Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Bergós i Massó, Antoni

Deixa un comentari

(Lleida, 1899 – Barcelona, 1986)

Enginyer agrícola i advocat. Líder a Acció Catalana a Lleida.

Desplegà una gran activitat cívica: promogué i impulsà institucions (Ateneu Lleidatà, Cambra de Comerç, assemblea General de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos), en creà d’altres (Sindicat d’Advocats, i la biblioteca Pública i l’Hemeroteca lleidatanes), i creà i dirigí publicacions de caire cultural (“Vida Lleidatana”) i polític (“Occident”).

Fou també director artístic de Ràdio Lleida, organitzador de l’Exposició de Maquinària Agrícola (1928), a Lleida, i membre de la ponència de la divisió territorial (1932) i de la comissió jurídico-assessora de la Generalitat (1936).

El 1931 esdevingué cap de la majoria republicana a l’ajuntament de Lleida. Traslladat a Barcelona després del 1943, impulsà les activitats del Centre Comarcal Lleidatà.

Durant el franquisme, fou empresonat (1939) i condemnat a mort el 1940, i, el mateix any, indultat. Quedà en llibertat el 1943.

Té la Creu de Sant Jordi (1982) i la medalla d’or de la ciutat de Lleida (1982).

Bergadà i Girona, Lleó

Deixa un comentari

(Barcelona, 1902 – 1971)

Doctor enginyer. Especialitzat en la química de la cel·lulosa i en la indústria del paper.

Fou director de fàbriques papereres, de la Secció de la Cel·lulosa de l’Institut d’Investigacions Tècniques, i del Centre d’Estudis d’Investigació i d’Assessorament de la Indústria del Paper a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona.

És autor de diversos treballs de recerca sobre la cel·lulosa de les plantes anuals, especialment l’espart, l’albardí i l’eix fructífer del banner de Canàries, i sobre la preparació de paper a partir d’aquestes fibres.

Publicà nombrosos articles sobre aspectes filosòfics i humanístics de l’activitat tècnica, organitzà el Museu de la Tècnica a l’Escola d’Enginyers i col·laborà en alguns projectes importants d’arquitectura i urbanisme.

Berga, Pere de -jurista, s. XIV/XV-

1 Resposta

(Perpinyà, segle XIV – Barcelona, 1408)

Jurista, conseller auditor, promovedor i després regent de la cancelleria de Joan I el Caçador; el seu veritable nom era Pere Olzina de Berga.

Portà a terme nombroses ambaixades a Avinyó (el 13687, el 1388 i el 1389 -aquest darrer any per negociar el matrimoni de la infanta Violant d’Aragó amb Lluís II d’Anjou-, i el 1393 a fi de demanar subsidis per a l’expedició a Sardenya) i formà part d’altres a la cort de França (1389 i 1393).

En el procés del 1396 contra els antics consellers de Joan I, fou encartat i acusat de suborn, corrupció i rapte, però fou absolt el 1398. Tornà a entrar al servei del rei Martí I l’Humà.

Berenguer Reverter

1 Resposta

(Marroc, segle XII – Barcelona, 1158)

Vescomte de Barcelona (1142-58). Fill del vescomte Reverter, a la mort d’aquest (1142) el succeí en el càrrec i es traslladà del Marroc a Catalunya; el seu germà restà al Marroc i es convertí a l’Islam (ibn Ruburtayr).

Alguns documents llatins atorgats pel vescomte són signats en àrab.

El succeí el seu fill Berenguer de la Guàrdia.

Berenguer Ramon I de Barcelona

28 Respostes

(Catalunya, vers 1006 – Barcelona, 31 març 1035)

“el Corbat”  Comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-35). Fill i successor de Ramon Borrell I de Barcelona.

D’acord amb el testament d’aquest, els primers anys governà conjuntament amb la seva mare Ermessenda de Carcassona.

Es casà amb Sança de Castella (1021), filla de Sanç Garcia de Castella, i l’associà al govern, fet que provocà una situació conflictiva amb Ermessenda, resolta gràcies a la intervenció del bisbe de Girona Pere I de Carcassona (compromís del 1023). Després de la mort de Sança es casà amb Guisla de Lluçà.

Durant el seu govern es dugué a terme una considerable tasca de pacificació i repoblació del territori comtal. A més concedí privilegis i franquícies als habitants d’Olèrdola i Barcelona (1025).

En el seu testament deixà al fill primogènit, Ramon Berenguer I, el comtat de Girona i el de Barcelona, fins al Llobregat; a Sanç, la resta d’aquest comtat, i a Guillem I, el comtat d’Osona. Ramon Berenguer I, però, aconseguí de refer el patrimoni quan els seus germans renunciaren a llurs parts (1049-54).

Berenguer i Mestres, Francesc

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, 21 juliol 1866 – Barcelona, 8 febrer 1914)

Arquitecte. Col·laborà amb Antoni Gaudí, del qual fou amic íntim, en les obres de la Sagrada Família i de la Colònia Güell.

Obres seves són el Celler Güell, al massís de Garraf (1888-90), el mercat de la Llibertat de Gràcia, l’asil-santuari de Sant Josep de la Muntanya (1910-14) i la casa on visqué Gaudí, al parc Güell (1905), entre altres construccions de cases particulars a Barcelona i al Principat.

Dibuixant hàbil i expert en decoració, s’especialitzà en projectes de brodats d’or.

Berenguer i Gabriel, Antoni de

2 Respostes

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Fill d’A. F. de Berenguer i de Novell.

Combaté a la guerra de Successió contra els borbònics, servint a la caballeria catalana. Es distingí especialment al combat del 16 de desembre de 1706 al pas de Lechago, prop de Calamocha (Aragó), on fou obtingut un triomf considerable, encara que resultà ferit.

Durant el setge de Barcelona de 1713-14 serví com a capità a la Coronela. Es trobava al baluard del Rei, lluny de la zona afectada per l’assalt, l’11 de setembre de 1714, i dugué la seva companyia a engruixir el gran contraatac organitzat pel conseller en cap Rafael Casanova a l’esquerra de la línia catalana, on tornà a resultat ferit.

Després de la capitulació li foren confiscats els béns.

Berenguer i de Novell, Antoni Francesc de

12 Respostes

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Oïdor militar de la Generalitat (1690). Participà en les corts del 1701, on adoptà una actitud de prevenció envers Felip V de Borbó.

Diputat militar de la Generalitat (1713), fou cap honorari de l’expedició dirigida pel general Rafael Nebot que durant els mesos d’agost i setembre recorregué el país per tal d’estendre medis de resistència antiborbònica.

De tornada fou acusat de no haver-se comportat segons que exigia la seva responsabilitat; però participà activament en la defensa de Barcelona durant el setge.

Després de la caiguda de la ciutat (1714) li foren confiscats els béns.

Fou el pare d’Antoni de Berenguer i Gabriel.

Berenguer i Amenós, Jaume

Deixa un comentari

(Belltall, Conca de Barberà, 10 abril 1915 – Barcelona, 6 gener 1974)

Hel·lenista. Catedràtic de grec i membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge.

És autor de nombrosos texts pedagògics grecs, com la Gramática griega (1942).

Deixeble de Carles Riba, ha fet excel·lents traduccions d’obres clàssiques i modernes: Història de la guerra del Peloponès (1953-70), de Tucídides, Dafnis i Cloe (1963) de Longos, Alexis Zorbàs (1965) de Nikos Kazantzakis. És també important la seva traducció d’Heròdot al castellà.

Berenguer Bernat

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI – Barcelona, 1107)

Prelat. Fou abat del monestir de Sant Cugat. El 1098 o 1099 fou nomenat bisbe de Barcelona, a la mort del seu antecessor Folc II de Cardona.

El 1100, en unió dels bisbes de Girona i de Carcassona, aplegat amb ells a Vilabertran, ordenava als clergues de la diòcesi de viure segons la regla de sant Agustí, per acabar amb la relaxació dels costums eclesiàstics.

Consagrà almenys nou esglésies, entre elles les de Sant Sadurní d’Anoia i de Sant Andreu de Palomar.

Fou succeït a la seu barcelonina per Ramon Guillem.