans de les noves formes del gòtic italià, amb el qual entrà en contacte probablement l’any 1333.

Treballà per als reis Alfons III el Benigne i Pere III el Cerimoniós i se li atribueixen el retaule de Sant Bernat (Museu de Vic) i el frontal, destruït, de Bellpuig de les Avellanes. L’any 1324 li fou encarregada la decoració mural de dues capelles de l’església antiga de Sitges.

La seva obra capital, però, que correspon a la maduresa del seu estil, vigorós i un xic rude i amb influències visibles de Lorenzetti, són els murals a l’oli de la capella de Sant Miquel, del claustre de Pedralbes, començats el 1346, amb escenes de la Passió i els Goigs de la Mare de Déu.

El seu fill Arnau Bassa continuà el taller patern, probablement amb Ramon Destorrents.

Basauri Paguagua, Pedro

Deixa un comentari

(Eibar, País Basc, 30 novembre 1893 – Barcelona, 21 setembre 1973)

Torero (dit Pedrucho). Prengué l’alternativa a Sant Sebastià el 2 de setembre de 1923. Residí gairebé sempre a Barcelona, on fou una figura popular.

Es caracteritzà pel seu valor i per la seva decisió a l’hora de matar.

Bas i Peired, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 agost 1922 – 6 març 2020)

Biòleg. Director de l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona d’ençà del 1983, membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Fou president de la Societat Catalana de Biologia (1975-79), membre de la secció de Zoologia de la Institució Catalana d’Història Natural.

Ha publicat La pesca en España, Cataluña (1955), en col·laboració amb Manuel Rubió i E. Morales, Quelques caractéristiques des propriétés biologiques et dynamiques des espéces vivantes en eaux profondes (zone Méditerranée) (1959), Consideraciones sobre el crecimiento de la caballa (Scomber scombrus) en el Mediterráneo español (1959-60), Aspectos del crecimiento relativo en peces del Mediterráneo occidental (1964), una comunicació sobre La producció pesquera i l’explotació dels grans sistemes productius en el mar (1974) i La pesca a Catalunya (1981).

Bartumeus i Mola, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 gener 1832 – 29 novembre 1918)

Compositor i músic. El 1865 fundà la societat coral Barcino, per a la qual compongué moltes obres: Crit de guerra, La nit, La donzella de la Costa, Al batre, La reina de l’Empordà, Barcino, La Caritat, etc.

Bartrolí i Mas, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 gener 1918 – 20 juliol 1989)

Tennista. Formant parella amb Pere Masip i Lluís Carles, aconseguí quinze vegades d’ésser campió d’Espanya.

Participà a la Copa Davis (nou cops) i als campionats de Wimbledon (divuit).