Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Berenguer, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)

Polític. Diputat del comú de l’ajuntament de Barcelona. D’origen humil, esdevingué un dels personatges més influents de la ciutat.

Convertit -no pas sense demagògia- en portaveu del poble, es féu elegir diverses vegades, a partir del 1766, diputat del comú. Reuní una fortuna considerable, que li permeté de donar 3.000 lliures (1784) per armar un vaixell contra els anglesos.

Formà part de la junta de comissionats constituïda amb motiu de la Guerra Gran (1793-95). A partir del 1802 la seva influència minvà davant la reacció de la nova burgesia, que el derrotà en les eleccions, i de l’hostilitat de les autoritats, que el culpaven d’intrigant i de desordres financers, en especial en l’administració de la carn.

Berenguer -bisbe Barcelona, 1063/69-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI – Barcelona ?, 1069)

Prelat. Fou bisbe de Barcelona des del 1063, succeint Guislabert.

El 1068 reuní la gran assemblea eclesiàstica que declarà la pau i treva de Déu per acabar amb els desordres civils.

Prosseguí les obres de la segona catedral, consagrada pel seu antecessor.

Fou succeït per Umbert de Cervelló.

Berardo i de Morera, Ramon de

2 Respostes

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Eclesiàstic. Fill de Francesc de Berardo i d’Espuny. El 1714 era ardiaca de Vic, per bé que encara no tenia ordres sagrades.

Restà a Barcelona durant la defensa de la ciutat contra les tropes de Felip V de Borbó. Durant la batalla final, es barreja a les tropes que resistien al barri de la Ribera i trobà la mort en aquella lluita.

Berardo, Francesc

Deixa un comentari

(Gènova, Itàlia, segle XVII – Barcelona, segle XVII)

Mercader. El 1622, després de molts anys de residència a Barcelona, i trobant-se del tot incorporat a la vida catalana, obtingué el privilegi de cavaller, tot i que el rei Felip IV s’hi havia oposat, en principi, per no concórrer en ell cap mèrit per serveis a la corona, sinó únicament una remarcable activitat comercial i ciutadana.

Els seus descendents pròxims serien figures remarcables a la història dels país, com Berardo i d’Espuny i els seus fills.

Berard i Gassol, Gabriel

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – 7 juny 1640)

Jurista. Fou assessor de les galeres de Catalunya i relator del Consell Suprem d’Aragó.

Favorable a la política de duresa del virrei, fou mort durant el Corpus de Sang i la seva casa fou saquejada i incendiada.

És autor de Discurso breve sobre la celebración de Cortes de los fidelísimos reinos de la Corona de Aragón (1626), que dedicà al comte-duc d’Olivares.

Benito i Verdaguer, Jordi

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 1951 – Barcelona, 9 desembre 2008)

Artista plàstic. Estudià arquitectura a Barcelona i començà a pintar dins l’estil convencional.

A partir del 1970, sobretot amb Descoberta Fregoli (1972), començà els environaments conceptuals, i anà evolucionant cap al body art i l’espectacle teatral.

Més tard es dedicà sobretot a les instal·lacions i a realitzar accions multidisciplinàries.

Benigànim, Agnès de

1 Resposta

(Benigànim, Vall d’Albaida, segle XIX – Barcelona ?, segle XX)

(Josefa Maria Albinyana)  Religiosa. Fou agustina claustral recoleta del convent de Barcelona.

Seria beatificada el 26 de febrer de 1888 pel papa Lleó XIII.

Benet i Petit, Joan

Deixa un comentari

(Barbens, Pla d’Urgell, 20 gener 1890 – Barcelona, 16 gener 1968)

Escriptor. Sota el títol comú d’El trobador de la Mare de Déu, ha publicat reculls poètics dedicats a la devoció mariana de diverses comarques de Catalunya.

Els títols dels seus llibres n’expressen l’abast geogràfic: Per les terres d’Urgell i les Garrigues (1960), Per la Segarra i Pla d’Anoia (1961), Per la Noguera i el Segrià (1963), Pel Pallars i Vall d’Aran (1964).

Benet i Aurell, Jordi

1 Resposta

(Barcelona, 1920 – 2001)

Crític d’art. Fill de Rafael Benet i Vancells. Estudià història i història de l’art a la universitat de Lovaina. Féu dos cursos de filosofia i lletres a Barcelona.

Ha publicat nombrosos articles sobre temes artístics, sobretot al setmanari “Revista”, on féu crítiques del 1952 al 1960.

És co-autor d’una Història de la pintura moderna en dos volums (1951-53), i col·laborador de les obres col·lectives L’art català i Un segle de vida catalana.

Benessat i Folch, Frederic

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1848 – Barcelona, 24 abril 1925)

Químic i farmacèutic. Realitzà investigacions importants relacionades amb la indústria tèxtil, sobretot de referents al desengreix per sulfur de carboni i l’eliminació de les impureses dels teixits de llana.